ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Arnau Queralt i Bassa, de 46 anys i de Santa Eulàlia de Ronçana, dirigeix el Consell per al Desenvolupament Sostenible (CADS), l’organisme que fa dècades que insisteix a la Generalitat que calen decisions per preparar el país per al canvi climàtic.
Sobta que una de les persones que va impulsar el CADS fos Pere Duran Farell, el president d’una gasista.
Duran Farell era una persona bastant avançada al seus temps. Tot i que era el president de Gas Natural, també estava vinculat al Club de Roma i era bastant visionari. Amb tot de persones, va demanar al govern català la creació d’un òrgan que fos capaç de pensar Catalunya a 20 anys vista.
I el CADS arrenca el 1998.
L’any que ve farà 25 anys.
Què ha canviat en aquest temps?
Jo acabava de sortir de la universitat, vaig ser de la segona promoció de Ciències Ambientals de la UAB i no feia gaire de la Cimera de Rio del 1992. Hi havia molta il·lusió per establir les bases de les polítiques de sostenibilitat. Només de néixer, el CADS insisteix que cal transitar cap a les energies renovables, que cal assegurar l’eficiència energètica i la biodiversitat. Molts dels assumptes que posava sobre l’agenda no s’entenien. Per sort, hi ha hagut una evolució, una altra cosa és que no es prenguin les decisions tan ràpid com hauria de ser.
Els vostres assessoraments estan per sobre del dia a dia de la política?
El CADS fa dictàmens concrets a petició del govern i fa informes molt més de prospectiva. Per exemple, cap a on anem amb el canvi climàtic quan arribi el 2030, el 2040 o el 2050.
Europa està fent la transició energètica a cop de guerra?
Fa temps que s’és conscient que calia fer-la i no només per assumptes climàtics, sinó també per reduir la dependència dels combustibles de certs blocs o estats. Ara bé, tot això anava molt lent. I ara de cop, amb la Guerra d’Ucraïna, tot allò que anava a poc a poc s’ha de fer a gran velocitat. I quan fas un canvi tan gran sense planificació, doncs tens problemes. Abans de la guerra, per exemple, estats com Alemanya van pressionar molt perquè el gas fos considerat energia renovable perquè ella depenia del gas rus. Ara has de fer una transició i, al mateix temps, has de garantir l’abastiment d’energia, sobretot allà on els hiverns són freds i tens moltes indústries amb l’aigua al coll perquè els preus de l’energia se’ls ha multiplicat per quatre. I hi ha dues opcions: o bé la transició a les renovables on sigui i com sigui o tornar a altres fonts, com la nuclear, que ara la UE la considera sostenible per pressió de França. Però aquest estiu de sequera a tot arreu el gran país nuclear que és França s’ha trobat que els seves centrals no tenien prou aigua per refrigerar els seus reactors.
Quines febleses té Catalunya en el camí cap a un país sostenible?
Uf! Caldrien moltes pàgines per contestar-ho! Quan parlem de sostenibilitat també parlem de temes socials, ambientals i econòmics. L’Agenda 2030 ens diu que hem de pensar sempre en aquestes tres elements. El nostre gran repte com a país és l’adaptació al canvi climàtic. Fa molts anys que s’adverteix que arribava i que afectaria el nostre paisatge, la nostra biodiversitat, la nostra economia i la nostra societat. Ara ja el tenim aquí. Per exemple, a la Bisbal amb la pedregada de 10cm, amb la sequera que ja dura anys, amb les platges que desapareixen amb els temporals… També és fonamental la rapidesa en la implantació d’energies renovables i aquí hi ha un debat intens sobre on hem de posar les instal·lacions solars i eòliques. Cada cop és més urgent actuar i no és senzill. I també és fonamental la pobresa. Segons les darreres dades, el 25,9% de la població catalana està en risc de pobresa i exclusió social.
I tenim cap avantatge competitiu?
Tenim sol i hem après lliçons, com per exemple la de la sequera del 2008, quan es va invertir en noves fonts d’aigua, com la dessalada i ara la regenerada. En aquestes estratègies som pioners. Som un país amb talent que està buscant solucions.
{{ comment.text }}