VIATGE AL FONS DE LA COVID
Anna Blasco, de 28 anys, insisteix des de l’ONG Actuavallès per empoderar les dones que es dediquen al treball sexual, un col·lectiu invisibilitzat, estigmatitzat i en precari, que reclama els seus drets com a treballadores.
Vostès parlen de treballadores sexuals en lloc de prostitutes. Per què?
Com s’anomenen les coses és una postura política i nosaltres reivindiquem la prostitució com a treball sexual. Cal reconèixer-ho com una feina i, per tant, cal reclamar els drets per a aquestes treballadores.
Ara es troba en una mena de llimbs, però hi ha qui voldria prohibida la prostitució.
Nosaltres no tenim una postura ni prohibicionista ni abolicionista del treball sexual. Nosaltres tenim una postura prodrets, que se situaria al mig dels regulacionistes del treball sexual que només miren pels interessos econòmics de la indústria del sexe. Nosaltres partim de la base que el principal problema del treball sexual és la manca de drets de les persones que s’hi dediquen, ara mateix es troben en els llimbs de l’al·legalitat. La postura abolicionista va en perjudici de les condicions dignes de feina. El treball sexual és una realitat que existeix i que continuarà existint.
En què consisteix la tasca d’Actuavallès?
Oferim atenció sociosanitària a les treballadores sexuals del Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Bages. Intentem reduir l’impacte de les problemàtiques de salut sexual del col·lectiu i intentem garantir el seu accés a la salut. La majoria de les treballadores sexuals són migrants i això també genera dificultats en l’accés a drets bàsics. I també intentem sensibilitzar la població en general sobre què és realment el treball sexual, que no té res a veure amb el tràfic de dones.
A quanta gent poden atendre en un any?
L’any passat vam atendre unes 1.100 usuàries.
Mil cent treballadores sexuals als dos Vallès i el Bages?
Exacte.
No són pas poques.
I nosaltres no arribem pas a totes les persones que s’hi dediquen. Com a societat tenim la percepció que el treball sexual és alguna cosa marginal o infreqüent. Hi ha moltes treballadores sexuals i hi ha molta activitat. Vivim molt d’esquena a la realitat de les treballadores sexuals.
La pandèmia ha afectat les treballadores sexuals?
Moltíssim. Sobretot per la situació no regularitzada de moltes persones que es dediquen al treball sexual. Sense papers no es pot accedir a ajudes bàsiques de serveis socials. El treball sexual és un àmbit en què es genera activitat econòmica i les persones que s’hi dediquen tenen uns ingressos, però com que no està regulada ni reconeguda, quan s’atura, com durant la pandèmia, no hi ha possibilitats de cap subsidi ni ERTO ni atur ni res de res. Aquests dos anys també s’ha generat un problema amb l’habitatge perquè moltes persones treballen on viuen. Quedar-se sense feina ha significat quedar-se sense lloc per dormir. Per això des d’Actuavallès hem intentat oferir ajuda per a necessitats molt bàsiques, com l’alimentació, l’higiene… Hem hagut de trucar a moltes portes a l’Administració per donar sortida a aquests problemes.
Ara que la pandèmia representa que va a la baixa, s’està normalitzant el treball sexual?
Després del confinament estricte es va començar a normalitzar, però molt a poc a poc, d’una manera molt lenta. Pel que ens diuen les nostres usuàries la feina és molt més lenta ara, hi ha menys ingressos. Hi ha menys feina que abans de la pandèmia, segurament a causa de la crisi econòmica que ens toca a tothom. Al mateix temps, però, des de principis d’any estem notant un increment dels fluxos migratoris de treballadores sexuals, sobretot de Llatinoamèrica i específicament Colòmbia.
{{ comment.text }}