ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Blai Aparici Dupasquier, a punt de fer 65 anys i de jubilar-se, és el cap dels transports públics de Lliçà d’Amunt. L’Associació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU) l’ha reconegut per la seva llarga tasca a favor del transport públic.
Els autobusos urbans de Lliçà d’Amunt els van fer servir 335.000 persones al llarg de l’any passat. Déu-n’hi-do!
Dels 65 municipis amb transport urbà de la Regió Metropolitana de Barcelona som els sisens en ús per habitant. No voldria equivocar-me, però el primers amb millors números són Sabadell, Terrassa, Mataró, Manresa, Rubí i després ja venim nosaltres. El 2023 estàvem a 17 viatges amb autobús per habitant i any i els que venen a darrere nostre tenen uns 11 viatges per habitant. El municipis de les nostres dimensions, d’uns 15.000 habitants, es troben a entre un i sis viatges per habitant i any.
Quin és el secret d’aquest èxit en un municipi tan dispers d’urbanitzacions com Lliçà d’Amunt?
Segurament influeixen les dificultats per desplaçar-se a peu als diferents nuclis de Lliçà d’Amunt. Tenim tot el municipi tacat d’urbanitzacions i algunes són a vuit quilòmetres del centre del poble, les que toquen a Palau de Plegamans. Moure-s’hi a peu o amb bicicleta és gairebé inviable, també perquè hi ha pendents molt forts. Aquest any celebrarem els 25 anys de Transports de Lliçà d’Amunt (TLA) i els celebrem perquè s’ha fet una aposta forta a tots nivells. Personalment, m’ha fascinat la gestió d’un servei d’autobusos i sento autèntica passió per TLA. I que també hem fet molta pedagogia, per exemple, a les escoles, pedagogia que ara hem de fer també amb la gent gran. I també hem treballat moltíssim per prestigiar-nos com a marca, amb el color taronja als autobusos o el lema: “Pensa en taronja i treu-nos el suc.” El servei d’autobusos porta persones. Per tant, has de pensar sempre en aquestes persones, barrejant els assumptes tècnics amb els assumptes més socials i que tot vagi encaixant.
Vostè és l’inventor dels bus exprés, que ara són arreu de Catalunya. El primer de tots va ser el de la vall del Tenes.
Encara em fan copets a l’esquena i, quan ho vam proposar a la Generalitat, no ho veien gens clar. Ho vam presentar de la mà de l’associació de Promoció de Transport Públic (PTP). Pensava, i penso, que amb autobús es poden fer coses molt potents per al transport de persones. Llavors hi havia la reclamació d’un tren a la vall del Tenes, però aquesta eufòria no tenia fonament. Per tenir tren, cal molta i molta inversió al darrere. Per al bus exprés de la vall del Tenes vam tenir moltes coses de cara i vam teixir moltes complicitats, entre els ajuntaments, per a les prioritats semafòriques, amb la Diputació, perquè ens havia de donar el dret de via perquè la majoria de trams de carretera són seus, i, és clar, amb els xofers.
El transport públic amb autobús encara té camí per córrer?
Jo penso que sí. Per exemple, caldria que els autobusos tinguessin més prioritats. Quan es va treure el carnet per punts, es va dir que circular pel carril bus o estacionar en una parada et trauria dos punts. Finalment no ha estat així. Doncs encara que no ho sembli, això hauria posat més en valor el servei. Per la via del codi de circulació hauries imposat respecte al bus.
Com es pot millorar?
S’ha de deixar de considerar els busos com un problema al trànsit i guanyar consideració com a solució. I són solució perquè es treuen cotxes dels carrers, perquè són un transport més eficient i sostenible i perquè ajuden a la sociabilitat, l’intercanvi interpersonal. En un autobús, com en un tren també, pots parlar amb el viatger del costat o pots ajudar algú a baixar o pujar del bus. Hi ha intercanvi personal! Anar amb cotxe acostuma a ser una activitat individual, ets tu al volant i la carretera i els altres cotxes a banda i banda.
{{ comment.text }}