Esteve Rodríguez, de Granollers, és el director de Mercats i Operacions d’Estabanell. Fa 25 anys que l’Esteve, una persona molt vinculada al teixit social i esportiu de la capital vallesana, treballa a Estabanell. Conversem amb ell per parlar sobre energia, un concepte tan proper i, alhora, encara amb tant per descobrir.
Em sembla que la gent del carrer creu que tota l’energia elèctrica és verda perquè no crema gasolina.
Hi és, aquest imaginari, sí. I sí que és veritat que hi ha un percentatge de l’electricitat generada que procedeix de fonts renovables, però no pas tota. Hem aconseguit descarbonitzar molt. Però encara queda moltíssim per fer per generar tota l’energia que consumim de fonts renovables. Encara es fan servir elements com el gas.
El gas? Què hi té a veure el gas?
Una de les maneres de produir electricitat és utilitzant gas natural com a combustible. El gas natural es crema en una turbina que acciona un generador per produir electricitat.
I això porta desavantatges?
Sí. I molts, i més enllà del seu impacte en el medi ambient. Entre ells, el fet que el gas no sigui renovable i que l’afectin les pujades de matèria primera…
Per exemple?
Un cas molt clar: quan es va produir la crisi d’Ucraïna i es van disparar els preus del gas, de retruc es van disparar els preus de l’electricitat perquè encara són necessàries les generacions de gas per complir amb tota la demanda energètica.
En línia amb això que dius, com funciona el mercat elèctric?
El mercat elèctric té una complexitat de la qual a vegades no en som del tot conscients. Al sector elèctric hi ha dos grans mons. Hi ha un món físic. O sigui, hi ha un punt on es genera electricitat, es transporta mitjançant les xarxes de transport i distribució i s’entrega al consumidor final. Però paral·lelament a aquest món, directament vinculat però separat, hi ha el món econòmic.
El món econòmic?
Sí, allà on es fan les transaccions econòmiques de compra i venda del flux d’energia. Un mercat unificat a la península Ibèrica on es compra i es ven energia elèctrica i on actuen agents venedors, que són els generadors, i agents compradors, que són les comercialitzadores. En aquest mercat centralitzat el que passa és una subhasta d’energia hora a hora.
És el famós cost de l’electricitat que s’explica al mitjans de comunicació quan puja o baixa el preu?
Sí. I és un preu diferent cada hora, de cada dia de l’any i té a veure amb el punt on s’ajunten oferta i demanda.
De què depèn què pugi o baixi?
Doncs depèn de diversos factors. Un de principal és la demanda d’energia. Si hi ha molta demanda vol dir que han d’entrar molts agents a generar energia. I això vol dir que entraran els més eficients, però segurament també entraran els més ineficients. És a dir, aquells a qui més els costa generar energia en termes de cost. Per tant, aquí pujarà el preu. I al contrari, si hi ha una demanda molt baixa, segur que entraran aquelles energies que són més eficients o les que realment no poden decidir si parar o no parar aquella generació. Estem parlant de tecnologies fotovoltaiques, tecnologies eòliques, que quan bufa el vent o quan hi ha hores d’irradiació solar és quan aprofiten i no poden, evidentment, deixar el sol o el vent apagat o no apagat.
D’acord. I això en euros significa…?
Doncs que el 2022 hi va haver diferències de 700 euros el megawatt hora (MWh) i que aquest any, malgrat que els preus s’han estabilitzat molt més, estem parlant de diferències entre hora barata i hora cara de 170 a 180 euros el MWh.
El cost d’aquest MWh és el que després m’apareix a la factura?
El que t’apareix a la factura és el preu de venda de les comercialitzadores. Per aclarir-ho, el preu del MWh que es diu als mitjans de comunicació és un preu molt inicial. Hi ha tot de components que s’hi han d’afegir. Per exemple, les comercialitzadores comprem l’energia al punt de generació, no al punt on són els nostres clients i pel camí n’hi haurà pèrdues. Si un client consumeix 100 kilowatts, la comercialitzadora n’ha de comprar 120, perquè pel camí se’n perdran 20. Un altre cost que no està en aquest cost inicial són els serveis d’ajust, que són totes les accions que fa Red Eléctrica de España (REE), el propietari de la xarxa de transport, per traduir a la realitat física totes les ordres econòmiques de compra/venda d’energia. I hi ha més components, peatges, impostos…
I al final?
Doncs al final arribarem que aquell preu que ha sortit en el mercat serà només un 50% del preu final.
Qui fixa realment el preu de l’electricitat?
Ara mateix hi ha dos grans tipus de preu. Hi ha el preu voluntari per al petit consumidor, el PVPC, que és un preu regulat que reflexa el cost del mercat i afegeix components que estan regulats i tipificats al BOE. Avantatge d’aquest preu? Que reflecteix el cost del mercat. Desavantatge? Que és absolutament volàtil. Hi haurà èpoques en les quals aquest preu estarà per sota del preu mitjà que les comercialitzadores ofereixen i moments, com a principis del 2022, on aquest preu es dispari. Per una altra banda, les comercialitzadores intentem mitigar aquesta volatilitat del mercat.
Com ho fan?
Intentem tenir instruments que ens garanteixin un mateix preu davant d’aquestes diferències de preu al mercat centralitzat. Intentem traslladar un preu estable cap als nostres consumidors. Al final és allò de dir: “Què prefereixo com a consumidor? Tenir un preu estable conegut durant un temps i sé que pagaré allò i tot vindrà en funció del meu consum o prefereixo jugar a la loteria i faig una aposta sabent que avui pago dos i demà puc pagar 20?”
Estabanell què proposa als clients: jugar a la loteria o estabilitat?
Nosaltres sempre hem defensat que cal ser transparents amb els consumidors i oferir-los estabilitat a tots els nivells, no només de preu, sinó també de servei, sobretot. El nostre factor diferencial és la proximitat. Voldríem que els clients es despreocupessin de la seva energia perquè confien en Estabanell.
Vols saber què significa el nostre propòsit “Per un aquí millor”? Clica aquí
{{ comment.text }}