ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Oriol Xalabarder i Anglí, de 51 anys, és enginyer energètic i està al capdavant d’Electra Caldense, una companyia elèctrica que ha estat pionera en l’impuls del primer projecte d’autoconsum compartit industrial de Catalunya.
En què consisteix el projecte d’autoconsum compartit industrial?
Expliquem primer el que és l’autoconsum individual, que és quan a casa teva o en una indústria poses unes plaques, les connectes a la teva xarxa interior i això fa que autoconsumeixes l’energia que generes i, per tant, consumeixes menys energia de la xarxa. I això fa que paguis menys del rebut de l’electricitat. L’autoconsum compartit és quan tu injectes a la xarxa, però et poses d’acord amb un conjunt d’industrials o domèstics per repartir aquesta energia que es genera en aquesta planta. El distribuïdor és qui fa el balanç d’energia i tu acabes pagant menys per l’energia que se t’assigna de la planta de producció fotovotaica.
Es pot aplicar també a consumidors domèstics?
Sí, fa més d’un any que ho estem aplicant. I aquest és un avantatge. Si tu comparteixes aquesta energia l’acabes podent aprofitar més bé. Pots ajustar més la potència, no depens de la infraestructura, de la teulada…
Pot ser la solució per a la crisi energètica i climàtica?
És un pas. Només amb comunicats energètiques solucionarem la crisi climàtica? No. Perquè no podem generar en autoconsum el 100% de l’energia que es necessita, però és un pas. Si tu et pots generar el 15% o el 20% de l’energia amb autoconsum, tant sigui compartit com individual, és un avantatge perquè redueixes pèrdues, generes energia de fonts renovables, empoderes l’usuari perquè és una energia que es fa ell mateix…
Però encara deu haver-hi molt camp per córrer.
Sí, tot just ha començat i hi ha moltes coses a fer. Sobretot també tenint en compte la tipologia de trama urbana que tenim a Catalunya, on poder fer aquestes comunitats energètiques d’autoconsum compartit és molt avantatjós. No tothom té una teulada per fer autoconsum individual. I tot i que hi ha indústries amb moltes teulades, hi ha gent que està de lloguer en una nau i que no farà la inversió de les plaques. Ara, si algú fa la inversió i ell hi participa, d’alguna manera s’adscriu en aquest i genera un benefici.
Un dels problemes pot ser l’emmagatzematge de l’energia?
Existeix una tecnologia per a l’emmagatzematge, però econòmicament encara no és rendible. L’altre tema és que el volum d’energia que es consumeix implica que tu hagis d’instal·lar moltes bateries per molt poc ús perquè potser hi ha dos o tres dies que no tinguis fotovoltaica. Això et pot passar un cop l’any i has de fer una inversió molt gran.
La instal·lació de plaques en camps de conreu ha generat debat.
Jo penso que les plaques són com un cultiu energètic. Per tant, hi ha d’haver un equilibri. Ni tots els camps són d’horta, ni tots els camps són de blat… Ara, que hi hagi una part dels camps amb plaques fotovoltaiques jo crec que té la seva lògica.
Però les teulades no són millor alternativa?
Estic d’acord que abans d’anar a utilitzar camps s’han d’utilitzar les teulades. Passa que per la trama urbana que tenim, les teulades són molt difícils d’aprofitar. Perquè hi ha ombra, perquè hi ha instal·lacions d’aire condicionat, perquè hi ha l’ascensor, perquè l’orientació no és bona… Si puges a un terrat i mires quines teulades es poden aprofitar per posar plaques la realitat és que no n’hi ha tantes.
I als polígons?
Sí. És indiscutible que s’haurien de posar plaques a totes les teulades. Però encara que es cobrís tot de plaques difícilment es podria fer el subministrament per a tota la indústria.
{{ comment.text }}