L’empresa Bolet Ben Fet –una granja de cultiu ecològic que la cooperativa TEB Verd té a Sant Antoni de Vilamajor– està impulsant el cultiu de bolets comestibles, autòctons. El projecte s’està executant amb una investigació amb científics de l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentària (IRTA) de Cabrils i de la Universitat de Barcelona.
Durant 24 anys, l’empresa ha conreat bolets com el xiitake i el maitake –gírgola de castanyer– de manera ecològica i sostenible. Ara, l’empresa ha fet el pas endavant, amb un projecte innovador que, amb subvenció de la Unió Europea i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, està donant uns primers resultats prometedors.
“Volíem aprofitar la saviesa popular de Catalunya, i hem treballat amb una desena d’espècies, de les quals tres o quatre ens estan funcionament molt bé, en alguns casos amb més gust i aroma que els naturals”, explica el director de Bolet Ben Fet, el biòleg Carles Díaz.
Després de molts assajos s’han obtingut les primeres collites de bolets encara no cultivats al món, com el fetge de vaca. També està a punt el cultiu de bolet de noguer i l’equip té grans expectatives amb la gírgola de bruc.
La iniciativa té el suport d’entitats vinculades al sector, com la Societat Catalana de Micologia, Bolets de Soca i el Gremi de la Fusta. I també té la implicació de cuiners, que estan tastant els nous bolets i investiguen les manera més saboroses de cuinar-los. De fet, ja se n’han pogut tastar a la trobada anual de Slow Food Catalunya, dilluns passat a la Seu d’Urgell, i hi haurà una altra oportunitat en els propers dies al Fòrum Gastronòmic de Catalunya.
Algunes varietats ja es cultiven actualment, però es busquen soques autòctones per millorar-ne el sabor, com el pollancró, el bolet de card i la gírgola de castanyer (maitake), del qual Bolet Ben Fet n’és la principal productora a Europa.
En un sector dominat pels països asiàtics, Bolet Ben Fet treballa per cultivar més espècies autòctones en un projecte que també és d’economia circular, perquè la primera matèria és llenya petita, de manera que s’aporta valor per recuperar boscos de castanyer que al Montseny es perden per falta de rendibilitat. El projecte també té el vessant social, perquè és un centre especial de treball que dona feina a persones amb diversitat funcional.
{{ comment.text }}