Meritxell Budó, exconsellera de Presidència i exalcaldessa de la Garriga, és la secretària d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut de la Generalitat.
Deixa de ser diputada al Parlament per un lloc de segona fila en el govern. Per què?
Crec que puc fer millor feina dins de l’executiu que del legislatiu. El Departament de Salut té uns reptes molt importants que van més enllà de la gestió de la pandèmia. Per sort, la pandèmia ja va de baixada i aquesta etapa l’hem superat. Han aflorat unes necessitats estructurals del Departament, que són un repte molt important i penso que amb la meva feina puc ajudar a assolir aquests reptes al costat del conseller Argimon.
Quina és la seva funció?
La coordinació territorial del Departament de Salut conjuntament amb el CatSalut. Amb visió de país, coordinar els diferents delegats territorials de les regions sanitàries. Cal treballar molt bé com ha d’evolucionar el tema de la salut en el nostre país i, concretament, tota l’estructura del sistema sanitari. Obrir aquestes espais de participació ciutadana on professionals, pacients i actors involucrats puguin també dir la seva en la transformació del sistema sanitari. Dirigiré la coordinació de tots aquests processos participatius i també les relacions en l’àmbit internacional i de cooperació del Departament.
“Cal abordar el tema de la salut emocional de manera global a tot el país”
OBJECTIUS DE SALUT
Parli’m d’objectius concrets.
Després d’un any llarg de pandèmia hi ha necessitats en salut emocional. Hi ha hagut gent que ha patit molt i que encara està patint molt. Han quedat seqüeles d’aquesta pandèmia i n’han sortit de noves. Per tant, cal abordar aquest tema de salut emocional de manera global. També tenim un repte molt important, que és la visió de gènere en la política sanitària perquè la desigualtat de gènere també es troba en l’àmbit sanitari. I cal treballar la redimensió econòmica i estructural del Departament.
Ha estat portaveu d’un govern a vegades desavingut. Com ho ha fet?
Ha estat una legislatura complicada perquè partíem del 155, no ho oblidem; i calia, primer, recuperar les institucions. Això que sembla molt fàcil de dir no és gens fàcil de fer perquè durant els mesos del 155 i en què les persones del govern de l’Estat espanyol van agafar les regnes de la Generalitat, van desfer tot allò que van poder. I després també ha estat una legislatura que, per primera vegada, ha estat marcada per la repressió que hem patit i que encara patim. Érem dos socis que, en certs temes estratègics de país, teníem estratègies diferents i això també dificultava poder avançar cap a una línia.
Com ho feia, per satisfer-los tots dos?
Intentant ser tan neutra com pogués. Per sort, sempre he hagut de governar en coalició i entenc que un govern de coalició vol dir negociació i arribar a acords. Per tant, tot i tenir el teu propi pensament, cal expressar amb la màxima neutralitat allò que es vol expressar en nom del govern.
Hi va haver alguna discussió intensa?
No. Hem pogut discrepar alguna vegada, d’alguna manera de fer, però hem estat capaços de reconduir-ho. El que va patir més aquest govern sortint va ser el fet que a l’entorn dels partits que li donaven suport és on hi va haver més conflicte.
Què vol dir?
Allà on s’ha evidenciat més la diferència entre Junts i ERC ha estat més en l’àmbit dels partits i el Parlament que no en el propi govern. Òbviament que des de fora repercutia en l’interior, però hem intentat, des del govern, gestionar aquest país, amb totes les dificultats que ens ha tocat gestionar.
No ha entrat al govern. Decebuda?
Em vaig posar a disposició del meu partit perquè comptessin amb mi per allò que consideressin. En aquests moments van considerar que altres persones eren les que havien d’estar al capdavant del govern i jo dono total suport als nous membres del govern. No em sento decebuda, em sento del tot honorada d’haver pogut estar consellera de la Presidència i, a més, d’haver-ho estat en uns moments de màxima complexitat en tots els sentits. I, sobretot, em sento especialment compromesa amb aquest país en aquest darrer any de gestió de la pandèmia que ens ha tocat encapçalar com a govern.
