Esteve Rodríguez, de Granollers, és el director de Mercats i Operacions d’Estabanell. Fa 25 anys que l’Esteve, una persona molt vinculada al teixit social i esportiu de la capital vallesana, treballa a Estabanell. Conversem amb ell per parlar sobre energia, un concepte tan proper i, alhora, encara amb tant per descobrir.
En converses anteriors amb tu, ens has parlat dels parcs solars distribuïts. Explica’ns en què consisteixen exactament…
A mi m’agrada parlar de les dues vessants que té la paraula distribució. La primera, la que li ve a tothom al cap, és que una cosa distribuïda és una cosa la trobes a diferents indrets, a diferents llocs. Per tant, un parc solar distribuït, com que és un parc de dimensions petites i mitjanes, es pot acollir a molts i diferents indrets. Però és que aquests parcs solars distribuïts han d’estar connectats a la xarxa de distribució… Tot té un sentit.
A veure si ho he entès. Un parc solar distribuït no necessita connectar-se a una línia de molta tensió?
No. Només li cal una línia de mitjana tensió, que són uns 20.000 o 25.000 volts en funció de la distribuïdora. Normalment són parcs de cinc megawatts de potència instal·lada i això significa que no ocupen més de 10 hectàrees. És molt interessant que aquests parcs es poden connectar a una subestació o a una línia de distribució que ja existeix, el que es coneix com a apertura de línia en termes tècnics. Nosaltres tenim parcs on el recorregut d’aquesta línia de distribució, que és soterrada i per tant ningú no s’assabenta que és allà, són uns 10 o 15 metres. I, en el pitjor dels casos, tenim altres parcs on hem de tirar menys d’un quilòmetre fins a trobar la xarxa de distribució.
Per fer cinc megawatts d’electricitat calen unes 10 hectàrees de plaques fotovoltaiques, oi?
Sí, com a màxim unes 10 hectàrees.
Deu hectàrees és l’equivalent a 10 camps de futbol.
Sí.
Aleshores quan els mitjans de comunicació o la gent parla de “macroparcs solars”, a què es refereixen?
A l’Estat espanyol s’estan construint parcs solars de 50 megawatts.
O sigui, l’equivalent a 100 camps de futbol?
Sí, serien concentracions de plaques fotovoltaiques que necessiten aquesta superfície i, a més a més, per la potència d’energia que són capaces de generar els cal també una subestació elèctrica i connexió amb una línia de molt alta tensió.
Els mitjans de comunicació fem servir el terme macroparc solar amb molta frivolitat, oi? No es pot comparar un parc de 5 megawatts amb un de 50 megawatts.
L’etiqueta de micro o macro al final és molt subjectiva, però sí que sobta que es posi al mateix sac projectes d’una mena i projectes d’una altra mena. Nosaltres estem impulsant projectes de parcs solars integrats en el territori i amb criteris de proporcionalitat.
Què vols dir que us heu autoimposat criteris de proporcionalitat amb l’entorn?
Hi ha un decret llei de la Generalitat del 2019 que diu que les instal·lacions han de ser proporcionals amb el territori o amb l’entorn, però no especifica què vol dir això. Nosaltres hem intentat fer l’exercici d’entendre-ho i detallar-ho.
Heu definit les vostres línies vermelles a l’hora d’impulsar un parc solar?
Tenim dos criteris que intentem complir. El primer criteri és l’ocupació de superfície. És a dir, quin percentatge significa al terme municipal la superfície del parc solar. A Catalunya, avui dia, no tenim cap parc en projecte que superi més de l’1% de la superfície total d’un terme municipal. I segon criteri: quanta energia produirà aquell parc en relació amb el municipi o municipis enganxats? La idea és no generar més del que el territori pot absorbir. D’aquesta manera no ens cal reforçar ni la xarxa de distribució ni la de transport o construir-ne de noves. L’electró busca sempre el camí més curt. Per posar un exemple, el parc que estem impulsant a la Garriga produirà, sent molt optimistes, entre l’11% i el 12% del consum de la Garriga.
Es critica dels parcs solars que fent-los s’està perdent sol agrícola.
El decret llei del 2021, que modificava el dret llei del 2019, detalla les classes agrològiques del sòl i n’estableix de set tipus. Les terres de classe 1 i de classe 2 són les més bones, les més fèrtils, i allà està prohibit fer-hi instal·lacions fotovoltaiques, a no ser les d’autoconsum per a aquella finca. Segons els càlculs de la Generalitat, caldrien unes 9.000 hectàrees de plaques fotovoltaiques per arribar a l’objectiu d’un país més sostenible energèticament el 2030. Això és menys de l’1% de la superfície agrícola disponible a Catalunya i és només el 10% de la superfície agrícola que s’ha perdut a Catalunya en l’últim mig segle. A Catalunya no hi ha barra lliure per a parcs solars. On pots posar un parc està molt limitat.
De què depèn ara la sobirania energètica de Catalunya?
Ara mateix, depèn de la generació hidràulica del Pirineu, que, segons els anys i les sequeres, vol dir entre el 15% i el 20%. I més o menys un 80% de l’energia que consumim ve de les nuclears a Tarragona, que no és una font d’energia renovable. Per augmentar aquest 15%-20% de sobirania energètica a per sobre del 50%, caldria menys d’un 1% dels terrenys agrícoles. I això suposant que aquestes 9.000 hectàrees s’ocupin en terrenys agrícoles perquè hi haurà molts parcs solars en sòls degradats.
Vols conèixer el model de parcs solars d’Estabanell. Clica aquí
{{ comment.text }}