L’Ajuntament de Canovelles va presentar aquest dilluns a la tarda el llibre Canovelles en el període de la transició democràtica (1975-1985), escrit pel periodista d’EL 9 NOU Ferran Polo i amb pròleg de l’historiador Joan Garriga.
Tots dos van ser els protagonistes de la presentació del llibre que es va fer a Can Palots en un acte dirigit per la periodista de VOTV Gemma Permanyer.
“Al llibre hi ha molta gent i he d’agrair a la gent que s’ha obert i que ha explicat coses que mai havia explicat fins ara. Records, que, a vegades, poden ser dolorosos”, explicava Ferran Polo, que ha treballat en el llibre durant un any i mig i que, a més de diverses entrevistes, també ha consultat arxius i publicacions de l’època.
“Canovelles és un poble que va créixer molt ràpid i això va fer que faltessin serveis bàsics i que la gent sortís al carrer per reclamar-los. I això ha marcat el tarannà de Canovelles i s’ha vist reflectit posteriorment, per exemple en la mobilització per l’edifici de l’escola Quatre Vents“, afegia Ferran Polo.
Sobre les reivindicacions populars, l’autor es referia a la demanda d’escoles fins que l’any 1974 va obrir l’escola Jacint Verdaguer, que de seguida quedava petita i, a més, queda lluny del centre del poble.
Malgrat això, amb l’escola, va arribar un grup de mestres joves que impulsen un nou model i l’escola s’obre al poble i a les famílies.
La reivindicació popular es va vehicular, en bona part a través d’una entitat que es deia 15 Regiones i entre les figures rellevants hi havia Juan Antonio Mañero, que ja va entrar a formar part del darrer ajuntament del període franquista a través del terç familiar.
El llibre dona molts més detalls dels fets, les persones protagonistes i inclou diverses fotografies d’una època que va ser clau per al futur de Canovelles.
Orgull de ser de Canovelles
Després del treball de preparació del llibre, Polo va concloure que el poble de Canovelles es caracteritza per “ser un poble lluitador, reivindicatiu, integrador i orgullós de pertànyer a aquesta comunitat”.
Per la seva banda, Joan Garriga, posava de relleu el fet que, en l’etapa de la transició, Canovelles es va caracteritzar per l’existència d’un grup de persones “molt joves que van estar en la primera línia de l’activisme“, un fet que era un reflex del que també passava al conjunt de l’estat espanyol.
Garriga es va referir a formacions polítiques d’esquerres, com el PSUC, el PCE, el PSC o el PCI que van tenir molta presència. Especialment, membres d’aquest darrer partit van patir també una forta repressió, com per exemple el que després seria alcalde, José Orive.
L’autor del pròleg del llibre va posar de relleu la “gran preparació ideològica” dels joves, un fet que “descol·locava a les autoritats franquistes i de la transició. Eren persones molt preparades, que havien fet lectures aprofundides de l’anarquisme o el marxisme”.
També va recordar la feina que van fer advocats, que, com ell, havien defensat a persones detingudes. “Havíem de ser molt hàbils davant dels jutjats i vam patir molt”, deia Garriga que destacava “la gosadia que van tenir algunes persones, algunes de les quals van patir tortures. Calia anar alerta perquè estaven fitxats i refitxats per la policia“.
Fer la història dels pobles
Joan Garriga va cloure la seva intervenció destacant la importància de conèixer la història dels pobles com Canovelles. “Josep Benet deia que hem de fer les històries des de baix, des dels pobles. Si no sabem la història dels pobles, com volem saber la història de Catalunya?”.
I l’alcalde de Canovelles, Emilio Cordero es mostrava “orgullós del rigor amb que s’ha fet el llibre” i es dirigia als assistents. “Els protagonistes sou els que esteu a la sala. Canovelles no seria el que és sense vosaltres”.
Al final de l’acte van pujar a l’escenari algunes de les persones que apareixen al llibre Canovelles en el període de la transició democràtica (1975-1985), com el primer alcalde democràtic, Francesc Martos; un dels primers regidors, Jordi Terrades; l’exalcalde José Orive, Benito Martín, Andrea Isern, Juan Martos, Joan Isern, Carmen Vergel, Llucià Núñez o Dani Flores. També familiars de persones que no eren a Canovelles i que van recollir un exemplar del llibre en el seu nom, com una filla d’Antonio Mengual o una cosina de Maria Sánchez, de la llibreria la Ikastola.
{{ comment.text }}