L’Ajuntament de Caldes reclamarà a l’Estat espanyol 29.000 de les 70.000 antigues pessetes que el règim franquista va espoliar a tres entitats municipals amb l’instauració de la dictadura el 1939.
Segons els càlculs fets per l’advocat que assessora el consistori en aquest cas, en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), les 29.000 pessetes suposarien uns 50.000 euros que ara el govern espanyol hauria de retornar a l’ajuntament vallesà. Els càlculs s’han fet tenint en compte la pèrdua de valor de la moneda republicana a través de la norma de bloqueig monetari que instaurava l’exèrcit nacional als territoris conquerits durant la guerra.
L’alcalde de Caldes, Isidre Pineda, va presentar la iniciativa aquest dijous a la tarda la sala de plens de l’ajuntament, coincidint amb el 50è aniversari de la mort del dictador espanyol. “Tenim l’obligació moral de reclamar aquests diners, encara que no només fem això per un tema econòmic. Creiem que és just, 50 anys després de la mort de Franco, poder retornar a Caldes el que era de Caldes”, explica Pineda, que diu que es podrien fer servir els diners espoliats per a noves investigacions.
La iniciativa sorgeix d’un estudi encarregat per l’Ajuntament i presentat l’estiu de l’any passat sobre l’espoli franquista al municipi. L’informe, fet per la doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona (UB) Neus Moran a través de l’arxiu del Banc d’Espanya, va detectar que el règim havia bloquejat i espoliat els diners de les entitats del sindicat agrícola, el menjador popular infantil, el comitè de milícies i la secció administrativa de la propietat urbana, totes vinculades a l’ajuntament republicà de Caldes.
L’Ajuntament tindria el dret de reclamar els diners que corresponien a totes les seccions, excepte els del sindicat agrícola. Això s’explicaria pel moviment que va fer l’alcalde Josep Maria Bonora als anys 90, quan va desestimar recuperar els diners bloquejats a canvi d’heretar l’edifici on s’havia situat la cambra, que més tard es va enderrocar per construir-hi un aparcament i ara acull la plaça de l’U d’Octubre.
De les 29.000 pessetes que ara reclama l’Ajuntament a l’Estat, 26.600 correspondrien als diners que es va espoliar a la secció administrativa de la propietat urbana; 2.300, al menjador popular infantil –que actuava aleshores com a una mena de menjador social–, i la resta de diners, fins a les 29.000 pessetes de l’època, correspondrien al comitè de milícies. Si l’Ajuntament hagués de recuperar les 70.000 pessetes que se li van espoliar, els càlculs apunten que podrien suposar més de 100.000 euros.
El següent pas serà presentar la reclamació per via administrativa a Madrid –el desembre– perquè es pugui portar a aprovació al Consell de Ministres. Si la iniciativa no prospera i, per tant, no se’ls tornen els diners espoliats, Caldes tindria l’opció de presentar un contenciós administratiu i començar un recorregut judicial als tribunals espanyols.
Una oportunitat pels altres municipis
Caldes pensa que la via que obren ara a través d’aquesta petició podria estendre’s com una taca d’oli per altres municipis que també patissin l’espoli franquista.
A falta de dades encara que puguin quantificar a quant pujarien els diners bloquejats pel règim després de la guerra, el professor de la UAB i advocat que assessora l’Ajuntament de Caldes per aquest cas, Daniel Vallès, veu una oportunitat per reparar aquest espoli.
“Quan la Llei de Memòria Històrica del 2007 era vigent, diversos particulars i també l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis van demanar que se’ls tornessin els diners espoliats, però se’ls va dir que no”, diu. Caldes, però, és el primer ajuntament que demanaria el retorn dels diners dins el marc de la nova Llei de Memòria Democràtica del 2022, i en aquest cas sí que hi ha jurisprudència sobre el retorn dels béns requisats pel franquisme.
