VIATGE AL FONS DE LA COVID
Begoña Martínez, de 40 anys, és nascuda a Bilbao i és la cap del departament de Planificació i Innovació del Consorci Besòs Tordera. Des de les depurades d’aigua també es lliura una lluita diària contra la pandèmia.
Com els ha canviat la vida la Covid al Consorci Besòs Tordera?
Nosaltres treballem amb aigües residuals i aquesta aigua recull tot el que li passa a la població i tota arriba a les depuradores. Al principi ens vam espantar una mica perquè la nostra gent treballa amb aquesta aigua. Per això es van començar a fer anàlisis per conèixer la incidència de la Covid. Només es van trobar restes de material genètic del virus.
Què vol dir?
Que són restes que diuen que el virus en algun moment ha estat allà, però que no està actiu.
Per tant, tranquil·litat?
Sí, una mica més tranquils. Només hem tingut una o dues persones amb Covid entre el nostre personal de les 27 depuradores. És una incidència mínima. Pensa també que a les depuradores no només arriben restes del SARS-CoV-2, també arriben del grip, de l’hepatitis…
De qualsevol malaltia?
Sí, però nosaltres no tenim una taxa de malalties més alta que altres sectors. Els virus que ens arriben estan desactivats normalment. Al principi vam extremar encara més les nostres mesures de seguretat sanitària i quan vam comprovar que la Covid es comportava com altres virus vam treballar com sempre. Vaja, a partir de llavors amb mascareta a tothora.
I van continuar les anàlisis per buscar restes del virus de la Covid?
Aquestes proves no les fèiem de forma rutinària. Les tècniques d’extracció de l’ARN i buscar si hi ha nucleòtids no les podem fer al Consorci. Però amb una de les nostres empreses gestores de depuradores ens van plantejar a l’abril fer un estudi de la incidència del SARS-ÇoV-2 i vam començar per la depuradora de Granollers. Vam estar fent analítiques des de l’abril fins al juliol, un cop a la setmana.
I com va anar?
Vam arrencar quan la primera onada ja anava de baixada. I ens vam adonar que a l’entrada de la depuradora trobaven restes genètiques i que a la sortida mai no vam trobar res de res, ni restes. Per tant, des de les depuradores no s’està abocant res vinculat a la Covid al medi natural. I també ens vam adonar que no només detectàvem si hi havia restes de SARS-CoV-2 sinó també la quantitat. La concentració és directament proporcional al nombre de malalts de la Covid.
Sembla una eina molt potent?
Sí, perquè no només et dona informació de si hi ha restes del virus, és que te la dona una mica abans i tot. Quan algú s’encomana del coronavirus pot passar fins a 10 dies abans no tingui símptomes, però a la femta està excretant restes del SARS-CoV-2. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ens va anunciar al juliol que engegava el mateix que havíem estat fent, de manera que ara s’està fent igual que fèiem als nostres primers estudis. A Granollers és setmanal i a Montornès i la Llagosta, quinzenal. És un projecte que s’allargarà dos anys. Aquestes dades sobre casos que hi ha detectats i quina és l’evolució en l’aigua residual es publiquen en obert en una web, juntament amb les d’altres depuradores d’arreu del país. L’ICRA, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua, en col·laboració amb el Departament de Salut, s’encarrega d’aquesta eina.
I els resultats són fidels?
Són clavats. A la que pugen les restes del virus a l’aigua, pugen els infectats.
Sembla mentida.
Les aigües brutes porten molta informació, inclosa la de la Covid. Al final són la nostra vida. Si tu t’emborratxes un dia, a partir de les teves aigües residuals puc saber-ho. Se sap des de fa temps, però ha estat com amagat o sense donar-li prou importància. La gent tira de la cadena i els sembla que allò va a un forat negre.
{{ comment.text }}