Com valora l’evolució dels rius aquests 25 anys?
L’evolució ha estat molt positiva perquè fa 25 anys l’estat ecològic dels rius era desastrós i gràcies a l’entrada en servei de les depuradores i al conjunt de projectes de millora ambiental i de l’ús social s’ha fet un salt endavant molt important.
S’ha trencat la imatge de clavegueres a cel obert?
Totalment, avui els espais fluvials són molt apreciats per la ciutadania i existeix una consciència social important sobre la conveniència de protegir-los i mantenir-los en bon estat. Una mostra d’això és la proliferació de voluntaris que dediquen part del seu temps a custodiar els rius, en part gràcies al Projecte Rius.
La biodiversitat assolida dins l’aigua i a l’entorn del riu és satisfactòria?
Només parcialment perquè encara hi ha problemàtiques importants que la condicionen. Una de les més destacades és la proliferació de les espècies exòtiques invasores: peixos, crancs, plantes… dels cinc continents, que cada vegada són més abundants i desplacen les espècies autòctones. També cal tenir en compte l’elevat grau d’urbanització de l’entorn fluvial.
I la qualitat de l’aigua?
Depèn dels trams i del moment de l’any. Si bé globalment ha experimentat una millora molt important, la qualitat de l’aigua a l’estiu i quan el cabal és baix resulta mediocre. A més, existeix l’amenaça que la Generalitat rebaixi les exigències sobre qualitat d’aigua per estalviar diners en la depuració, cosa que podria suposar un retrocés important. En aquest sentit, la feina del Consorci del Besòs i dels ajuntaments és molt important. Prioritzaria la inversió en les depuradores de totes les capçaleres.
Per què?
Del seu bon funcionament en depenen molts quilòmetres de riu i se’n beneficia tota la conca. En tractar cabals poc importants d’aigües residuals és molt més assequible obtenir millores significatives en l’eficiència d’aquestes depuradores que fer-ho per a les grans del tram final. Cal, però, tenir objectius que vagin més enllà de complir de forma burocràtica amb la normativa. La pressió que els ciutadans i els ajuntaments puguin fer en aquest sentit és molt important.
S’ha tocat sostre en la millora dels rius?
No. Encara hi ha molt camí a recórrer. És evident, però, que en temps de crisi és difícil mantenir el nivell d’inversions. Una de les assignatures pendents és fer conscient el conjunt de la ciutadania de la importància de moltes petites accions que perjudiquen la qualitat dels rius, com ara tot allò que aboquem pels sanitaris de casa de manera incorrecta, els petits abocaments de restes de jardineria o runa que tant sovint trobem, l’establiment d’horts precaris a la llera o als marges. Amb un canvi d’actitud es pot millorar ostensiblement la qualitat de l’aigua i de l’entorn fluvial amb una mínima inversió. Per això cal disposar d’administracions amb els recursos adequats per poder incidir sobre la societat.
La recuperació del paisatge és una de les assignatures pendents sobretot a les zones més urbanes?
Depèn del municipi. Molts han fet apostes importants per fer de l’espai fluvial un eix paisatgístic de qualitat. En alguns casos, això s’ha fet des d’una òptica de jardineria urbana que ha estat molt poc respectuosa des del punt de vista ambiental. Cal garantir que els projectes tinguin continuïtat i siguin coherents els uns amb altres paisatgísticament i ecològica.
Creu que s’hauria de plantejar un desmuntatge de les esculleres que es van construir després de les inundacions de 1962?
Allà on no protegeixen zones urbanitzades i/o infraestructures és l’opció més raonable perquè permet guanyar espai inundable sense que això suposi un problema i recuperar la connectivitat del riu amb el seu entorn.
S’ha après la lliçó de les inundacions de 1994?
Molt poc. Encara hi ha la mentalitat que la solució és fer canalitzacions i deixar la llera i els seus marges pelats, quan el problema és que no s’ha deixat prou espai al riu i que a més tenim molts ponts, fins i tot alguns de nova construcció, que tenen una llum insuficient. En 20 anys, no s’ha fet pràcticament cap actuació dirigida a resoldre aquestes problemàtiques.
Hi ha temps per canviar?
Ara mateix hi ha una gran oportunitat al Falgar, a les Franqueses, on es pot recuperar part de la capacitat natural de regulació de les crescudes. També és urgent que allà on no hi hagi un urbanisme consolidat es recuperin zones inundables, fins i tot si convé modificant el planejament vigent. Sense cap mena de dubte és l’opció amb més sentit comú.
Però se segueixen modificant les lleres…
Els darrers anys, les obres públiques han estat responsables de les principals agressions contra el medi fluvial. Això comprèn l’ocupació de zones inundables, cosa que farà augmentar la quantitat d’aigua que baixi pel Besòs quan hi hagi una gran crescuda. Alguns dels casos més greus han estat el pas del tren d’alta velocitat, els gasoductes d’Enagas i de Gas Natural, en aquest cas amb un efecte devastador per a la llera de la riera de Caldes, i les conduccions d’aigua d’Agbar i Aigües Ter-Llobregat.
Què han provocat?
N’hi ha prou a fer un cop d’ull als indrets esmentats on el medi està del tot artificialitzat i han proliferat espècies invasores de flora. Només feia falta una ínfima part dels diners invertits en els projectes per deixar les zones afectades en condicions.
Quins són els reptes de futur que cal afrontar?
El primer és no perdre els avenços assolits i seguir sent exigents i ambiciosos pel que fa a la millora dels espais fluvials. Cal entendre que no és només una qüestió ecològica sinó que els beneficis socials i econòmics d’apostar per la qualitat del territori són evidents.
Com ho fem?
Cal superar la imatge distorsionada que tenen algunes persones i que desitgen veure rius ensinistrats, canalitzats, amb gespa. També aquells que se situen a l’altra extrem i proposen que avui en dia cal fer la vista grossa davant abocaments, captacions d’aigua i horts il·legals perquè hi ha altres prioritats. Els rius han de ser tractats amb respecte per poder-ne gaudir. Tots hi guanyarem.
