Des de 1941, l’espai urbà que hi ha entre les places de l’Església i de la Porxada, porta el nom d’aquest alferes provisional que va morir a Calaceit cinc dies després de rebre un tret.
El debat, el posa sobre la taula la CUP, que demana que es retiri aquest nom i es recuperi el que va tenir almenys des de 1830 i fins 1941: plaça Boada. El Grup Municipal de la CUP vol portar el debat al carrer i per això va iniciar una recollida d’adhesions. Josep Cruanyes, historiador i coordinador de la Comissió de la Dignitat, va ser el primer a signar. Fa una dècada, ICV ja va preguntar sobre aquesta qüestió però el debat no va anar més enllà.
Segons l’historiador Joan Garriga, expert en el període de la Guerra Civil i la dictadura al Vallès Oriental, “d’acord amb llei de memòria històrica aquest nom hauria de tornar a l’anterior, al de plaça Boada”. Per Eduard Navarro, regidor de la CUP i historiador, el manteniment de la plaça Manuel Montañá és “un contrasentit en una ciutat defensora dels valors de pau”. “Volem que s’acabi canviant el nom de la plaça i sembla que el govern no té gaire voluntat de fer-ho”, lamenta Navarro.
La regidora d’Urbanisme, Mònica Oliveres, recorda que “en el seu moment es va fer una revisió del carrerer per substituir aquells noms identificats amb el franquisme”. En el cas d’aquest espai “es va valorar i es va estimar per consens de no canviar-lo”. Oliveres entén que “ara no fa la sensació que hi hagi una voluntat social de canvi” però assegura que “els debats sempre són bons”.
L’Ajuntament té una comissió de nomenclàtor, que es va constituir per primer cop l’any 1984, i està formada per representants de tots els grups municipals i per experts. Aquest és l’òrgan responsable de recollir propostes i valorar-les.
En una carta publicada a EL 9 NOU, Manel Baró Montañá, familiar de Manuel Montañá, assegura que no està en contra que “un ciutadà demani un canvi de nom de la plaça” però sí que això s’aprofiti per acusar la família de franquista. Baró defensa que “seria just recuperar la dignitat de totes les víctimes que injustament van patir persecució i violència per part dels franquistes o dels republicans, sempre amb l’exclusió dels que van cometre delictes de sang”, escrivia.
El primer govern municipal del període democràtic va suprimir 20 noms franquistes del carrerer. Ho va fer de cop en un ple que es va celebrar l’11 de juny de 1979, un dels primers després de la recuperació dels ajuntaments democràtics (vegeu gràfic). Tots els canvis excepte un corresponien a noms generals del moviment, no estrictament vinculats amb la ciutat. L’excepció és el José María Puntas, que es canvia per carrer Nou. En el ple, cap regidor va exposar cap mena d’oposició a la supressió dels noms franquistes. “Els noms només s’han escollit per retirar-ne d’altres que recorden l’època anterior”, va dir el regidor Josep Palomino. Tampoc es va fer cap comentari –almenys no consta a l’acta del plenari– sobre la plaça Manuel Montañá. Sí que hi va haver debat sobre el nom de la Porxada per on el regidor Pere Canal va proposar que es recuperés el nom de plaça Gran. El mateix ple va aprovar una proposta per a la compra de plaques per identificar els carrers. Un mes després, en un altre ple, s’aproven nous noms de però ja són per a espais que, fins aquell moment, no en tenien. Se’ls diu Copèrnic, Galileu i Francesc Serra.
Segons documents de l’Arxiu Municipal, fins l’any 1986, es produeixen una desena de canvis més però no per substituir noms feixistes. Entre aquests, el 13 de gener de 1983 es rebateja la travessia Triomf com a carrer d’Aureli Font. No es canvia el nom del carrer Triomf perquè no té vinculacions feixistes: Es deia així des de 1911.
{{ comment.text }}