ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Mireia Rossell, de 35 anys, és una de les tècniques que ha participat en la Guia per a la creació de comunitats energètiques, editada pels consells comarcals del Vallès Oriental i Occidental, el Parc de Recerca de la UAB i el Hub B30.
Què és una comunitat energètica?
És una via perquè la ciutadania s’uneixi per canviar el model energètic actual, perquè no és sostenible. És una via per aconseguir que la ciutadania s’empoderi com a consumidor i com a productor d’energia. Ha de quedar clar que una comunitat energètica no només vol generar o produir energia.
Vol dir que les comunitats energètiques van més enllà de posar o d’aprofitar-se d’unes plaques fotovoltaiques?
Exacte. Les comunitats energètiques es poden organitzar més enllà de produir electricitat a partir de plaques fotovoltaiques. No les podem confondre amb un autoconsum compartit d’una instal·lació solar. Són una comunitat, un grup de persones, que tindran l’objectiu de crear energia, però també mobilitzar la ciutadania pel que fa a l’energia.
Per exemple?
Com a comunitat energètica pots organitzar xerrades divulgatives sobre com interpretar les factures energètiques. O pots fer accions de divulgació i conscienciació a les escoles sobre l’emergència climàtica i la transició energètica…
I en clau d’eficiència energètica?
I tant! Ara hi ha un esclat de posar-se plaques solars a les teulades. Doncs abans de fer-ho és important analitzar com estàs fent servir l’energia a casa teva, a la teva empresa o en les instal·lacions d’un ajuntament. Per això són molt importants les auditories energètiques, per saber si s’està aconseguint el màxim d’eficiència amb els recursos dels quals disposes. En aquest sentit, una comunitat energètica es pot plantejar canvis en la coberta o la rehabilitació de façanes per millorar els aïllaments tèrmics en un bloc de pisos, per exemple. O es pot plantejar organitzar punts de recàrrega i emmagatzematge de vehicles elèctrics.
Vostè que té experiència en els polígons industrials dels Vallesos, hi ha camp per córrer per impulsar-hi comunitats energètiques?
Moltíssim. L’Ajuntament de Granollers ha intentat impulsar la creació de comunitats energètiques als polígons de la ciutat i, de moment, el que estan reeixint són els autoconsums compartits entre empreses. Hi ha un cas d’estudi molt interessant que és el de Manresa Il·lumina, al darrere de la qual hi ha l’Associació d’Empresaris del Polígon de Bufalvent. És per tenir-la en consideració i és tan especial perquè al darrere ja hi havia una organització d’empresaris. Sent sincers, la creació d’una comunitat energètica no és un procés fàcil. Però també hem de tenir en compte que es tracta d’un procés innovador perquè implica un canvi de visió, d’hàbits, de consums… Tot i que cada vegada està més definit, les possibilitats són molt grans. I també és important tenir en compte que, de moment, no hi ha cap normativa estatal ni autonòmica que reguli les comunitats energètiques; l’únic que hi ha són dues directives europees.
La Guia pràctica per a la creació de comunitats energètiques insisteix molt en la força de l’agrupació, de l’associacionisme…
Com passa en molts altres àmbits de la nostra societat, és la ciutadania i l’impuls que els de baix fan als de dalt els que aconsegueixen que es creïn normatives i directives. Aquesta guia és una més d’aquestes eines per ajudar a crear comunitats energètiques, per apropar una mica el concepte. I segur que hi ha fórmules que trobarà la gent que a la guia ni les plantegem. Ara mateix, són documents molt vius. Hi ha milions de coses a fer perquè una comunitat energètica no és només un autoconsum compartit. Són les iniciatives paral·leles pel fet d’estar unit les que donen valor a aquestes dues paraules: comunitat i energia.
{{ comment.text }}