Com ho ha fet?
El que he intentat sempre, des de les meves responsabilitats, és estar a l’alçada i al costat de la gent. Era molt important explicar a la gent del nostre país allò que estava passant, sense edulcorar ni tractar la gent com a infants. A la gent se l’ha de tractar amb la maduresa democràtica que té la població al nostre país.
Per què va trigar tant el nou pacte de govern?
Jo, en canvi, penso que encara va trigar poc.
Per què?
No es va trigar tot el que calia per arribar a un acord absolutament tancat de govern.
Vol dir que no hi ha un acord tancat?
L’acord que tenim en aquests moments ens permet que hi hagi un nou executiu i començar la nova legislatura d’aquest país però jo penso que hi ha hagut alguns serrells de l’acord que no s’han pogut tancar i que s’han de tancar. Però, en tot cas, és un bon acord que permet abordar les necessitats que hi ha en aquesta legislatura. Després dels anys viscuts i l’experiència que tenim d’aquest govern de coalició, calia endreçar certs aspectes perquè el nou govern no tornés a patir allò que va patir l’anterior.
Quines coses calia endreçar?
Crec que hi ha dues estratègies molt diferenciades entre Junts i ERC, com són abordar les relacions amb l’Estat espanyol i la resolució del conflicte polític. ERC va guanyar les eleccions per un diputat i hem acceptat que sigui la seva estratègia la que comenci a caminar en aquesta legislatura. Són aquests dos anys que donem de coll a la taula de diàleg.
“Estic gairebé convençuda que l’Estat mai no acceptarà un referèndum”
TAULA DE DIÀLEG
Però vostès no hi creuen.
A Junts per Catalunya som molt escèptics amb el resultat d’aquesta taula de diàleg. Jo tinc molts dubtes. De fet, estic pràcticament convençuda que mai l’Estat espanyol no permetrà un referèndum pactat amb el govern de Catalunya perquè puguem preguntar a la gent quin ha de ser el nostre futur polític.
Ampliar la base ajudaria?
Fa molts anys que estem amb el relat d’ampliar la base. Sempre se’ns havia qüestionat que no teníem més del 50% d’independentisme a les urnes i aquesta vegada l’hem tingut. Hi ha el 52% de votants que han votat independentisme, amb diferents estratègies, certament, però independentisme. Per tant, nosaltres, en aquesta legislatura, hem de donar resposta a allò que ens han manifestat les urnes i fer efectiu el mandat de l’1 d’Octubre, que recordo que va ser un referèndum i que el vam guanyar. Per tant, ara cal veure de quina manera s’ha de fer efectiu aquest 1 d’Octubre. Aquesta legislatura s’ha d’encaminar a com fer efectiu el mandat de les urnes de l’1 d’Octubre.
Algunes figures de pes no ho veuen del tot igual. Com Oriol Junqueras.
Respecto l’opinió del vicepresident Junqueras, però a l’acord de legislatura entre Junts i ERC es diu específicament que no es descarta cap via i nosaltres ens hem de centrar en el que diu l’acord. Aquest acord que diu que començarem aplicant l’estratègia d’ERC de donar una mica de recorregut a la taula de diàleg i, a partir d’aquí, quan això fracassi veurem com ho abordem.
Ho dona per fet.
Soc molt escèptica que aquesta taula de diàleg funcioni perquè el govern de l’Estat espanyol no està ni per la llei d’amnistia, ni per l’exercici del dret a l’autodeterminació, que és realment el que ha de resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol.
I quin és el pla B? La DUI?
Precisament, aquesta és l’estratègia que hem de poder construir i treballar. Això no ho farem una persona ni un partit polític només; ha de ser una estratègia de consens entre totes les forces independentistes, entre els partits, però també la societat civil organitzada, les entitats independentistes del nostre país. Perquè quan la taula de diàleg fracassi o després d’aquests dos anys no assoleixi els fruits que algú espera assolir, posar ja en funcionament aquest pla B.
