Esteve Rodríguez, de Granollers, és el director de Mercats i Operacions d’Estabanell. Fa 25 anys que l’Esteve, una persona molt vinculada al teixit social i esportiu de la capital vallesana, treballa a Estabanell. Conversem amb ell per parlar sobre energia, un concepte tan proper i, alhora, encara amb tant per descobrir.
Se’n parla molt, de la transició energètica, però què vol dir? De què va exactament?
Per una banda tenim transició, que vol dir ‘canvi’; i per altra banda tens energètica, que és el sector en què ens movem. Si ens enfoquem en l’energia elèctrica, que és al que em dedico, tenim les empreses generadores d’energia, les empreses que la distribueixen, les empreses que la comercialitzen i el client final. Quan parlem de transició energètica, el primer que ens pot venir al cap és canviar el sistema fòssil –el que crema petroli, per entendre’ns– per un sistema d’energies renovables, fototovoltaica o eòlica, sobretot. Però és que aquesta transició s’ha de fer des de l’empresa que genera electricitat i també des dels consumidors, que podem decidir canviar el cotxe de benzina per un cotxe elèctric i que l’electricitat que en gasti sigui de fonts renovables (aquest asterisc és molt important). O també puc decidir canviar a casa la caldera de gas per una d’aerotèrmia que funciona amb electricitat (el mateix asterisc que el del cotxe elèctric). O puc produir la meva pròpia energia amb panells fotovoltaics. Per tant, la transició és aquest canvi d’origen de l’energia i que, gràcies al canvi, ens permet democratitzar l’energia.
Carai, això de “democratitzar l’energia” sona molt gros, semblen paraules majors.
Sí, però és que és tal qual. Abans les fonts de generació convencionals com les nuclears, el gas o el carbó no tenien sentit a petita escala i, per tant, eren desenvolupades per grans empreses. En canvi, ara tothom hi pot tenir accés a l’energia. Tothom. I hi estem treballant perquè cada cop hi hagi un accés més fàcil. Tothom es pot plantejar posar panells solars a casa, si hi té espai per instal·lar-los. O pot decidir contractar la llum amb una empresa que et garanteixi energia 100% renovable.
O sigui, que la transició energètica es pot fer des de casa meva?
Absolutament. És que no és només un canvi de tecnologia, és un canvi de qui té la propietat d’aquestes tecnologies, de l’energia que hi genera. Ho entenem com un tot.
L’Institut Català de l’Energia de la Generalitat s’ha marcat uns objectius de transició energètica per a Catalunya, oi?
La Generalitat ha detallat aquests objectius en un document amb un títol contundent: Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT). Allà es pregunta on volem ser el 2030 i el 2050. Tenim l’objectiu de consumir un percentatge concret d’energia final renovable i per aconseguir-ho cal electrificar una part de l’economia. Per exemple el cotxe, perquè sigui renovable, podria alimentar-se amb biocombustibles, però sembla que l’alternativa més senzilla ara mateix és el cotxe elèctric. Els experts de la Generalitat han estudiat quines necessitats elèctriques necessitem el 2030 i el 2050 i per arribar en aquell punt, en aquell percentatge, cal construir tanta eòlica i tanta fotovoltaica entre teulades i terreny. D’aquí al 2030 hem de tenir 4.500 megawatts de potència instal·lada de fotovoltaica sobre terreny. Ara en tenim entre 200 i 300, estem per sota del 10%, i el 2030 el tenim a tocar…
A veure, un moment, si ara que som al 2024 només hi ha un 10% d’energies renovables instal·lades, semblaria urgent accelerar-ho. Ens corre pressa?
Els objectius del PROENCAT es van concebre entre el 2021 i el 2022 i es comptava que al 2024 ja hi hagués una part del camí feta. Però la realitat és que no. S’estan autoritzant moltes instal·lacions fotovoltaiques sobre terreny, però que estiguin autoritzades per la Generalitat no vol dir que es puguin construir immediatament. L’altre dia sentia que la generació dels nascuts en la dècada del 2020 viurà en un planeta sobreescalfat. Si tenim en compte això i que el 80% de les emissions d’efecte hivernacle a Europa provenen del sector energètic, el missatge és: “Hem de córrer!”
I tant! I córrer molt! De fet aquesta dada és il·lustrativa de la importància de la transició energètica contra el canvi climàtic. També es tractaria de fer-la a prop de casa…
A Catalunya podem fer la transició energètica de moltes maneres. Una d’elles és deixant de consumir, però no és gaire realista, això. I no perquè haguem de consumir més, sinó perquè hauríem de passar a consumir-ho tot elèctric. També podríem importar l’energia de l’Aragó. Però això significaria una transició més aviat coixa, falsa. Quins avantatges hi ha de fer-nos-ho aquí? Doncs un benefici, per exemple, és el de la seguretat de subministrament. Ho hem vist i ho continuem veient amb la Guerra d’Ucraïna: per raons geopolítiques es tanca l’aixeta de l’energia i això fa que es disparin els preus. Si produïm energia renovable, que no requereix de comprar cap combustible fòssil ni urani ni res per l’estil i, a més a més, la tenim al costat de casa, ningú no ens podrà tallar l’aixeta, com si diguéssim.
Sí que va ser un bon enrenou per a tothom com es van disparar els preus de l’energia, sí.
Però és que també hi ha raons tècniques molt interessants per a l’energia a prop de casa. Una font d’energia propera té menys pèrdues. El recorregut de l’electricitat pels cablejats genera pèrdues per l’efecte Ohm. Per tant, és evident que si generem electricitat al costat de casa, n’he de generar menys, se’n perdrà menys pel camí. I si ho aconseguim fer de manera distribuïda, si hi ha cap problema a la xarxa –que de tant en tant n’hi ha, de problemes a la xarxa– doncs només se’ns apagarà una central. O sigui, si tinc 100 centrals de cinc megawatts i s’apaga una, doncs només perdem cinc megawatts. Si aquestes 100 centrals de 5 megawatts les concentro en només dues, doncs si tinc un problema perdré la meitat de tota la capacitat!
S’ha de buscar un equilibri?
Sí, és això. Es tracta de trobar un equilibri. Ni és viable posar una placa a tot arreu perquè ni econòmicament ni visualment ni paisatgísticament té sentit, ni tampoc promoure només macroconcentracions que es concentren a prop de subestacions i que ocupen 200, 300, 400 hectàrees. Aquestes instal·lacions tenen un impacte molt més gran que els parcs solars distribuïts que promou Estabanell.
Voleu conèixer el model de parcs solars d’Estabanell? Cliqueu aquí
{{ comment.text }}