La secció segona de l’Audiència de Barcelona ha condemnat a quatre anys i mig de presó Gerard, SA, un dels dos joves de la Garriga acusats d’abusar sexualment d’una noia de 18 anys als lavabos de la discoteca 2046, de Granollers, el 14 d’abril de 2017. L’altre jove ha estat absolt dels delictes d’agressió i abús sexual del qual se l’acusava.
En el cas del jove condemnat, la sentència també fixa que no podrà acostar-se a la víctima ni comunicar amb ella durant dos anys més i un període de cinc anys de llibertat vigilada després de complir la pena de presó. A més, haurà d’indemnitzar la víctima amb 3.000 euros.
La sentència considera provat que tots dos nois van mantenir relacions sexuals amb la denunciant. En el cas de Gerard, dues vegades, la primera de manera consentida. En el cas de jove absolt, el relat de fets provats de la sentència a la qual ha tingut accés EL 9 NOU, estableix que “no ha quedat acreditat de manera exacta” si en la relació sexual que van mantenir “es va aplicar algun tipus de violència o intimidació per part de l’acusat” o es va produir “sense el consentiment” de la víctima. Per tant, li aplica el principi d’in dubio pro reo, és a dir, en cas de dubte, posa per sobre la presumpció d’innocència de l’acusat.
Els magistrats descarten un mòbil de ressentiment, enemistat, venjança en la víctima “que privin la seva declaració d’eficàcia provatòria” i afirmen que a partir dels fets exposats en el judici “adquireixen el convenciment indubitat que no totes les relacions sexuals que [la noia] va tenir aquella nit a la discoteca van ser consentides”. També admeten que “podria ser difícilment comprensible” que la declaració de la víctima serveixi per condemnar un dels dos joves i per absoldre l’altre. Amb tot, justifiquen l’absolució, entre altres arguments, perquè entenen “difícilment comprensible” que arribant a la zona dels lavabos i sent conduïa pel jove ara absolt la noia “no reaccionés de cap manera en adonar-se que la va portar fins al darrer lavabo i la va tancar.
Per al tribunal també pesen el testimoni de la filla de la propietària de la sala, que va explicar que la noia només va identificar Gerard en el moment que els guàrdies de seguretat van agafar els dos nois i els van portar on era ella. Va en el mateix sentit de la declaració que havia fet la seva mare en fase d’instrucció i que es va llegir en la vista oral, on no va poder declarar per problemes de salut.
Amb tot, la sentència recull les afirmacions d’alguns testimonis –amics d’ella– que van dir que els havia assenyalat a tots dos. En tot cas, “el tribunal no pot formar convicció indubitada entorn que la relació sexual que van mantenir” el noi absolt i la denunciant “s’hagués materialitzat sense consentiment d’ella”.
{{ comment.text }}