“Si no demana disculpes, jo no aniria mai a un acte amb el rei dels espanyols”
FELIP VI
Vostè hauria anat al sopar del rei?
Jo crec que el rei dels espanyols encara no ha demanat disculpes pel seu discurs del 3 d’octubre i, per tant, fins que ell no demani disculpes, entre altres fets, pel seu discurs del 3 d’octubre jo no aniria mai a un acte on hi hagués el rei dels espanyols.
Serviran d’alguna cosa els indults?
Resolen una situació molt dura dels presos i les preses polítiques i les seves famílies, que estan patint, de manera injusta, una revenja per part de l’Estat espanyol, d’una magnitud enorme que no ens podem ni imaginar i que fa més de tres anys i mig que pateixen. A partir d’aquí, l’indult no resol el conflicte polític, que només passa per l’amnistia dels presos i els exiliats i de totes les persones represaliades. I després, per poder exercir el dret a l’autodeterminació.
“Resol una situació molt dura, però no resol el conflicte polític”
ELS INDULTS
En el si de Junts també s’han vist discrepàncies públiques. Per exemple, entre Sánchez i Artadi.
És que no som una organització amb un únic pensament en què un pensa i la resta només obeeixen. Hi ha moltíssimes persones amb criteri i sentit polític i algunes coses les podem veure de manera diferent, però ja no només en aquest aspecte, sinó en altres aspectes. També en la gestió de l’economia, dels drets de les persones, els drets civils… El que és bo de Junts és aquesta llibertat de pensament.
Contempla tornar a la primera fila política?
No descarto res. Continuo estant a disposició del meu partit com des del primer dia he fet. M’agrada fer política. Crec que en aquests moments aquest país té molts reptes que s’han de dur a terme des de la política. Fent política a nivell territorial i en l’àmbit de la salut també puc ajudar a construir país.
Com veu la Garriga?
Jo podria tenir una visió des d’una òptica molt personal. Perquè, després d’haver estat tants anys alcaldessa, tens la teva manera de veure les coses. Prefereixo escoltar el que em diu moltíssima gent de la Garriga i veig que hi ha un desconcert i que la gent està queixosa de la gestió de l’actual Ajuntament. I m’agradaria que totes aquestes queixes que moltíssima gent em trasllada pel carrer fóssim capaços de traslladar-les a les persones que són al capdavant de l’Ajuntament. Que escoltin el que diu la població de la Garriga i ho tinguin en compte.
“No vaig entendre res del que va passar al grup de Junts a la Garriga”
LA GARRIGA
Després de la seva sortida el seu grup de la Garriga va viure una crisi. Com ho veu?
No vaig entendre res del que va passar al grup de la Garriga. Quan vaig plegar, vaig fer el relleu a unes persones del meu equip; hi va haver unes eleccions que no van guanyar tot i que el resultat va ser molt just. Vaig decidir que jo m’havia d’apartar de la Garriga. No pots estar tutelant una cosa de la qual has marxat. Em vaig quedar en un segon pla i desconec exactament què va passar, però em sap molt de greu.
Hi ha qui sí que l’acusa d’haver-hi intervingut.
Qui digui que jo hi intervenia, en tot cas que ho demostri, perquè jo tenia molt clar que me n’havia d’apartar i ho vaig fer des del primer moment. Em vaig posar sempre a disposició tant del meu partit com dels regidors i regidores de la Garriga per tal de, si ho necessitaven, donar-los el meu suport en allò que creguessin oportú, però sempre em vaig mantenir en un segon terme perquè vaig entendre que ho havia de fer.
Vostè havia governat amb l’actual alcaldessa. L’ha decebut d’alguna manera?
Era regidora del meu equip de govern. Els partits tenen les seves pròpies decisions i estratègies. Jo vaig llegir el resultat de les urnes d’una altra manera, però en tot cas qui va guanyar les eleccions no ho va llegir d’aquesta manera i, per tant, no em va decebre.
{{ comment.text }}