Les acollides de nens sahrauís en el marc del projecte “Vacances en pau” han tornat a augmentar al Vallès Oriental després de set anys de tendència a la baixa. En total són 19 els infants d’entre 10 i 12 anys que passen els mesos de juliol i agost allotjats en llars vallesanes, una xifra lleugerament superior a la del passat exercici (15) però encara per sota dels 32 nens acollits l’any 2011, quan es va iniciar la davallada.
Segons la coordinadora de “Vacances en pau” a les comarques vallesanes, Raquel Gràcia, aquest augment de les acollides també s’ha notat al conjunt de Catalunya. “Estem contents perquè per primera vegada en anys hem aconseguit trencar la tendència a la baixa. Ara toca continuar treballant per tal de poder seguir creixent de cara a futures edicions”, apunta en declaracions a aquest periòdic.
Els 19 infants acollits al Vallès Oriental es troben repartits entre un total de 17 famílies de Caldes, la Garriga, les Franqueses, la Roca, Parets, Bigues i Riells, Mollet, Lliçà d’Amunt, Sant Fost de Campsentelles, la Llagosta, Sant Antoni de Vilamajor i Figaró.
És en aquest darrer municipi on resideixen Miquel Nieto i Cristina Prats, que van acollir per primer cop ara fa un any i aquest estiu han decidit repetir l’experiència. “Al principi jo tenia els meus dubtes”, reconeix Prats. “Em preocupaven qüestions com l’idioma, si ens arribaríem a entendre i si podríem assolir una bona convivència. Però tot va anar molt bé des d’un primer moment i aquest any hem volgut tornar-hi.”
Enguany, hi ha famílies acollidores a Caldes, la Garriga, les Franqueses, la Roca, Parets, Bigues i Riells, Mollet, Lliçà d’Amunt, Sant Fost, la Llagosta, Sant Antoni de Vilamajor i Figaró
El matrimoni acull tres infants, dos de 12 anys i un d’11. “Tots ells parlen molt bé el castellà, o sigui que la comunicació va ser molt fluïda des del principi. I un d’ells ens ha demanat aquest any que li parlem en català perquè li agradaria aprendre’l”, afegeix Prats.
L’interès de Nieto i Prats per l’acollida de nens sahrauís ve de lluny, de quan ell era un adolescent i la seva família ja participava en aquest projecte. “Era una experiència molt enriquidora”, recorda Nieto. “Tenir un nen sahrauí a casa implicava que comparties molts moments amb algú que venia de molt lluny i coneixies una cultura diferent de la teva. Des d’aleshores sempre havia tingut ganes d’acollir jo, també, però mai no havia trobat el moment adequat per fer-ho. Quan finalment ens vam instal·lar a Figaró, vam decidir que havia arribat l’hora.”
{{ comment.text }}