ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Amb més de 30 anys d’experiència al sector meteorològic, el doctor en Físiques Jordi Cunillera i Grañó, de 57 anys i veí de Llinars, és el cap de la Unitat de Canvi Climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).
Vostè fa gairebé 30 anys que es dedica a la meteorologia. Fa tres dècades sospitaven que passava alguna cosa amb el clima?
La veritat és que no. Sí que es començava a fer alguna cosa, però realment, no. Nosaltres, com a Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), vam crear un equip específic de canvi climàtic entre el 2006 i el 2007, sobretot arran de la sequera tan gran d’aquells anys. Al 2005, 2006 i 2007 hi va haver una sequera molt forta, com ara. El llavors Departament de Medi Ambient va demanar al SMC que ho havia d’estudiar i que havia d’informar al govern de cap a on podia evolucionar. Fa 30 anys no se’n parlava, però ara fa 15 o 20 anys que es va veient molt clarament.
El temps sembla que ha parat boig i de retruc torna boges plantes i animals?
De fet, els comportaments rars de vegetals i animals són conseqüència directa del canvi climàtic. La fenologia, que és la que estudia com es comporten vegetals i animals al llarg de les estacions de l’any, no és ben bé el tema del SMC, però sempre hem tingut clar que calia estar-hi a sobre. Informar del canvi climàtic només amb dades meteorològiques, com augments de temperatura o diferències de precipitació, és massa críptic perquè arribi el missatge a tothom. Cal ensenyar els indicadors que fan que la gent se n’adoni al seu dia a dia. Dir que en 30 anys la temperatura augmentarà en dos graus és difícil d’apreciar. Però parlar sobre el fet que els arbres floreixen abans o que a la tardor les fulles cauen més tard o que s’estan veient segones floracions… tot això són coses que toquen directament a tothom.
Doni’m algun exemple concret del que ha passat aquesta tardor.
Tant l’any passat com aquest any, els nostres observadors s’han adonat que el fenomen de les segones floracions s’ha estès gairebé arreu de Catalunya per culpa de la calor. I fins i tot s’ha observat en alguns arbres, sobretot fruiters, algun petit fruit, com ara els cirerers. Això a l’octubre o el novembre mai no s’havia vist! Aquests fenòmens s’estan generalitzant des del sud, a les Terres de l’Ebre, tot i que allà fa més calor i passava algun any, fins al centre o el nord, com aquí al Vallès Oriental, Osona o l’Empordà, que són zones molt més fredes.
Cal preocupar-se perquè hi hagi aquestes segones floracions?
No soc un expert en botànica, però a partir dels estudis que estem fent i parlant-ne amb experts, tenim un problema. En èpoques de tardor i hivern, les plantes necessiten tenir un període de repòs. Si ara a l’octubre o novembre, floreixen, això significa una despesa d’energia que s’haurien d’estalviar. Ara haurien d’estar recuperant forces per florir amb força a finals d’hivern o la primavera. A més, és que aquestes segones floracions no desemboquen en fruits viables, arribarà el fred i ho matarà tot: la fulla, la flor o el petit fruit. I també hi ha una altra derivada perquè les plantes consumeixen més aigua quan es troben en floració i aigua justament és el que no tenim ara que hi ha sequera. A Catalunya hi ha moltes hectàrees de bosc, si tota la vegetació consumeixen més aigua amb les segons floracions, això serà aigua que no arribarà als cursos fluvials o als aqüífers.
Aquests propers mesos no apunta gaire bé perquè plogui o nevi fort, oi?
No, la veritat és que no. No podem donar cap gran notícia sobre precipitacions i, en realitat, entrem en un període sense gaire pluja. Els hiverns a Catalunya són secs. Farà fred i a muntanya pot nevar, però les quantitats d’aigua seran escasses. Per recuperar-nos, necessitem molta i molta aigua. No n’hi haurà prou amb el que caigui aquest hivern.
{{ comment.text }}