Anna Herrero: “L’anterior govern feia 16 anys que hi era, estava recremat i la gent n’estava cansada”

Anna Semi Herrero (1987) és alcaldessa de Vallgorguina des del 17 de juny i enginyera tècnica forestal. Un pacte del seu partit (Alternativa-CUP) amb ERC va aconseguir destronar Junts de l’alcaldia després de governar 16 anys seguits amb Joan Mora. S’havien fet a la idea que podrien liderar l’Ajuntament? No ens vam voler fer il·lusions i vam pensar que, si governàvem, aniríem a totes. I si no, a l’oposició. És la primera alcaldessa de la CUP a la comarca. De fet, com a CUP, no ens anàvem a presentar a les eleccions. Per això, va sortir la idea d’Alternativa. Va tenir molt èxit i s’hi va sumar molta gent. Estem sota el paraigua de la CUP, però n’hi ha que som militants i d’altres que són independents. Van passar de dos regidors amb la CUP l’anterior mandat, a quatre aquest. Com s’ho explica? Hi ha diversos factors. Com a oposició, crec que vam fer bona feina. Teníem un govern de Convergència que feia 16 anys que hi era i estava recremat. La gent n’estava cansada: no hi havia canvis, sempre era el mateix. Tot molt continuista i conservador. També hi ha ajudat que hi ha molta gent nova al poble i tenim veïns que es van engrescar i van venir a les assemblees. S’hi ha anat sumant una mica tot. Què els va fer coincidir amb ERC? Teníem en comú un programa molt social: ecologisme, feminisme i socialisme. Volíem fer una política que fos per les persones i per a les persones. Anna Herrero, en motiu de l'entrevista amb EL 9 NOU / Griselda Escrigas Què hi falta al poble, doncs? De tot, però en el tema més social ens hem enfocat sobretot en la gent gran i el jovent. Pensem que són els col·lectius més oblidats. Encara que hi hagi l’entitat d’El Caliu, per a la gent gran no s’hi fa gaire res. Pel que fa a la gent jove, volem que siguin partícips del poble. No els podem deixar de banda ni criminalitzar-los. Volem estar-hi a sobre, que tinguin un espai i coses a fer, perquè ara no tenen opcions ni entre setmana ni als caps de setmana. Els joves acaben aquí l’escola i se’n van a fer l’institut a Palautordera. La vida que fan aquí és bàsicament de carrer. Tenen algun projecte per a ells? Ens hi hem reunit i la idea és trobar-los un espai tipus casal. A l’exterior, l’antic govern va aprovar una normativa que limitava l’horari de jardins i parcs a les nits i se’ls feia fora perquè molestaven als veïns. Ara ja hem acordat tres llocs on poden estar a la nit i els hem dit que, si són conscients i no fan res dolent, ningú els farà fora. Eliminaran aquesta normativa? Mirarem de fer-hi algunes modificacions i, si cal, l’eliminarem. Sentim que potser no vam fer prou des de l’oposició perquè no s’aprovés. Però aleshores era xocar contra una paret, perquè el govern tenia majoria absoluta. L’antic govern havia dit més d’una vegada que hi havia joves del poble que feien bretolades. Feien bretolades perquè ningú els escoltava. Ja els hem fet partícips de la comissió de festes i creiem que és una manera perquè se sentin integrats. Què me’n diu, de les càmeres de vigilància que l’anterior govern va posar a diversos punts del municipi? Van posar una càmera que enfocava al parc infantil, una altra al camp de futbol, una altra a l’escola… Les retirarem totes. De fet, les van posar en funcionament sense tenir-ho tot regularitzat. Han obert tots els calaixos de l’Ajuntament? En queden molts per obrir. Quan vam entrar vam decidir posar ordre a les coses, sobretot. Hem estat escrivint protocols, mirant temes de contractació i parlant amb les treballadores. Són feines que no es veuen, però calia ordenar-ho tot. Un dels reptes que tenen a la cantonada: el porta a porta. Tardarem gaire a veure’l? Quan estàvem a l’oposició, ja hi vam insistir molt. L’anterior govern s’hi va posar i el tenien molt avançat. Crec que l’hauríem de poder tenir de cara a finals d’aquest any. Ja hi ha un estudi i la idea és treure a licitació de tres lots al ple de l’octubre: són la campanya de sensibilització –on hem inclòs temes de participació ciutadana–, un sobre tecnologies –que inclou xips i targetes per al porta a porta– i el tercer, sobre la compra de material. Del porta a porta, queden coses que no estan resoltes. Però ja les estem tractant. Haurem de veure on quedarà l’àrea d’emergència que hi haurà al nucli o mirar com gestionem el porta a porta en alguns carrers, alguns d’ells a les urbanitzacions, on el camió no podrà fer-hi la volta. No volem imposar cap decisió, per això ho consultarem a les veïnes. Quina política faran perquè les urbanitzacions no se sentin oblidades, com ja fa anys que denuncien? Sobretot, Canadà Parc i Baronia se senten molt lluny del nucli. Al final, formen part de Vallgorguina. Hem començat a tenir reunions amb ells i volem acostar-los. Un exemple d’ara: per aquesta festa major, hem posat un bus que anirà cada nit a les urbanitzacions i recollirà la gent perquè vingui a la festa. Les urbanitzacions tenen tots els serveis al dia? A Collsacreu, falla el clavegueram, perquè tenen fossa sèptica. És un gran problema perquè l’últim POUM, aprovat fa pocs anys, diu que el clavegueram se l’han de pagar ells. Hi estan molt en contra. A més, sense el clavegueram, la Generalitat no els deixa fer cap tipus d’obres perquè la urbanització no està al dia. Hi poden fer alguna cosa com a govern? Ho hem d’estudiar. Tenim 50 melons oberts, per això tenim un assessor extern, un advocat, per temes urbanístics. Com tenen l’habitatge? No hi ha res. I el que hi ha, vola. Tenim molta gent que ve de la ciutat, sobretot per l’Escola Waldorf, que és privada. Sí que hi ha jovent que hagut de marxar del poble perquè no hi ha res. Han pensat a fer habitatge social? El POUM no contempla res de lloguer social. Però tenim idees: farem un cens de pisos buits, mirarem quins edificis hi ha abandonats i quins d’altres estan sense construir. Anna Herrero al balcó de l'Ajuntament de Vallgorguina / Griselda Escrigas Algun altre projecte que vulgui assenyalar? Ens agradaria fer-ho tot de cop, però tenim moltes coses… Ara estem elaborant el Pla d’Acció Municipal (PAM). Es tracta d’agafar el programa i posar-hi totes les accions que volem dur a terme. Hi ha projectes que ens encantaria fer i estem buscant subvencions. Un és Ca la Lola. És un edifici de la carretera Nova que va comprar l’antic govern, però està fet caldo. S’ha de tirar a terra i se n’ha a de fer un de nou. La idea és que sigui un espai polivalent, per a les entitats culturals, amb moltes sales i que permeti fer de tot. És molt interessant de cara al teixit associatiu del poble, però s’ha de fer una gran inversió. Un altre projecte que volem tirar endavant és un consell de poble. Seria un òrgan participatiu on entitats i gent podrien tenir veu i prendre decisions. Si una entitat vol fer alguna cosa, de quins espais disposa ara mateix? La Sala d’Exposicions o la Fàbrica. Però les entitats fan moltes coses i, de vegades, no hi ha espais perquè se solapen. Amb Ca la Lola quedaria tot resolt. La idea és poder-ho tirar endavant. Fer un projecte que sigui tot participatiu i que la ciutadania i les entitats en formin part. Un projecte urgent. Hi ha el tema de la portada d’aigua, que ja va aprovar l’antic govern, amb la construcció d’uns dipòsits. La idea és portar aigua del Ter-Llobregat perquè no en tenim prou. Encara no tenim suficient informació per posicionar-nos. Ara hi ha el projecte aprovat, però s’ha de treure a licitació. El tema de l’aigua fa patir. La nostra captació són pous i aquest estiu van acabar portant cisternes les últimes dues setmanes d’agost. Un altre projecte que hereten de l’anterior govern és la Fira del Bosc i la Pagesia. Els agrada? Aquesta fira la va començar una entitat sense ànim de lucre del poble, que ja no existeix. Ho feien desinteressadament. Després ho van deixar a l’Ajuntament, però l’antic govern es dedicava a contractar una empresa que s’encarregava de tot. Els últims anys pensem que la fira s’havia convertit en un mercat i que no tenia essència. La Fira del Bosc i la Pagesia hauria de servir per mostrar els oficis i els artesans i no per tenir qualsevol paradeta i ensenyar termomixs i estufes. Aquest any ho estem gestionant nosaltres directament i recuperarem l’essència de la fira: els oficis i les tradicions. Aquí molts avis del poble treballaven a una carbonera i vivien de la terra i del bosc. Un deute pendent: el servei de transport públic. Com el milloraran? Tenim un servei de bus molt justet, per no dir escàs. La competència directa no és de l’Ajuntament, sinó del Consell Comarcal. Aquest any hem aconseguit que els alumnes de Batxillerat que van a l’Institut Reguissol, a Palautordera, puguin pujar al bus des del primer dia. L’empresa d’autobusos estava obligada a garantir el servei només fins a acabar l’ESO i ens trobàvem que els de Batxillerat no hi podien pujar els primers dies.

