ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Belén Fernández-Villacañas, de 57 anys, és biòloga i la responsable del Centre de Documentació del Montseny, secció Ciències Naturals, que, tot i que es pot consultar en línia, físicament es troba a Granollers.
Com s’organitza el Centre de Documentació del Montseny?
Busquem i recopilem tota la informació que podem i ens arriba sobre el Montseny, ja siguin articles científics, llibres o qualsevol altra mena de document. Tot plegat ho registrem en una base de dades de la Diputació, que es pot consultar en línia. El nostre Centre de Documentació té dues seccions, la de Ciències Naturals, que es troba físicament al Museu de Ciències Naturals de Granollers, i la d’Humanitats, que es troba al museu de la Gabella, a Arbúcies. Totes dues seus fem atenció al públic i totes dues seccions responem o atenem qui ens ho demana per correu electrònic.
Tenen a disposició uns 5.000 documents…
Uns 5.400, concretament.
Sorprèn la quantitat. Altres parcs naturals generen tant coneixement?
No, però és que el Montseny és molt simbòlic, molt conegut i hi ha molta gent que l’està estudiant. El Montseny és capaç de generar molta documentació científica. En altres parcs hi ha menys gent treballant-hi i òbviament es genera menys. Des del Montseny també hem estat molt actius. A més de documentar, procurem fer difusió amb exposicions i altres activitats. Ara mateix al museu de Granollers tenim l’exposició “La Calma del Montseny”, amb fotos d’Enric Planas i que es pot visitar fins el 3 de març. Darrerament vam tenir una exposició sobre el capitosaure al Montseny; quan es va descobrir el fòssil –que llavors li dèiem labirintodont– també es va fer una altra gran exposició; i hem anant fent mostres i catàlegs sobre aspectes i àmbits del Montseny, com ara les orquídies, els ocells, els rèptils…
Com han canviat els estudis del Montseny del 1989, quan es va crear el Centre de Documentació, fins ara?
Els plans de seguiment d’espècies han tingut molta volada i ara se’n fan molts.
Què vol dir el pla de seguiment d’una espècie?
Consisteix a fer censos d’espècies animals o vegetals any rere any. Això serveix per estudiar les tendències poblacionals. Així s’analitza com van variant, per exemple, les papallones o els amfibis. Estan augmentant o van davallant a mesura que passa el temps? Aquestes dades s’estan creuant amb dades meteorològiques per determinar la influència concreta del canvi climàtic. Per exemple, si una espècia varia de localització i abans es trobava en llocs més alts del Montseny i ara apareix a menor altitud o al revés. Si ha canviat o no la seva distribució. Tot això s’esbrina a partir d’aquests plans de seguiment d’espècies. Tot això es porta des dels serveis tècnics del Parc Natural, que depenen de la Diputació de Barcelona, i al Centre de Documentació recopilem tots aquests articles que van sortint. A vegades són publicacions a revistes científiques i a vegades són treballs o estudis que es fan directament per al Parc Natural i que es posen a disposició de tothom a través del catàleg col·lectiu.
I ha canviat el públic que fa servir el Centre de Documentació?
Això és el que més ha canviat. Abans la gent venia a consultar presencialment al Museu de Ciències Naturals de Granollers i ara es fan moltes consultes i molta recerca en línia, via internet. Ara ja no cal venir aquí a llegir, remenar i fer fotocòpies dels nostres fons. Ara més aviat assessorem els investigadors per trobar allà on sigui el que busquen. Per això ajuda que formem part de la Xarxa de centres de documentació dels espais naturals protegits de Catalunya, del DocAmbCat, els centres de documentació ambiental de Catalunya, i el Recida, la xarxa estatal de centres d’informació i documental ambiental.
{{ comment.text }}