ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Alfons Planas, de 74 anys, és un empresari agrícola, ha estat alcalde de Montseny entre el 1983 i el 2018 i ara presideix l’Associació de Ramaders i Agricultors del Montseny (Aram).
És fàcil fer de ramader o pagès al Montseny?
[Riu]. Jo diria que no és gaire fàcil a cap lloc. De fet, no és gens fàcil els darrers 40 anys. Tot i això, el Montseny és difícil, difícil.
I ho és, de difícil, perquè és un parc natural o perquè fer de pagès no surt a compte?
Continuem fent aquest ofici per herència. La gent que hi treballa i en fa, no ho fa per fer negoci, ho fa pel sentiment i perquè estima la terra. Això no ho ha entès gaire ningú.
Qui no ho enten? La societat? Els qui manen el país?
La societat ha canviat molt i, desgraciadament, ha perdut la memòria. El 60% de gent que són a les capitals provenen del món rural, però s’ha oblidat de com funciona això. I el problema més gros és que els nostres polítics, que els anem votant cada quatre anys o cada quan ells ens diuen, no estan implicats amb el primer sector. I no ho estan per desconeixement, n’estic segur. Han perdut de vista que el sector primari és justament el primer sector. I això és greu.
Representa que contra el canvi climàtic caldria cuidar la pagesia. No ho noten?
Elecció rere elecció, el que notem és que canvien el nom de la conselleria que ens pertoca i la gent que hi ha allà. I aquesta gent nova ve amb idees noves, però sense haver-les contrastat amb la gent del territori. I segur que s’han de menester normes, però no sé si cal omplir de lleis que estan dirigides a la gran indústria agroalimentària i que no es poden aplicar al territori per orografia, per sistema, pel que sigui. Això és greu i sembla que ningú no se n’adona. Anem posant tot al cistell gros i tothom a complir la llei. I hem de dir que el canvi climàtic l’hem induït tots nosaltres i dic nosaltres per la societat en general i el primer sector, en particular. No ens han donat sortida al gènere que produïm, sigui agrícola, ramader o forestal.
Forestal també?
Després de 40 anys d’oblidar els boscos, així estem. Tenim un munt de vegetació que està esperant que vingui un foc per fer una bona fogaina i que quedi tot arrasat. Pensem que els boscos són una peça fonamental al país: Catalunya té el 75% del seu territori emboscat, però descuidat. Hi ha estudis –que sembla que ningú no s’ha mirat gaire– que diuen que una hectàrea d’alzinar regenera tres tones de CO2 a l’any. Però, atenció, és una hectàrea d’alzinar jove! Després de 40 anys de no haver tallat res, aquest alzinar és vell. I un arbre vell en lloc de regenerar CO2 en produeix. Això vol dir que el 75% del territori de Catalunya tard o d’hora, si no s’hi posa remei, està produint CO2. Tenim un corrent ecologista que insisteix que els arbres no es poden tocar i que s’han de conservar els boscos madurs. D’acord, amb alguns boscos madurs. Però han de ser tots? Això que dic està documentat amb dades de l’estació meteorològica de la Tordera.
El Montseny és el que és gràcies a l’acció humana, dels homes de bosc, d’agricultors, de ramaders. Cada cop en queden menys.
Si no es posa un conductor que sàpiga el que té a les mans i faci un cop de volant, ho tenim malament. Tenim demanat des de fa cinc anys poder tornar a fer carbó al Montseny. Per rejovenir el bosc, no pas per cap invent estrany, i per deixar els peus d’arbre que diu la llei que hi ha d’haver a cada hectàrea. Aquests peus ara estan multiplicats per quatre o per cinc vegades els que diu la llei i s’estan bevent tota l’aigua que troben. Per això també les fonts i rieres del Montseny corren al 10% de la seva capacitat i per això mateix no s’estan notant gaire les pluges. Ara no tindrem aigua, però tenim un bosc que a alguns els sembla molt maco.
{{ comment.text }}