VIATGE AL FONS DE LA COVID
Anna Llongueras, de 44 anys, viu a Granollers i aquest octubre farà cinc anys que regenta la Farmàcia Poble Sec, a Cardedeu. Està convençuda que els farmacèutics encara podrien fer més accions per lluitar contra la Covid.
S’està traient res de bo d’aquesta pandèmia?
Sanitàriament parlant?
Sí. O personalment.
Trobo que s’ha avançat molt en la comunicació entre els CAP i les farmàcies. Tot i que continuem una mica massa allunyats, ens hem acostat. Nosaltres hem ajudat i ajudem molta gent que ve a les farmàcies a contactar amb els seus CAP. Abans de la pandèmia, quan trucaves al CAP des de la farmàcia semblava que truquessis de la sabateria. Estàvem massa allunyats i ara no tant.
Per exemple?
Al confinament de l’any passat se’ns va permetre allargar tractaments, com ara els de persones amb hipertensió. No calia que anessin expressament a l’ambulatori per allargar-los el tractament. I encara continuem fent molt, sobretot amb la gent gran, com ara ajudar-los en les renovacions o el contacte amb el metges via on line. A ells els costa la tecnologia i a nosaltres no ens costa res donar-los un cop de mà.
A més de farmacèutics fan d’informàtics?
Fem el que farien els seus fills [riu de tot cor]. I ho fem de gust. Amb la gent jove entens que s’espavilaran sols, però amb la gent gran procurem ajudar-los. Hem guanyat en vessant humana, les farmàcies estem participant molt en aquest sentit, penso.
Les farmàcies estan prou reconegudes al sistema públic de salut? Se’ls tracta més com a comerços que com a centres de salut?
Els farmacèutics sentim bastant que se’ns tracta només com un comerç i als farmacèutics, una mica com un sanitari de segona. Si algú va a l’ambulatori, és visitat pel metge, surt amb una recepta i va a la farmàcia, no pot ser que estiguem a anys llum els uns dels altres. Hauríem d’estar més connectats. Tots els farmacèutics ens sentim una mica arraconats en el sistema de salut.
Vostès podrien servir o fer testos d’antígens o PCR?
Sí i no s’entén per què no se’ns té en compte. Si sabem que els testos són bàsics per controlar la pandèmia i que tens una eina tan potent com la xarxa de farmàcies per distribuir-los, per què no la fas servir? No em fico en com fer-ho amb detall perquè entenc que pot ser complicat. Però no trobo resposta a la pregunta de per què no s’aprofiten tots aquests sanitaris que són farmacèutics. La nostra formació és millor o igual que la d’altres professionals sanitaris que ho està fent. Per tant, no seria un problema de formació. Sí que és veritat que potser no tenim totes les nostres instal·lacions adequades i això pot ser un daltabaix. Però, vaja, crec que podem anar a ajudar a la zona habilitada per a això.
A la Gran Bretanya es vacuna a les farmàcies.
Jo no he vacunat mai, però amb una petita formació m’hi veig molt capaç. Està més que clar que els farmacèutics podríem col·laborar moltíssim.
S’ha penedit durant la pandèmia de ser farmacèutica?
No, mai. M’ho he passat molt malament. Això sí. Em sembla que és la primera vegada a la vida que m’he estressat de debò. Però també és veritat que m’ha agradat molt que no hem hagut de tancar i que hem estat allà en els moments més durs. La gent de poble ens estima molt o, vaja, jo em sento molt estimada. Això compensa moltes coses. Penedir-me’n? No, mai.
Com s’imagina que se sortirà de la pandèmia?
Jo soc optimista de mena! Però penso que serà lent. Hem d’anar progressivament, però és que estem tots tan cansats i tenim tantes ganes d’una barbacoa amb els amics, oi? Volem tornar a la normalitat al galop, però em sembla que el millor seria anar-hi trotant.
{{ comment.text }}