La Ponència d’Energies Renovables, un òrgan col·legiat del Departament de Territori de Territori i Sostenibilitat està tramitant un total de cinc sol·licituds d’instal·lació de parcs solars en terrenys del Vallès Oriental que sumen 98 hectàrees. Afectarien els municipis de les Franqueses, la Garriga, Cànoves i Samalús, Cardedeu, Llinars, Sant Antoni de Vilamajor, i Santa Agnès, a la Roca.
Les organitzacions agràries i la majoria dels ajuntaments ja s’hi han posicionat en contra per l’impacte paisatgístic i sobre el medi rural. La ponència encara no s’ha pronunciat sobre la viabilitat de les sol·licituds presentades. En el conjunt de Catalunya, però, ja s’han declarat viables projectes que afectarien 6.878 hectàrees amb 3.585 megawatts (MW).
El projecte més gran és el que va presentar Enel Green Power el 12 de febrer a Santa Agnès de Malanyanes, a la Roca, en uns camps de conreu entre el poble i el riu Mogent. Són 48 hectàrees i una potència prevista de 16,8MW. L’alcalde de la Roca, Albert Gil, ha dit a EL 9 NOU: “El govern municipal no hi pot estar d’acord. Sabem que necessitem energies verdes i renovables per cuidar el medi ambient, però el lloc escollit, al pla de Santa Agnès, no és l’adient per l’impacte visual i perquè és una zona d’alt interès agrícola.”
A Marata, l’empresa Green Concept Management, va presentar el 16 de febrer una sol·licitud per a un parc solar de 12,3 hectàrees i 7,35MW a la finca de Can Ramis, a tocar de la carretera BV-5151. L’Ajuntament de les Franqueses ja va advertir al desembre que el pla general urbanístic vigent no permet aquests usos en terrenys no urbanitzables.
L’empresa A Tort i Adret Renovables 01 va presentar el 19 de gener un projecte que ocuparia prop de 19 hectàrees i 9MW de potència entre els termes de Cardedeu, Sant Antoni de Vilamajor i Llinars i que inclouria el Pla de Can Morató. L’Ajuntament de Cardedeu ja ha enviat un informe desfavorable a la subdirecció general d’Avaluació Ambiental de la Generalitat per l’impacte ecològic i en el jaciment arqueològic del Pla de les Parets.
Al desembre, l’alcalde de Llinars, Martí Pujol, deia a EL 9 NOU que l’Ajuntament és més partidari de posar plaques fotovoltaiques a teulades d’edificis d’equipaments. I el de Sant Antoni, Raül Valentín, advertia que, si es posen plaques, una part del camp de conreu deixa de ser aprofitable.
A Cànoves i Samalús, l’empresa Estabanell Generació, SL, va presentar una sol·licitud el dia 14 de gener per a un projecte de 10 hectàrees i 7,4MW. Se situaria entre el nucli de Samalús i les naus de la Canyella.
L’alcalde, Josep Cuch, ja ha tingut una primera reunió amb els promotors i s’ha plantejat el tema en una reunió del Consell de Poble de Samalús, aquest dilluns. Cuch va traslladar a l’empresa la seva posició desfavorable. “Els vam transmetre que no estem en contra de les energies renovables però sí del fet que es faci en aquesta zona perquè tindria un impacte visual molt important a Samalús. Buscar ubicacions alternatives, sense impacte visual i potser més petites i adaptades a cada població.
L’alcalde diu que es farà una reunió amb representants del Consell de Poble de Samalús amb l’empresa per tal de donar detalls del projecte.
I a la Garriga, el 9 de desembre, Estabanell Generació, SL, va presentar una altra sol·licitud de 8,5 hectàees i 4MW de potència en terrenys de Can Busquet, a tocar del terme de l’Ametlla. Fonts municipals expliquen que han demanat més detalls de la sol·licitud.
Pagesia: renovables, sí però no en terres de conreu
Rosa Pruna, presidenta d’Asaja, diu que està a favor de les energies renovables, però no que els horts solars se situïn en terres de conreu. Diu que Asaja ha enviat una carta als tres grups sobiranistes del Parlament (ERC, Junts i la CUP) “demanant que es revisi urgentment la Ponència d’Energies Renovables perquè a Catalunya no ens podem permetre perdre més terra de conreu”. I afegeix que “s’hauria de fer en els polígons industrials que ara estan desocupats”.
Jordi Rosàs, d’Unió de Pagesos diu que “és un intrusisme energètic i territorial que genera un model especulatiu on prima la rendibilitat per sobre de la sostenibilitat i expulsa els pagesos de la terra perquè no poden competir amb els preus que ofereixen aquestes empreses”.
{{ comment.text }}