És de Monistrol de tota la vida?
Sí. Amb 20 i pocs anys vaig marxar a viure a Manresa, però temps després vaig tornar per donar una millor qualitat de vida als meus dos fills.
Quant fa d’això?
Nou anys.
El 2015, la CUP va guanyar les eleccions, però estaven en minoria i els van apartar del govern amb una moció de censura. Les últimes municipals van treure majoria absoluta. Què han fet diferent una i altra vegada?
La conjuntura nacional de fa set anys ens va afavorir, perquè el partit tenia molta volada. Inicialment, vam presentar la candidatura municipalista amb ben poques expectatives i, per qüestions conjunturals, tot ens va anar a favor. Vam guanyar les eleccions, però per tres vots ens vam quedar en minoria. Érem tres regidors de la CUP; ERC i Junts en van treure dos cada un. Ens vam llançar a la piscina amb poca experiència a governar, renunciant al pacte, i va ser molt desgastant haver de donar explicacions constants i negociar cada vegada. Es va arribar a una situació de bloqueig que era insostenible. Tot i això, la moció de censura porta la institució al límit i sense un motiu justificat i greu, com era el cas, genera molts problemes. Va acabar sent un mandat d’inoperància i la ciutadania ho va penalitzar a les següents eleccions.
“Els altres partits estan assumint bona part de la nostra manera de fer les coses”
Després d’aquesta situació, com són les relacions amb l’oposició?
Ara, raonables, molt menys tenses que en aquell moment. En pobles petits la tradició és que l’oposició no estigui gaire mobilitzada. La disposició professional no és la mateixa que en una ciutat. Tot i estar en minoria, però, nosaltres vam ser els primers que com a oposició vam estar molt actius després de la moció.
Monistrol és l’únic poble de la comarca on governa la CUP. A què ho atribueix?
Sobretot ho explicaria de manera prosaica: la inexistència d’una bona candidatura d’ERC va donar ales a la CUP. En les millors eleccions municipals de la història d’ERC (les últimes), a Monistrol no van treure ni un regidor. Per tant, estem ocupant l’espai polític que van deixar orfe, l’hem sabut omplir amb els perfils de la nostra candidatura.
Encapçalar el consistori a un únic poble és una fortalesa a nivell estratègic?
És desfavorable perquè no tens cap incidència en els òrgans supramunicipals. La lectura favorable seria la de poder marcar un camí a seguir. Al final d’aquest mandat haurem exemplificat una manera de treballar. Això és positiu per la CUP, que compta amb poques experiències municipals. A més a més, a escala local els altres partits també estan assumint bona part de la nostra manera de fer les coses, com ara la transparència, espais col·lectius, la participació ciutadana… Fins a l’alcalde que vaig substituir, Monistrol comptava amb un model molt presidencialista.
Com han viscut la covid?
La maquinària institucional es va parar i ens hi vam dedicar a fons, amb l’objectiu de donar tota la informació possible de la manera més fàcil i amena. També vam crear un espai de participació amb una bossa de voluntaris. Ajudaven la gent gran que estava sola.
Malgrat la pandèmia, aquests dos últims anys han acabat diversos projectes. La biomassa ja la tenen a tots els equipaments municipals?
Tenim una xarxa nova de calor en deu equipaments públics, entre els quals hi ha l’escola i el pavelló. És un projecte que ja venia de la nostra primera experiència de govern. Amb aquesta nova instal·lació resolíem mancances estructurals, estalviàvem, reduíem les emissions de CO2 i afavoríem la gestió forestal, ja que el nostre proveïdor d’estella ens garanteix que és del nostre territori. També tenim un projecte, pendent de finançament, per omplir amb 50 plaques fotovoltaiques la coberta del pavelló
“Amb la biomassa reduïm les emissions de CO2 i afavorim la gestió forestal”
Així mateix, han engegat el sistema de recollida porta a porta municipalitzat. Com funcionaven abans?
Pèssimament. Érem el poble del Moianès i de la Catalunya Central que menys reciclava. Teníem la gestió externalitzada amb una empresa de Florentino Pérez que donava un servei precari. Els costos eren molt grans i es disparaven pel baix índex que hi havia. En el primer mes d’haver implantat el porta a porta ja vam passar del 30% al 85% de reciclatge. El fet que sigui municipalitzat ens permet modelar-lo al nostre criteri i tenim contractades dues persones de Monistrol amb plenes garanties laborals. Encara no tenim un any de recorregut, però amb números aproximats hem congelat la taxa i l’any vinent ja la podrem abaixar. En l’àmbit paisatgístic també és positiu, perquè hem eliminat tots els contenidors.
