VIATGE AL FONS DE LA COVID
El granollerí Chakir El Homrani, de 40 anys, es troba al capdavant del Departament que ha de gestionar els estralls que està provocant la Covid-19 en l’ocupació. Insisteix que els ERTO no es poden convertir en ERO.
El seu Departament torna a estar tensionat per una altra allau d’expedients de regulació d’ocupació, oi?
Tornem a tenir una altra onada, especialment d’ERTO, a partir de les últimes decisions que s’han hagut de prendre per contenir la pandèmia. Els expedients registrats entre el 16 i el 22 d’octubre, un marge de temps petit, són 4.871 i afecten 41.054 treballadors. Però tenim la maquinària preparada. Ja ho vam fer als mesos de març i abril, que vam donar resposta a més de 90.000 expedients. Ara toca donar resposta als nous.
Després de l’estiu s’està observant que alguns ERTO s’estan convertint en ERO. És a dir, que passen de temporals a definitius.
Hem d’aconseguir que els ERTO no es converteixin en ERO ni aquesta tardor ni aquest hivern ni a la primavera. És el nostre repte més important. Comencem a veure una entrada d’ERO i no només en el sector de serveis, també en el sector industrial, sobretot d’indústries auxiliars de l’automoció. Però aquí s’ajunten dos fets: la crisi econòmica i laboral vinculada a la Covid-19 i també que es tracta d’un sector en reconversió. Per això hem d’acompanyar i hem de sortir d’aquesta reconversió en les millors condicions possibles.
I com es pot fer?
Hi ha dos elements que necessitem de forma urgent. En primer lloc, prendre la decisió que fa massa anys que s’està prometent: derogar les últimes reformes laborals i especialment un punt, el de les autoritzacions administratives dels expedients. Això ens permetria tenir una actuació més contundent davant de possibles expedients que no estiguin prou justificats. I per altra banda amb l’acompanyament que fem amb la política industrial del país i de tot el teixit productiu. Les administracions hem de tirar del carro i hem d’aconseguir que hi hagi liquiditat a molts projectes empresarials que són sostenibles, que poden tirar endavant, però que ara mateix topen amb la Covid-19. Aquí és on hi ha el repte.
Per acompanyar projectes, com explica, calen recursos econòmics. D’on sortiran les misses?
Hem trigat una mica a prendre decisions, com la flexibilització del dèficit. Aquesta decisió, a la Generalitat, ens permetrà tenir uns 400 i escaig milions més per a aquest pressupost del 2020 i ens permetrà per al 2021 tenir encara més recursos. I hi ha també el gran quid de la qüestió: de quina manera es distribuiran els fons europeus i que aquests fons estiguin pensats per a projectes que donin respostes als reptes que tenim. Hem de clarificar de quina manera baixen aquests recursos de Brussel·les als territoris. I el que és més important: que aquesta distribució tingui sentit i una lògica de subsidiarietat. I això ho dic per la Generalitat, però també ho dic pels ajuntaments.
Tenen resposta a l’oferiment que va fer el seu Departament al SEPE per ajudar al col·lapse que tenen?
Això és complex i no vull fer demagògia. Entenc que un sistema no estigués preparat per tirar endavant tres milions de prestacions més en un període curt de temps. Ho comprenc. Ara, el que no entenc és que del març i l’abril han passat molts mesos. Des del març que ens vam oferir i no avancem. No avancem i ens preocupa. Qualsevol lector d’EL 9 NOU té un conegut o un familiar que encara no ha cobrat la prestació o ha tingut problemes per cobrar-la. No podem amagar la realitat. Ens hem ofert per allò que podem ajudar-los, com ara depurar errors o oferir els nostres treballadors de les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Tot i que els contactes amb la ministra són molt i molt cordials, continuem a l’espera d’una resposta.
El conseller Chakir El Homrani al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies / Griselda Escrigas
{{ comment.text }}