Anna Herrero: “L’anterior govern feia 16 anys que hi era, estava recremat i la gent n’estava cansada”

Mil accions incíviques al mes en el porta a porta de la Garriga

Eduard Vallhonesta, alcalde de Sant Celoni: “A l’Ajuntament, hi havia un desordre molt gran”

Tomeu Aspa: “Posem en qüestió que pugui tornar a obrir una embotelladora”

Dures crítiques de Comuns i Junts al pacte PSC-PP a Lliçà d’Amunt

LA PREGUNTA

Creu que tirarà endavant la jornada laboral de 37,5 hores?

Mor a 59 anys Rafael Solis, cambrer històric de la Fonda Europa

[AMPLIACIÓ] Tercer premi de la loteria de Nadal repartit al balneari Blancafort de la Garriga

Granollers ha de tancar unes hores la comissaria de policia per una manca imprevista d’efectius

Venut a la Roca un dècim del segon premi de la rifa de Nadal

Queixes de les associacions comercials de Granollers pel trasllat del mercat setmanal al dia 24

11.840: un número amb història

Granollers preveu una plaça de 2.000 metres a Can Baulenas

Arrenca la urbanització del sector de l’antiga Sati, a la Garriga

Comencen els treballs previs per construir els habitatges d'El Cairó, a Granollers

L'Hospital de Granollers rep una donació de gots adaptats per a la disfàgia