Carles Miquel: “Hem patit una persecució impacable i constant”

Aquest dimarts, el ple de Sant Fost debatrà la moció de censura presentada per Independents Units per Sant Fost (IUSF) i Sant Fost en Comú Podem (SFECP) contra l’alcalde, Carles Miquel, d’ERC. Un episodi més d’un mandat que ja va començar envoltat de polèmica amb l’elecció de la regidora del PSC, després expulsada del partit, com a alcaldessa. Veu alguna possibilitat d’evitar la moció? Hi ha set regidors que van firmar una moció de censura. És la majoria del ple. No és cosa nostra. Som càrrecs electes que representem les nostres candidatures i ara mateix hi ha una majoria alternativa al ple. I això és el que és democràtic. Els ciutadans trien els seus representants al ple i són aquests els que trien alcalde o alcaldessa. I ara hi ha un càrrec que ha modificat la seva preferència. Forma part del joc democràtic. Igual que un regidor no adscrit està previst i legislat, una moció de censura també. Li retreu alguna cosa a Alberto Bastida? No soc aquí per fer retrets. Malauradament, en política, i més en els darrers anys, la gent es dedica a fer grans manifestacions en què hi ha una gran rancúnia. Nosaltres érem aquí per canviar les coses al poble i proporcionar millors serveis als veïns i veïnes. Semblava que les tres parts que formaven aquest pacte estàvem d’acord. Ara hi ha hagut un canvi de rumb. S’han dit moltes coses. Jo no he entrat en cap retret. El teatre de la política és al ple i allà ens podem dir les coses obertament. Però hi ha hagut diferències. Sí i sempre ho hem intentat solucionar internament en les reunions de govern i entre partits polítics. Hi ha moltes coses que s’han dit que tenen poca base, però no soc aquí per parlar-ne. Què ha fallat en la relació amb el regidor Bastida? Nosaltres convergíem en moltes polítiques, però, moltes vegades, ens trobàvem amb diferències en la manera o la velocitat d’implementació. Has de conèixer com funciona l’Administració pública, tenir certa experiència en la gestió de persones i recursos. Un ajuntament té unes dinàmiques que no sempre són les mateixes que quan decideixes canviar de proveïdor d’internet a casa teva. Però hi va haver un punt d’inflexió que es produeix a finals de l’any passat. En virtut del pacte de govern, havíem acceptat que hi hagués una persona de confiança que feia de coordinador tècnic i jurídic de l’Ajuntament. Però en el mateix pacte de govern es deia que aquest càrrec havia de ser totalment independent i no col·laborar amb els partits. Nosaltres vam advertir que estava treballant més com a assessor personal del senyor Bastida que com a coordinador jurídic de l’Ajuntament. I això va arribar a un punt en què vam veure que no funcionava. I com que en el pacte havíem acordat tenir aquesta persona durant sis mesos i havien passat amb escreix, vam prendre la decisió de no tenir càrrecs de confiança i que no ho havíem de pagar amb diners públics. I això va dinamitar el pacte? El cessament d’aquest càrrec va comptar amb un ampli suport del govern. La cosa no rutllava. Sembla una raó més aviat feble. És que hi va haver un abans i un després. Des d’aquell dia totes les dinàmiques de govern canvien. Nosaltres teníem treballat tot el calendari de treball del pressupost del 2021 i, de sobte, tot canvia. Ells diuen que vam trencar el pacte. En totes les reunions que vam fer amb posterioritat amb tot l’entorn de Comuns i Podem, amb les direccions comarcals i nacionals, sempre apareixia aquesta línia vermella; la readmissió d’aquest càrrec. I suposem que això és el que va desencadenar la seva marxa i la posterior moció de censura. No sé a quin acord han arribat amb IUSF. És molt probable que també hagin negociat perquè això va ser una línia molt vermella en totes les converses que vam tenir. I tot i que, a nivell comarcal i nacional, tothom entenia que eren decisions que no tenien marxa enrere, sembla que a nivell personal va costar molt. El mandat ja va començar d’una manera estranya. Fa autocrítica? A mi no em costa admetre errades. Segur que en tot aquest temps n’hem comès, i moltes. De fet, públicament, n’hem reconegut en molts plens quan hem pres alguna mesura que hem hagut de corregir. Però hi ha una cosa clara. La coherència no ens ha faltat mai. Maria José Sánchez es va presentar a les eleccions amb un missatge de canvi. Alberto Bastida, també. En els 21 mesos que hem governat hem intentat portar a l’Ajuntament una nova manera de fer. I en això estàvem. Ens sap molt greu marxar ara, a mig mandat, i en una situació de crisi sanitària, econòmica i social com la que estem vivint. És cert que el mandat va començar així, però perquè qui va trobar-se amb un primer conflicte de coherència va ser la regidora no-adscrita. Jo no puc parlar per ella, però crec que ha estat sempre coherent amb allò que proclamava en la campanya electoral. I nosaltres també. Qui no ho hagi estat ja donarà les explicacions que consideri convenients. Som conscients dels nostres errors, però ha estat un mandat complicat, amb molta bronca… Però hi havia una majoria i havia de ser respectada i no ha estat així. Alcalde okupa o il·legítim és el meu suau que li han dit des de l’oposició. L’oposició ha estat dura i, a més, s’ha polaritzat molt la situació a nivell de poble. Ens han denunciat a l’Oficina Antifrau, a la Inspecció de la Seguretat Social, al Jutjat de Pau, al Contenciós Administratiu, a Fiscalia del penal, al Gabinet d’Accés a la Informació Pública, al