El molí de Can Sapera, a Santa Eulàlia, continuarà fent oli després que cinc productors hagin decidit comprar-lo a la família Argemí de Bigues, fins ara propietària de la planta. Els últims dies s’han tancat els serrells de la compra i ja s’està comunicant als clients que el trull seguirà obert després que la seva continuïtat quedés en dubte per la jubilació sense relleu del gestor, Eugeni Argemí.
Aquests dies s’estan acabant de revisar les màquines, com s’ha de fer habitualment abans de cada campanya, i el 16 d’octubre el trull obrirà les portes de bat a bat per rebre els primers productors d’oli, coincidint amb l’inici de la collita.
Els nous propietaris del molí, que han batejat la societat amb el nom de Molí d’oli del Vallès, aspiren a mantenir la cartera d’entre 200 i 300 clients del territori que tenia l’anterior gestor i arribar a tractar 400.000 quilos d’olives a la primera campanya. El trull té capacitat per rebre’n fins a 500.000.
“El molí és una peça molt important per als oliaires del Vallès Oriental. La feina que fem al camp té un pes d’un 50% dins la campanya i l’altre depèn del molí”, explica un dels socis, Jaume Nualart, que té una explotació d’oliveres a la Garriga.
En acabar l’última campanya, Eugeni Argemí ho va deixar tot a punt amb la confiança que algú altre n’agafés el relleu. No ha estat fàcil.
Les claus del molí canviaran de mans després de 25 anys: tots sota la gestió de la família Argemí. Antigament el molí l’havien tingut a Bigues, quan portava el negoci l’oncle d’Eugeni Argemí, Francisco Javier, però després el van traslladar al polígon de Can Magre, a Santa Eulàlia.
El fins ara moliner ha traspassat la propietat a cinc productors. Són Ramon Bosch, de Sentmenat; Sergi Jiménez, de La Xerona de Caldes, i Jaume Nualart, de Can Nualart de la Garriga, i Albert Xalabarder, de Caldes, i la família Iruela de Granollers.
“Si Can Sapera tancava, ens hauríem de buscar la vida. Ens quedàvem orfes al Vallès Oriental i l’Occidental. Hauríem d’anar a Olesa de Montserrat, Piera o Artés, perquè no hi ha molins més a prop”, diu Nualart. Per ell seria un problema desplaçar-se. “Té un cost afegit, no només econòmic: si produeixes molts quilos d’oliva, com nosaltres, has de contractar una empresa de distribució que et faci el trasllat perquè tu sol no pots.”
Una part dels productors d’oli del Vallès Oriental són professionals del sector. N’hi ha que hi guanyen diners per al seu negoci, però molts d’altres –de fet, la majoria–, tenen produccions petites que només els arriben per omplir el setrill de casa seva. “Per als que tenen una producció per a l’autoconsum, que no tinguéssim el molí hauria propiciat que s’abandonessin els camps per la dificultat d’anar a portar les olives tan lluny”, diu Nualart.
Una bona notícia per a la DOP
A més a més de mantenir el negoci, la producció i el paisatge, la continuïtat del molí de Can Sapera obre la porta a continuar treballant per la creació de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Oli de Vera del Vallès. Una de les condicions per poder-hi optar és tenir, justament, un molí al territori.
“Si fos per això, no hauria pogut ser. El molí és imprescindible. S’està començant a treballar el projecte de la DOP, amb el plec de condicions i els arxius històrics que ho acrediten. Però tot això ho haurà de validar primer la Generalitat; després, l’Estat, i finalment Europa. Està a les beceroles.”
En paral·lel, el sector està a l’expectativa de la campanya, que començarà els propers dies, i que arriba després de la collita “excepcional” del 2024. Serà diferent. “Segurament es recollirà la meitat de l’any passat. Les oliveres van treballar molt la campanya passada i n’ha baixat molt
