Aquella parada es va convertir en una dècada dedicada al suport, no només als malalts, sinó també als seus familiars. “Cada malalt que ens arriba són unes quatre persones”, diu. De la seva empenta i la del seu marit, Pere Cladellas, va sorgir la fundació Oncovallès.
Ella deixa clar que només és una peça més de la fundació, que sense els 43 voluntaris habituals i més d’un miler de col·laboradors, entre empreses i particulars, no seria possible.
Carme Grau ha passat la seva vida professional, com a auxiliar d’infermeria, en llocs com la Mútua de Granollers la clínica Planas de Barcelona o l’Hospital de Granollers. Es considera una “sanitària de la vella escola. He fet de tot”. Amb només 14 anys ja ajudava a l’Hospital amb la germana Mercè, a la sala de parts. La seva vocació d’ajuda als altres li ve una mica de família. Ho va veure de petita perquè el seu pare ja tenia la mateixa inquietud i, per exemple, va ajudar en els primers moments de l’escola Montserrat Montero per a infants amb discapacitats.
Confessa que mai va pensar que Oncovallès arribés tan lluny. “Pensàvem dedicar-hi un parell de dies per setmana”. Ara hi dedica tots els dies, “moltes nits i tots els caps de setmana”. Les prop de 1.400 persones que atén la fundació agraeixen que Carme Grau, fa deu anys, fes aquella parada en la seva vida.