síndic de greuges, al Tribunal de Comptes… I persones de l’entorn de l’oposició també al Seprona de la Guàrdia Civil. En 21 mesos ha estat tot demolició, hem patit una persecució implacable i constant. Qualsevol política que impulsàvem s’intentava deslegitimar dient que no érem un govern legítim, sustentat en el vot d’una trànsfuga… És difícil. S’ho podien esperar. Sí. No per nosaltres. Nosaltres ja sabíem a què ens enfrontàvem. Diuen que a la política es ve plorat… Hem d’acceptar que, per ser un càrrec electe, hem d’estar oberts a la crítica. Però jo esperava una crítica més constructiva i una oposició més propositiva. Ara anirem a l’oposició i la farem com la vam fer en el mandat 2015-2019. Fent control al govern, però quan hi hagi actuacions positives, les aplaudirem. Desitgem que tot el que deixem a mitges sigui continuat. Seguirà de regidor? Sí, evidentment. I de cara al 2023? No és a les meves mans. Em donaré un termini de reflexió, recuperaré la meva vida personal i professional i, de cara al 2023, ho hem de parlar amb les executives dels partits, ERC i Junts, i veure si repetim coalició. Però la primera condició és que vostè ho vulgui. Forma part d’aquest procés de reflexió que he de fer. Parlava de coses que deixen a mitges. Quines? Hem iniciat molts projectes. Quan vam arribar, l’únic projecte que hi havia obert era el de la recollida de residus amb el model de càrrega lateral. Hi havia una licitació oberta que ens hipotecava els propers vuit anys. Amb un model que s’ha demostrat que no funciona i que dona uns índexs de recollida selectiva molt baix. Ho vam aturar i vam treballar en un nou model. Ara ja tenim els estudis fets i tenim emparaulat que a partir de setembre o octubre començarà la recollida porta a porta a Sant Fost. Ens sabria greu que això s’aturés. Què més? Hem fet arribar el bus urbà a les urbanitzcions… Miri, quan parlàvem d’errors, nosaltres portàvem en el programa que el nostre bus urbà arribaria a totes les urbanitzacions. La proposta va començar el 4 de gener i estirava la línia fins la Conreria, passant per Mas Corts i Mas Llombart i ampliar les freqüències. Va passar, però, que vam analitzar els usuaris i vam eliminar algunes parades, amb la qual cosa Can Calet i Can Boc quedaven una mica desateses. Doncs hem reformulat la proposta i ara la línia recuperarà algunes parades que havíem eliminat. Amb això els usuaris de les urbanitzacions passaran de 4 a 10 freqüències i els barris que els havíem eliminat les parades les tornaran a tenir. També hem treballat molt en la pacificació dels entorns escolars. I han rebut alguna queixa. Sabem que són mesures que generen algun rebuig entre els pares i mares que estan acostumats a anar amb cotxe fins a la porta de l’escola, però com a governants tenim l’obligació de defensar la pacificació dels entorns escolars, fer-los més segurs. Ho hem fet a l’institut, a la zona del Roure, a Can Coromines, creant un pàrquing dissuasiu davant del Mercadona… En el pressupost de 2021 hi anava el projecte de pacificació urbanístic a la zona del Roure, de l’institut i del Joaquim Abril, que és la més complexa, però no hi hem arribat a temps. Amb el PUOSC i el pla d’inversions de la Diputació, volíem intervenir en l’entorn del Pavelló 1, que també redundarà en la millora d’aquest entorn escolar. I com aquest, hi ha diverses coses. Hem aconseguit que Endesa desdoblés les línies elèctriques de les urbanitzacions que tenien talls de llum continuats. La inseguretat ha estat notícia en les darreres setmanes. Avui, la ciutadania està molt més interconnectada. A vegades els grups de Whatsapp els carrega el diable. Com els grups escolars dels pares i mares d’una classe. A vegades un missatge mal entès es pot magnificar molt. Els grups permeten identificar alertes molt ràpidament, però també poden generar una sensació que som un municipi insegur. I no ho són? La inseguretat dependrà de la delinqüència que hi ha. Nosaltres no podem incidir en el fet que una persona robi o no robi, però sí a maximitzar, dins dels nostres recursos, la disponibilitat d’efectius per combatre el delicte i la coordinació entre cossos. I no es pot dir més clar. Quan vam arribar hi havia 10 agents de policia i el cap era l’agent més veterà. I marxem amb 14 agents, 12 al carrer i 2 a l’escola i una és una caporal que està tirant endavant un projecte de seguretat amb molta coordinació amb els municipis del costat. Teníem clar que havíem d’abocar recursos en allò que teníem dèficits. Les estadístiques són les que són i hem de treballar per millorar la percepció de la ciutadania en què avui som un municipi més segur que fa dos anys. Hem de continuar en la policia de proximitat. I un tema molt important és el servei d’ocupació mancomunat amb Martorelles i Santa Maria de Martorelles, a la Serradora, que ha d’ajudar els veïns a superar aquest moment tan complicat. I totes les iniciatives que hem fet amb el comerç local. En el mandat també han hagut de gestionar una gran pandèmia. Una de les coses que més ens enorgulleix com a govern és com vam articular en aquells dies tan complicats tot un teixit de voluntaris i voluntàries, una fabricació de mascaretes, un lliurament de respiradors a partir de les màscares del Decathlon… Vam impulsar un grup de persones voluntàries i jo diria que no he sentit enlloc que hi hagi cap altre poble que hagi fet unes 25.000 mascaretes. Vam arribar a produir entre 800 i mil mascaretes al dia amb un grup de 20 o 25 persones.

