Els germans Joan i Jordi de Vilalta, de 15 i 14 anys, i Eloi Prat i Pol Fernández, tots dos de 13 anys, participaran per primera vegada en la First Lego League, una competició de robòtica. Per fer-ho, els Ciberedu –aquest és el nom d’aquest equip de Granollers– han creat els semàfors per la qualitat de l’aire, un aparell de fabricació casolana que informa en temps real de la concentració de partícules PM1, PM2,5 i PM10.
Ho fa amb una pantalla digital i amb tres llums de color verd, groc i vermell que permeten identificar amb facilitat si la qualitat de l’aire és bona o no. Els Ciberedu presentaran els semàfors per la qualitat de l’aire com a projecte d’innovació en una competició que aquest any té com a lema Ciutats Sostenibles. La cita és el 29 de febrer a Vic.
La idea de crear un sensor per conèixer la qualitat de l’aire ha seguit tot un procés. “Primer teníem moltes idees diferents”, explica en Joan. Van decidir donar un cop d’ull a les propostes que es van presentar als pressupostos participatius de l’Ajuntament de l’any 2017 i que no van ser escollides.
“Vam buscar aquells on nosaltres podíem fer alguna cosa”, afegeix en Joan. Llavors, van passar una enquesta a alumnes de l’Escola Pia, on estudien segon i tercer d’ESO. I, a partir d’aquí, van veure la preocupació pels nivells de contaminació a la ciutat que hi havia entre els seus companys.
Amb el tema decidit, van contactar amb Granollers Pedala i Granollers en Transició, dues entitats de la ciutat preocupades per aquest tema i van començar a treballar per donar forma al seu detector de micropartícules. “La gent pensa molt en els gasos i no en les partícules”, comenta en Pol.
Evolució constant
El seu semàfor per la qualitat de l’aire funciona amb un sensor que detecta les partícules. L’han connectat a un placa Arduino Uno i l’han preparat perquè les processi i les traslladi a la pantalla digital i a les llums de colors del semàfor.
El prototip inicial ha anat millorant. Ara, han trobat un altre tipus de processador que és més barat –uns 5 euros en lloc dels 40 de la placa Arduino– i, a més, té capacitat per transmetre les dades per Wi-Fi. Així podran treballar amb un sistema que permeti que cadascun dels semàfors que facin transmeti les dades i aquestes es puguin veure en línia a través d’un mapa.
Volen que hi hagi com més semàfors per la ciutat millor. “No té sentit només mesurar les partícules en un lloc de la ciutat perquè hi pot haver molta variabilitat”, diu l’Eloi. Per això, preparen un vídeo per explicar a tothom com pot fer-se un semàfor mesurador de partícules a casa. I també pensen a fer-los ells a partir dels encàrrecs que puguin rebre.
El prototip actual funciona amb piles però la nova placa que faran servir també els permetrà una font d’alimentació alternativa a través de bateries de mòbil. Aquest procés per anar millorant l’han fet convocant un parell de Hackató al Gra, on han pogut explicar el seu projecte i rebre informació d’altres persones per enriquir-lo.
De moment, el semàfor és dins d’una carmanyola. “En fèiem servir per portar els components i era el que teníem més a mà”, diu l’Eloi. “L’ideal, però, seria fer una estructura amb impressió 3D per no gastar tant plàstic. És més car però és més ecològic”, afegeix.
En paral·lel, els Ciberedu practiquen amb el robot per la prova de la First Lego League, on hauran de demostrar la seva habilitat a l’hora de superar les diverses proves que es trobaran en el taulell de joc.
