Desenes de persones d’entitats independentistes van participar aquest dimarts a la tarda a la Porxada en un acte de celebració per l’aplicació de l’amnistia als joves coneguts com Els tres de Granollers, que van ser condemnats a penes de tres anys (dos d’ells) i tres anys i mig de presó (el tercer) després de participar en una manifestació convocada a Barcelona per l’ANC i Òmnium en el tercer aniversari del referèndum de l’1 d’octubre, l’any 2020. Se’ls va condemnar per llançar pedres contra una furgoneta dels Mossos.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha amnistiat els tres joves que van ser condemnats el juny del 2023. La sentència d’aquest dimarts parteix del recurs presentat per la defensa dels tres joves que va fer Alerta Solidària.
A l’acte hi van assistir dos dels nois amb alguns familiars, però no van voler fer cap declaració.
“Han estat quatre anys molt complicats, tant per als tres joves com per a les seves famílies. Amb por de poder entrar a la presó i de no saber quin serà el seu futur i d’enfrontar-se a un enemic molt més gran i poderós”, va dir un membre del grup de suport als joves.
“Quatre anys on han hagut de parar els seus projectes de vida per dedicar-los a una cosa que ha vingut imposada. I aquests quatre anys no els hi tornarà ningú“, afegia.
El mateix portaveu advertia que “la represssió no acaba aquí i ens la trobem sovint a cada desnonament, a cada manifestació, a cada multa, a cada cop de porra i a cada judici”.
I recordava que encara hi ha persones que queden fora de l’amnistia. “Aquesta amnistia no és la que volíem i, per tant, cal recordar tota aquella gent que queda fora i que també els ha tocat viure la repressió de ben a prop: Les companyes de la lluita per l’habitatge, les antifeixistes, la lluita ecologista i moltes més”.
La resolució del TSJC recull que, d’acord amb la llei d’amnistia aprovada, es “declara l’extinció de la responsabilitat penal” dels tres joves. A la vegada, també s’anul·la la responsabilitat civil que se’ls va aplicar a dos d’ells.
En canvi, al tercer, el que tenia una pena més alta perquè es va vincular el delicte d’atemptat als agents de l’autoritat amb un de lesions, es manté la responsabilitat civil perquè, segons disposa l’article 8.2 de la llei d’amnistia (llei orgànica 1/2024) l’extinció de la responsabilitat civil no és aplicable al delicte d’atemptat en concurs ideal amb un delicte de lesions.
Per això, pot haver d’indemnitzar al mosso que va resultar ferit en els fets que se’ls hi van atribuir en primera instància. D’acord amb la llei d’amnistia, la sentència no imposa cap pagament però tampoc n’estableix l’oblit. Sí que deixa la via civil oberta per a una possible reclamació. Per materialitzar-se, però, el mosso haurà de reclamar per la via civil.
La sentència del TSJC també deixa sense efecte les mesures cautelars personals i/o patrimonials adoptades durant el procediment judicial obert arran de la detenció dels tres joves. També es cancel·len registres, anotacions i antecedents, inclosos els policials, que estiguin relacionats amb els fets amnistiats.
“La repressió no s’acaba”
En la concentració de la Porxada, l’advocada d’Alerta Solidària Norma Pedemonte va agrair el suport que han tingut els tres joves. “Sou imprescindibles, grup de suport, entitats que heu ajudat, veïnes que us heu preocupat, famílies que us heu mobilitzat”.
L’advocada es mostrava molt crítica amb el sistema judicial. “No tenim en canvi, res a agrair al sistema judicial espanyol. En el cas dels Tres de Granollers es van accelerar els terminis per jutjar-los i condemnar-los de manera ben ràpida abans que arribés la llei d’àmnistia, donant credibilitat als Mossos d’Esquadra que van actuar fora de tota lògica raonable“.
Pedemonte advertia que malgrat la llei d’amnistia, “la repressió i la injustícia no s’acaba. Continua com continuen ben vius els mecanismes pels quals es poden fer atestats policials falsos imputar a dit a persones i amb els fiscals i jutges que després ho accepten i donen facilitats per poder acabar reprimint-nos”.
“Les lleis , les impunistats, els infiltrats, les bales de foam, les togues i les altres lleis mordassa segueixen en les seves mans intactes, a punt i preparades per tornar-hi. Perquè ells segueixen preparats prer reprimir, nosaltres seguim preparades per respondre i per això hem aprofitat tots aquests anys per teixir aliances”, afegia.
Norma Pedemonte es mostrava crítica amb un determinat tipus d’independentisme. “Hem arraconat per fil aquell independentisme del lliri a la mà que creia que voltant al carrer de tant en tant i fent petites performances al carrer ja fèiem boniques diades i ja s’aconeguia loa independència. Potser sí, però encara no ha passat”.
Per ella, la reacció del sistema judicial espanyol ha suposat “una dosi de realitat per fer-nos veure la seva veritable cara antidemocràtica, despòtica, repressiva i sobretot neofranquista”.
I alertava que l’amnistia no arribarà a tothom. “Celebrem-ho també per aqulls als quals l’amnistia no els arriba o si se’ls planteja, amb posterioritat els serà denegada. Celebrem amb consciència de classe i amb consciència de país“, va concloure.
{{ comment.text }}