ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Jerusa Chaparro i Magda Pérez, tots dues de 48 anys, gestionen la masia i les terres de Can Sunyer, a la Garriga, a més d’altres horts a Lliçà i Gallecs. Són fermes defensores dels producte de proximitat, ecològic i de temporada.
Per què van decidir fer de pageses?
[Magda Pérez] Per una combinació de motivacions: ens agrada l’entorn natural, ens agradava on era Can Sunyer i volíem apostar per l’entorn ecològic. Jo vinc de família que treballava al camp i Jerusa sentia una gran passió per la producció agroecològica.
I van apostar des del primer moment per l’agricultura ecològica?
[M.P.] Sí. La veritat és que mai no ens vam plantejar fer agricultura convencional. Tenim un entorn que ens estimem i volíem recuperar-lo, donar-li una segona vida. I l’enfocament sempre ha estat trobar l’equilibri.
[Jerusa Chaparro] Des del primer moment hem fet cistelles amb productes ecològics i al cap de poc temps ja les fèiem amb certificació.
Els ha costat més dedicar-se al camp sent dones?
[M.P.] No podem dir que haguem estat maltractades per ser dones, però sí que hem notat, i notem, que per a certes coses costa o no et veuen de la mateixa manera. No et prenen seriosament, a vegades. Però amb temps i amb voluntat i demostrant que no estàs de pas, et vas fent el teu espai. Continua sent un sector molt marcat pels homes encara.
Treballen només Can Sunyer?
[J.C.] Com a explotació agrària nosaltres som molt petits. Vam començar per recuperar els conreus d’aquí, a Can Sunyer de la Garriga, que no arriben a una hectàrea. La dificultat d’on som, al peu del Montseny, és que tot són feixes. Això és molt bo per a l’agricultura ecològica perquè, entre altres coses, pots fer rotacions de cultius, però també dificulta molt el maneig. Un cop recuperat Can Sunyer ens calien més terres i buscar terres per conrear al Vallès Oriental és una lluita contínua. Però, vaja, n’hem anat afegint. Ara en tenim a Lliçà, una hectàrea i mitja, gairebé dues, però ens estem trobant amb el problema de l’aigua, que no n’hi ha prou per fer horta. I per això també estem treballant a Gallecs, a Can Vila, de forma col·laborativa. Tenir més mans sempre és meravellós, igual que posar coses en comú amb altres pagesos. La sinergia és fantàstica.
Què és el que conreen?
[J.C.] Fem cistelles de verdures i anem a mercat a la Garriga els dissabtes al matí. Fem horta ecològica de temporada.
I això vol dir…?
[J.C.] Doncs ara mateix, un munt de faves! [riu de tot cor].
[M.P.] Faves, pèsols i tot el que són crucíferes, com les coliflors i les cols. Ara és el moment de recollir tot això i ara també estem fent la plantació de productes que arribaran més tard, com el tomàquet o els pebrots. Tot té el seu moment segons el cicle de l’any.
Vostès són pageses envoltades d’entorn urbà. Això és un avantatge o un inconvenient?
[M.P.] Totes dues coses.
[J.C.] És un avantatge en el sentit que tens els clients, els cistellaires, a prop. En un sol dia pots entregar moltes cistelles. Però també ens toca fer molta pedagogia del que fem. Tant entorn urbà (la Garriga, Granollers, Canovelles…) fa que la gent visqui una mica d’esquena a la realitat del camp i, per exemple, et demani melons ara, quan els acabes de plantar, o preguntin per què no hi ha tomàquets a les nostres cistelles, si al súper n’hi ha.
Els està afectant la sequera?
[M.P.] En aquesta àrea de Barcelona, portem molts anys e sequera. La primera va ser cap al 2009/2010 i va ser bastant dura. I això no s’ha acabat de solucionar, no hem tornat a tenir pluges com les d’abans. I ens sembla que mai més no tornaran. Les sequeres s’allarguen. Toca fer estratègies per aguantar com es pugui.
[J.C.] Estem en fase d’adaptació.
{{ comment.text }}