El recompte es va fer a petició dels serveis socials municipals amb l’objectiu de saber amb exactitud el nombre de persones que fan aquesta feina, saber si viuen a la ciutat i poder oferir-los l’ajuda dels serveis socials municipals si és necessari.
“No entenc la iniciativa de l’Ajuntament i quin sentit té. Amb quina finalitat estan prenent les dades de les persones que recullen cartrons?”, es pregunta Mercè Relats, treballadora social i coordinadora de Càritas al Vallès Oriental. “En general, persones indocumentades que, per tant, no tenen dret a treballar ni a rebre cap mena d’ajuda. Tant amb el cartró com amb la ferralla que recullen és bàsicament amb el que viuen. Això els permet pagar l’habitació i tenir una mica de menjar. Com a molt, treuen uns 100 o 200 euros –els més espavilats– i és el seu únic mètode per subsistir, treballant moltes hores al dia”, recorda Relats. “Què passarà si a les persones que menys tenen, que sobreviuen amb molt pocs recursos, els traiem el poc que tenen?”, es pregunta.
Les empreses que els compren el paper els paguen 8 cèntims per quilo. De cada carro ple fins dalt poden aconseguir uns quatre euros després de recollir entre 40 i 50 quilos de paper. En sis dies de feina, poden arribar a aconseguir prop de 50 euros recollint cada dia uns 100 quilos de cartró.
La queixa de Càritas s’afegeix a la que ja va fer l’entitat Amics de l’Àfrica, que considera que les identificacions són “una manera encoberta de continuar criminalitzant un col·lectiu que l’única cosa que fa és intentar guanyar-se la vida de manera totalment lícita amb una feina molt precària”.