“El primer mes de porta a porta vam passar de reciclar el 30% al 85%”
En alguns pobles costa pair canvis així… És el cas de Monistrol?
Les incidències que hem tingut han sigut mínimes, gràcies també a la campanya prèvia que vam fer. A més, tenim un model de recollida a màxims: cinc dies a la setmana a l’estiu i quatre dies a l’hivern. La població ha percebut que és molt més còmode. De cara a l’any vinent, l’objectiu és arribar al cost per generació que demana la Unió Europea de cara al 2030. Als municipis amb porta a porta externalitzat no ho estan treballant perquè no tenen les dades sota control. Nosaltres tenim monitoritzat el comportament de cadascú: contenidors xipats i àrea d’emergència on s’entra amb targeta. D’aquesta manera, la taxa es calcularà segons l’ús del servei que fa cadascú. Actualment, paga el mateix una família de vuit persones que no reciclen que una que recicla bé. S’ha de premiar qui ho fa bé i castigar qui ho fa malament. La manera és a través d’aquesta monitorització.
És un canvi molt substancial. Tenien clar que havia de ser així des d’un principi?
Nosaltres apostem sempre per la gestió directa, en totes les àrees.
També han reformat la plaça Escorxador. Quin canvi hi ha hagut?
Obrir el poble al riu. És un espai molt bonic que abans era un racó de porqueria, brut i desendreçat, on aparcaven els cotxes. Amb la reforma s’ha produït un canvi paisatgístic, molt rellevant, a l’entorn del riu. Amb una inversió d’uns 300.000 euros la vam culminar a finals del 2019, havent entrat a govern el juny d’aquell mateix any. En un futur ha de ser la plaça de Ca l’Espardenyer. També hem invertit 300.000 al col·lector situat a la vora de la riera, en tram urbà, el punt més problemàtic de la xarxa de clavegueram. Això ha possibilitat donar continuïtat a una passera per sobre el riu.
Quin projecte tenen per a Ca l’Espardenyer?
És una casa d’alt valor patrimonial, declarada Bé Cultural d’Interès Local, que començarem a rehabilitar els propers mesos per convertir-la en un centre polivalent. Ja hem aprovat el projecte inicialment. Els costos totals seran d’uns 700.000 euros i ja disposem de 430.000 que licitarem aquesta primavera. Serviran per posar en funcionament la planta baixa i canviar la fesomia de tot aquell entorn.
“Enderrocar Ca l’Espardenyer era un escàndol. Hi va haver molta mobilització”
Estava en desús i la van comprar?
Va quedar deshabitada als anys 80 i l’Ajuntament la va adquirir cap al 2000. El problema d’aquesta casa és que està afectada pel planejament vigent, redactat als 90 i sota criteris desarrollistes. S’havia de tirar a terra i fer-hi una gran vial que connectés amb l’entrada del poble. Avui és un plantejament absolutament ridícul. Per això fa dos anys i mig que batallem per aquest projecte.
Hi ha tensions amb l’oposició per aquesta qüestió?
Ca l’Espardenyer va ser l’excusa de la moció de censura. Els dos grups que en aquell moment eren a l’oposició no creien en la bondat de la proposta de la CUP de resoldre el problema urbanístic amb l’objectiu de rehabilitar la casa. En cap cas havia de ser destinada a l’enderroc, ens semblava un escàndol. Després de la moció van intentar procedir a tirar-la a terra i hi va haver mobilització ciutadana, signatures, al·legacions…
També han transformat una antiga botiga del poble en sala d’art.
Sí, Cal Ros, és un experiment revolucionari marca CUP. Hem reconvertit una casa antiga del carrer principal en una galeria. També hem rellançat el conjunt escultòric d’una quarantena d’escultures de gran format, adquirides des d’una donació, i el Festival d’Art Urbà (Murmurs), que amb un cap de setmana ha canviat la fesonomia del poble. En un municipi de 700 habitants ens permetem tenir contractat un tècnic de cultura a mitja jornada que es dedica a programar, de forma ambiciosa, l’oferta cultural.
