L’Ajuntament de Caldes no descarta acudir a l’Audiència Nacional (AN) i al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per recuperar els 48.000 euros expoliats pel franquisme que reclamen al govern espanyol.
L’alcalde, Isidre Pineda, ha explicat aquest dimecres que han registrat la demanda i han demanat una reunió amb la directora general de Memòria Democràtica, Zoraida Hijosa, per tractar una qüestió que veuen “inapel·lable”.
El consistori va anunciar que reclamaria els diners que va expoliar el franquisme a tres entitats municipals després de la guerra civil.
“Esperem que el govern socialista entomi això i sigui receptiu”, ha avisat, per la seva banda, el diputat d’ERC al Congrés Francesc Marc Álvaro. L’objectiu de la iniciativa també és obrir camí a altres municipis aprofitant la via que dibuixa la legislació espanyola de memòria.
La reclamació de Caldes de Montbui sorgeix d’una investigació que el consistori ha posat en marxa per estudiar l’impacte de la Guerra Civil i la dictadura al municipi, i que ha pogut certificar que es van expropiar unes 70.000 pessetes de l’època a quatre entitats que depenien de l’Ajuntament, de les quals en poden reclamar 29.000, uns 48.000 euros al canvi actual.
Des de l’Ajuntament de Caldes de Montbui, que disposa d’una regidoria de Memòria Local, reconeixen que no saben “com acabarà” la demanda plantejada al Ministeri de Política Territorial, però destaquen que han pogut acreditar la “traçabilitat” dels fons reclamats. “El primer pas és una reclamació dirigida directament al govern espanyol; el segon pas, en cas que en faci cas omís, és l’AN, i la tercera instància seria el Tribunal Europeu de Drets Humans”, ha manifestat Pineda des de les portes del Congrés.
Des d’ERC han mostrat el seu suport a l’iniciativa municipal i han subratllat que constitueix un cas “únic” al conjunt de Catalunya. “Ho fan aprofitant el que permet l’actual llei de memòria democràtica, que és imperfecta però que ho habilita. És un cas interessant per a altres ajuntaments i per aprofundir en la cultura de la memòria. De fet, dona una resposta justa als qui van ser víctimes del que va ser una victòria militar i una posterior dictadura”, ha resumit Álvaro.
