VIATGE AL FONS DE LA COVID
Assumpta Lleonart, de 60 anys, presideix l’Associació de Donants de Sang vallesana i treballa a l’Institut Cartogràfic, just a l’edifici on el doctor Duran i Jordà recollia sang de forma pionera durant la Guerra Civil.
Estan fent una crida per animar la gent a donar sang. Per què?
Des del setembre passat que les donacions de sang no són suficients per atendre les necessitats dels hospitals, que s’han incrementat perquè es van recuperant intervencions ajornades per la Covid. I també perquè ens acostem a unes dates, com ara Nadal o a l’estiu, en què les donacions baixen entre un 25% i un 30%. Si les reserves no són òptimes, cal la implicació de més donants. Però, vaja, tots els dies de l’any són bons per donar sang perquè cada dia hi ha sortides de sang i n’hi ha d’haver entrades. La sang no es pot guardar, caduca.
La pandèmia ha fet davallar les donacions?
Sí, com tot, però durant el confinament les donacions de sang es van incloure a la llista d’activitats imprescindibles. I els donants van respondre i es van adaptar a les mesures de seguretat extraordinàries. Tots aquests mesos de pandèmia les reserves han estat suficients, però també cal tenir en compte que als mesos de més restriccions les necessitats eren menors, hi havia menys intervencions quirúrgiques, menys accidents…
Estar vacunat de Covid té cap problema a l’hora de donar sang?
No és cap impediment. Només ho és si s’està passant algun efecte secundari, com febre o malestar, i aleshores es demana passar 15 dies abans no es faci la donació. Amb la vacuna, fins i tot es pot donar sang si s’ha tingut contacte amb algú malalt de Covid.
Per què algú que no ha donat mai sang ho hauria de fer?
Els que ja són donants són gent extraordinària, són una mica herois. I, habitualment, qui n’ha donat una vegada continua donant-ne sempre que pot. Però calen nous donants: la sang no es pot fabricar i cada dia hi ha qui necessita donants de sang per curar-se i fins i tot per salvar la vida. I donar sang no és dolorós. És un acte de responsabilitat cívica que no costa gaire res: la sang que dones al cap de poc es torna a generar.
Vostè, quantes vegades l’any en dona?
Intento donar-ne tres cops l’any, que és el màxim que pot donar una dona, els homes poden fer-ho quatre vegades l’any. Entre donació i donació han de passar un mínim de dos mesos.
Els vallesans són prou solidaris a l’hora de donar sang?
És difícil de respondre. Al Vallès Oriental es fan cada any més de 200 campanyes de donació a diferents pobles i es recullen al voltant d’unes 10.000 bosses. Dir si som prou solidaris o no és difícil… perquè, a veure, hi ha gent que és molt solidària amb aquestes seves donacions i potser n’hi ha que no en donen perquè no poden fer-ho o perquè han patit alguna malaltia, d’altres que no s’ho han plantejat fins ara, d’altres que ho van posposant, d’altres que tenen por…
Què fan els voluntaris com vostè? Quina feina li espera si algú vol ser-ne?
Seran molt benvinguts. Fem allò que podem o allò que sabem fer. A Catalunya hi ha 35 associacions i la del Vallès Oriental té voluntaris a gairebé tots els municipis de la comarca. Nosaltres som la part social de les donacions; de la part sanitària se n’encarrega el Banc de Sang i de Teixits. El més important que fem és difondre la necessitat de donar sang i altres donacions, com plasma, medul·la, llet materna, òrgans, teixits… I això ho fem amb la col·laboració d’ajuntaments, mitjans de comunicació, fem promoció a les escoles o a fires i entre entitats. Col·laborem també a l’hora d’organitzar els locals per a les acaptes i aquell dia concret atenem els donants, fem una mica d’enllaç entre ells i els sanitaris. I una cosa molt important, des del meu punt de vist, agraïm i agraïm les donacions.
{{ comment.text }}