L’11 de juny del 2021 és un dia que quedarà marcat per sempre a la vida de Carles Rivas, aficionat a la bicicleta i soci del Club Ciclista Planta Lledó, de Mollet. “Era un dia entre setmana i pujava amb un amic per la carretera de Caldes cap a Sant Feliu. Em va atropellar una furgoneta per darrere que anava a 80 quilòmetres per hora”, explica.
Ha decidit que l’ajudarà a explicar els fets l’amic, Josep Rodríguez. “Jo no recordo res”, es justifica Rivas. El balanç de l’accident li va comportar diverses fissures a les vèrtebres i seqüeles que encara veu lluny de recuperar. Quan parla, s’entrebanca. Diu que li cosa mantenir l’equilibri i encara té problemes a la cintura. “Sobretot, tinc seqüeles neurològiques.”
De moment, duu 15 mesos de baixa de la feia; fins l’accident treballava a la indústria de la metal·lúrgia. I, a hores d’ara, el seu cas està pendent de judici.
El dia de l’accident enfilava, amb Josep Rodríguez, un tram de revolts mentre anaven a donar la volta fins a Gallifa, passant per Sant Feliu, a la C-59. Circulaven en fila: Rodríguez davant de Rivas. “Anàvem pel voral i sols, sense cotxes a la carretera. Estàvem segurs, perquè és un tram amb dos carrils de pujada, però l’home que el va atropellar, que portava una furgoneta de repartiment, es va despistar”, explica Rodríguez.
Amb el xoc, Rivas va picar l’esquena contra el lateral de la furgoneta i el seu cap va impactar contra el retrovisor. “En dos segons, va passar tot. Jo anava davant i vaig sentir un ‘bum’, com d’una explosió, i vaig veure’l a terra, cap endins del voral”, recorda l’amic.
El conductor va admetre l’accident des del principi. Des de llavors Rivas no ha tornat a pujar mai més a una bicicleta –perquè les circumstàncies de l’accident no li han deixat i perquè admet “pànic”– i Rodríguez no ha volgut tornar a fer ciclisme sol. “Tots ens podem equivocar, però hem de ser molt conscients de què portem a les mans”, admet l’amic.
Rivas insisteix que la inseguretat a la carretera és, moltes vegades, fruit de la falta d’educació i empatia. “La carretera no depèn només d’una persona.” Els danys col·laterals, però, han estat nefastos per a ell: des de problemes personals a psicològics.
Tradició familiar de ciclisme
Amb aquest accident va quedar aturada en sec la vida de Carles Rivas com a ciclista. Havia anat amb bici des de petit, per tradició familiar. Amb 10 anys –ara en té 48– va començar a participar en competicions i va formar part de l’escola de ciclisme Palomillas, a Sabadell.
La vida a la carretera el va dur a ser conegut com a Coppi, pel ciclista italià Fausto Coppi, a qui homenatjava quan sortia a rodar. Més tard va ingressar al Club Ciclista Plana Lledó, del qual encara és soci.
A casa, sempre s’hi ha respirat ciclisme. Pel pare i també pel germà. I per Carles Rivas mateix. Per això, conserven una col·lecció única de 34 bicicletes clàssiques. “Ara, les bicis, només me les miro, i m’agrada molt.”
