De vegades la història deixa enrere figures essencials de certs moments i èpoques, i amb els anys es complica la tasca de recuperar-ne el rastre. Josep Ramon Miró i Meritxell Pagès, dos meteoròlegs encuriosits per la figura de Dionís Puig, ho han comprovat en els últims 20 anys fent recerca sobre la seva vida. El mes de juny passat van publicar finalment la biografia titulada Dionís Puig, un científic modernista.
Nascut l’any 1835 a Puigcerdà, Dionís va créixer fascinat per la ciència i aviat es va formar com una persona amb forts principis humanistes i liberals.
De professió va haver de seguir el llegat familiar, perquè dedicar-se a la ciència era quelcom molt limitat a famílies benestants. Així, es va endinsar en el món de les lleis: va estudiar Dret i va fer la notaria. Aviat va entrar a formar part del jutjat de Granollers com a escrivà.
Mentrestant, però, mai va cessar la seva fascinació per l’estudi i la ciència, sobretot en l’àmbit de la meteorologia. Ell volia convertir aquesta disciplina en una ciència aplicada a la vida, per facilitar la feina de l’agricultura i solucionar problemes de riscos temporals.
Així, a mena de científic amateur, va anar investigant pel seu compte una teoria que havia de permetre fer previsions meteorològiques precises, que va quedar resumida en la seva obra Dinámica atmosférica y barografía de Europa (1913).
Durant vuit anys va fer el pronòstic diari del temps a La Publicidad i La Veu de Catalunya i va ser pioner en la idea de fer un servei meteorològic ja l’any 1905, no català sinó a escala estatal. Amb tot, va aconseguir força notorietat, no només a Catalunya sinó també a altres llocs de l’Estat espanyol.
En els seus anys a Granollers va fer-hi una vida més política. Això li va comportar persecucions perquè “Dionís era una persona molt liberal i bastant oberta de ment, i va xocar amb els petits propietaris agrícoles de la zona”, segons argumentava Miró.
“Sempre es posicionava a favor del progrés”, continuava Miró, “i tenia molta proximitat amb La Lliga, però quan el grup polític era més de dretes, els seus membres l’atacaven”.
Fins i tot Comas i Gruart, un company escrivà més veterà, el va voler apartar del seu càrrec al jutjat mitjançant falses acusacions. Quan ho va aconseguir, Puig es va sumir en la ruïna econòmica i física.
Pagès i Miró van dur a terme una extensa recerca sobre Dionís Puig primer per pura vocació i fascinació, però després es van comprometre a escriure’n la biografia perquè “un personatge condemnat a ser esborrat formés part de la història”, en paraules de Miró. El projecte va quedar aturat l’any 2014, quan Pagès va morir. A Miró li va costar recuperar les ganes de redactar, però finalment el llibre va poder veure la llum.
{{ comment.text }}