Si sumem el temps i els òrgans que val tot plegat no us venen ganes d’engegar-ho tot a la merda, nenes?

No soc una caçadora de tendències gaire sagaç, però diria que s’ha disparat la febre per la cosmètica. A Instagram només m’apareixen noies de pell tibant que recomanen cremes facials i tractaments prometedors a un preu gens mòdic. En algun moment devia cometre el pecat original de clicar algun d’aquests comptes i ara l’algoritme no em deixa sortir d’aquí (podria ser pitjor: visc amb el temor de clicar per error alguna cosa fastigosa i haver de suportar grans purulents o patacades doloroses durant un any). En aquest univers paral·lel segur que hi vaig arribar a través d’alguna actriu de Hollywood, que em tenen el cor robat: veure J-Lo i Scarlett Johansson rentar-se la cara amb glamur és digne d’admirar. Us ho recomano de debò. Després ve un procés encara més satisfactori que és observar-les aplicant-se –aquest és el verb– productes que, en teoria, tenen propietats transformadores. Són tantes les capes i cremes que em pregunto el mateix que amb les cinc racions de fruita i verdura que cal consumir al dia: vols dir que hi ha prou temps per tant de betum? Faig propòsit de millorar la meva skin care routine –el concepte–, que es limita a la crema hidratant, quan llegeixo la divina Nora Ephron. “Segons la meva dermatòloga, el coll comença a dir adeu als quaranta-tres i no s’hi pot fer res”. I continua: “El coll et delata. Les cares són mentides i els colls són la veritat. Per saber l’edat d’una sequoia, l’has d’obrir, però no caldria fer-ho si tingués coll”. Sabeu com es titula el llibre? Tinc un coll que fa pena (L’Altra). Sabeu quants anys faig, aquest any? Donat que la decadència està al caure però la pelleringa encara no ha arribat al riu, penso que potser he de ser estratègica i millorar l’atenció als altres punts que sí que es poden dissimular. La Nora en diu “estètica de manteniment” i són les tasques necessàries per no semblar “una persona a qui se li’n fot tot”. En termes osonencs seria com arreglar-se per anar a fer el gelat a plaça. Uns mínims. Encara avui no hi ha millor guru que Nora Ephron sobre les coses importants de la vida que semblen superficials, com el coll. Al manteniment ella hi incloïa (ho escrivia el 2006) els cabells, el tint, les ungles, la pell, la depilació i l’exercici. Podríem fer veure que ara es porten les canes i el pèl a l’aixella, però fins i tot així hi hauríem d’afegir la dentadura blanca i perfecta d’ortodòncia. Ja no hi compto les punxades d’àcid hialurònic ni l’últim fenomen: el tatuatge de l’eyeliner. Si sumem el temps i els òrgans que val tot plegat setmana rere setmana, any rere any, no us venen ganes d’engegar-ho tot a la merda, nenes?

Si sumem el temps i els òrgans que val tot plegat no us venen ganes d’engegar-ho tot a la merda, nenes?

Ben arreglades