Carles Miquel: “Hem patit una persecució impacable i constant”

El Tour condicionarà la mobilitat amb cotxe i a peu a Granollers fins a la tarda

La carretera de Granollers a Caldes i la C-59, tallades unes quatre hores

Aquest estiu, passeja, escolta i tasta el patrimoni cultural de Catalunya

Rodalies recuperarà el servei de l’R3 fins a Puigcerdà a partir de dilluns

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Dos regidors de Vilanova marxen del govern i presenten una moció de censura conjunta amb l’oposició

Troben un cadàver en estat avançat de descomposició a Santa Maria de Martorelles

Els Mossos investiguen la causa de les ferides greus d'un home atès en un carrer de la Garriga

Crema una pila de ferralla a l’empresa Ferimet de Granollers

Ferit greu un operari en caure dins d'una rasa de tres metres de fondària en una obra a la Garriga

Una avaria deixa sense aigua uns 300 habitatges a Granollers

Aina Machuca: "Dinava el mateix abans de cada gala d''Eufòria"

Les obres de la piscina de Sant Celoni encaren la recta final abans de l’estrena, al juliol

Mor a 51 anys Lydia Roig, metgessa de família al CAP de la Garriga des del 2001

Granollers obre un 'village' amb música, exposició de bicicletes, botigues i pantalla gegant per seguir el Grand Départ