Alguns ajuntaments matisen i fins i tot contradiuen, però, les dades del govern. A Granollers, el regidor d’Hisenda, Jordi Terrades, assegura que, comptant l’administració municipal i les societats i patronats municipals, el deute consolidat ha passat de 52.197.000 a 39.940.000 milions i, per tant, s’hauria reduït en 12,3 milions, un 23,4%.
Segons Terrades, la diferència ve del fet que Hisenda només compta el deute de l’Ajuntament i no el consolidat.
Un portaveu de l’Ajuntament de Mollet indica que el deute ha pujat perquè s’ha prioritzat el manteniment dels serveis públics i arran dels impagaments de la Generalitat. Assegura que a finals del 2014 el deute ja es va situar en els 40,5 milions i que baixarà fins als 37 a finals d’aquest any.
A les Franqueses, el regidor d’Hisenda, Ferran Jiménez, diu que en aquest mandat “no s’ha incrementat el deute” i que tot prové de les factures impagades que es van trobar l’any 2011 i que van obligar a demanar un crèdit ICO per pagar els proveïdors.
L’augment més rellevant és el de Figaró, que va passar de 817.000 euros a 2,7 milions. El regidor d’Hisenda diu que es deu al retard del pagament de les despeses de la Llei de barris de la Generalitat.
A la banda contrària, Montornès presenta una de les millors evolucions, passant d’11,7 a 5,8 milions. Segons l’alcalde, José Montero, una part es deu a l’amortització ordinària, però “el fet excepcional és el crèdit de 3,5 milions que vam demanar per fer l’institut Marta Mata i que la Generalitat ja ens ha tornat”. A més, l’Ajuntament ha pogut fer dues amortitzacions extraordinàries d’aproximadament un milió els anys 2013 i 2014. “Hem passat d’una ràtio d’endeutament del 75% al 2011 al 31% al 2014 i això ens dóna la possibilitat de demanar crèdits en millors condicions”.
A Canovelles, l’evolució positiva es deu a la no concertació de nous préstecs i a l’amortització de més d’un milió anual.
Lliçà d’Amunt ha reduït el deute a menys de la meitat. Amb els diners cobrats de Mango en concepte de compensació per l’aprofitament mig es va poder reduir el deute de l’empresa municipal d’obres (EMO), molt endeutada per la construcció d’habitatge públic. Aquesta aportació va fer reduir el deute en uns cinc milions i la resta s’han rebaixat amortitzant uns 2 milions d’euros de deute anual gràcies també a l’estalvi generat per la gestió directa de serveis com la recollida d’escombraries.
En relació amb el nombre d’habitants, la càrrega financera proporcionalment més elevada és la de Figaró, amb 2.457 euros per habitant. Un dels pobles més petits, Montseny, registra 1.284 euros, mentre que a Sant Fost és de 1.026. Mollet, Santa Eulàlia i Montmeló superen els 800 euros i les Franqueses, Granollers, la Roca i Sant Feliu, els 600. El més baix és el de Cànoves i Samalús, amb només 5,59 euros per habitant. Santa M. de Martorelles i Vilalba Sassera no tenen gens de deute.
{{ comment.text }}