Deu històries del referèndum

L’1 d’octubre de 2017 va deixar històries arreu de la comarca

El 9 Nou
30/09/2018
Granollers

La il·lusió pel moment històric que es vivia l’1 d’Octubre, combinada amb la tensió per l’arribada de la policia i la necessitat d’autoorganitzar-se, cooperar i protegir els col·legis es van traduir, a tot arreu, en anècdotes i vivències de tota mena.

Vilanova: Fent fora la por a cops de tambor

Va arribar un avís que vindria la Guàrdia Civil. Silenci tens. Tothom es va agrupar davant de les portes del col·legi electoral. D’entre la multitud, una veu va suggerir d’agafar un timbal. “Sí home, què dius? No és el moment…” Les imatges de les càrregues policials havien fet el seu efecte, i malgrat que tothom restava immòbil defensant urnes i vots, la por s’havia infiltrat a les venes. I de sobte, algú va començar a fer sonar el tambor. I se li’n va sumar un altre, i un altre i, enmig de la tensió, els veïns i veïnes de Vilanova van començar a ballar una batucada, i el ritme i les rialles van fer sortir la por del cos. Al final, la Guàrdia Civil no hi va anar.

Vallromanes: tothom hi té cabuda

L’Escola 3 Pins de Vallromanes va ser exemple de la diversitat i la unió dels qui van defensar les urnes. Després d’hores de resistència i de votacions, va entrar al col·legi un noi amb una bandera espanyola per capa. Tots els presents, conscients de la victòria que implicava que votessin persones del sí i també del no, es va aixecar per aplaudir-lo. Les imatges d’aquest moment van donar la volta al món.

Mollet: Avis i àvies al rescat

Cap al migdia, els Mossos van avisar que si l’institut Vicenç Plantada es buidava per dinar, procedirien a tancar-la. Les persones que eren a mesa i portaven hores dins del col·legi van sortir a buscar entrepans i beguda. En tornar, desenes d’avis i àvies envoltaven l’escola asseguts en cadires, fent barrera per defensar l’escola. “Les llàgrimes queien soles”, expliquen.

Montmeló: victòria ciutadana amb final agredolç

A Montmeló, centenars de persones es van reunir davant de l’institut, l’únic col·legi electoral que es va obrir. Des de les 5 del matí i durant tot el dia, els veïns i veïnes van defensar el centre i les urnes. Des de ben d’hora una parella de Mossos d’Esquadra va estar present davant el col·legi, i després de diversos avisos, finalment no hi va haver cap irrupció de la Guàrdia Civil al poble. A quarts de 10 del vespre ja s’havia acabat el recompte i es va enviar la gent a casa. La feina estava feta. Havien guanyat. Llavors va arribar una nova parella de Mossos i es van endur les actes i les urnes que hi havia guardades en un cotxe. Tot el que s’havia defensat, els ho van prendre a última hora. Tot i que els vots van poder registrar-se, tothom se’n va anar a dormir amb un regust agredolç.

Cardedeu: la votant irreductible 

Una dona d’uns noranta anys va arribar a votar al seu col·legi, la Tèxtil Rase, amb l’ajuda d’alguns familiars perquè no podia caminar sola. Va entrar al recinte just quan va córrer l’alerta que la policia es dirigia cap a Cardedeu, cap a les 6 de la tarda, de manera que el col·legi es va clausurar per evitar que s’enduguessin les urnes. Veient que potser no podia votar, la veïna va decidir quedar-se tancada a dins de la Tèxtil Rase per poder fer-ho. Finalment va aconseguir votar i, un cop passada l’alarma, es van tornar a obrir les portes de la Tèxtil, de manera que la dona va poder tornar a sortir al carrer. Va fer-ho enmig d’una ovació general i emotiva de la gent que era a fora, defensant el col·legi.

Palautordera: amb final agredolç

El 30 de setembre al vespre, a poques hores de la votació, l’organització del referèndum a Santa Maria de Palautordera va cridar a una reunió urgent i confidencial. “Hi vaig anar i em van comunicar que tindríem cens universal”, explica l’Oriol, que entén d’informàtica i va ser l’encarregat de trobar sis ordinadors “nets” –un per a cada centre electoral–, que estarien gestionats per sis informàtics durant la jornada de l’1-O. A última hora del dia 30, el procés per entrar les dades del cens a l’ordinador durant la votació encara era un misteri. “No sabíem ni el programa que utilitzaríem. Només ens van dir que ens donarien un link per començar a treballar a primera hora del matí”, explica l’Oriol.

Parets: la informàtica popular

Parets del Vallès va ser dels últims pobles a assabentar-se del cens universal. Tan sols unes hores abans d’obrir els col·legis van saber que necessitarien internet per oferir el vot a qualsevol persona. Els organitzadors anaven de bòlit per tenir-ho tot a punt. Un d’ells recorda amb emoció com va anar a avisar un dels col·legis per dir-los que intentessin fer arribar senyal Wi-Fi a través dels telèfons mòbils. “Quan vaig arribar ja hi havia un informàtic que, voluntàriament, estava dirigint l’internet d’una pila de mòbils que la gent li havia deixat per poder tenir Wi-Fi. Però la sorpresa més gran va ser quan vaig anar a avisar la resta de col·legis perquè fessin el mateix, i ja ho havien fet. La gent s’havia organitzat de manera autònoma, i sense saber res, tothom havia fet el mateix. En aquell moment em vaig adonar que el que estava passant era imparable, i només eren les 10 del matí.”

Cardedeu: a mig dinar

Una veïna de Cardedeu estava en ple dinar quan va córrer el rumor que la policia anava cap al seu col·legi, a l’escola Mil·lenari. Ella i tota la seva família van quedar-se a mig menjar i van marxar a defensar l’escola. Quan van aparcar el cotxe, van trobar un home al pati de l’escola que els va demanar que no s’allunyessin perquè potser calia substituir les urnes per altres de falses i l’única via d’escapament possible era col·locar-les dins el maleter del vehicle, per tal de treure-les del col·legi. Així doncs, tota la família va quedar-se esperant instruccions des del carrer fins que l’alarma finalment va quedar en un ensurt.

Sant Celoni: l’urna falsa 

A primera hora de la tarda, una vintena de tot terrenys de la Guàrdia Civil van irrompre, per sorpresa, al carrer Doctor Trueta de Sant Celoni. La notícia es va escampar com la pólvora per tot el municipi i diversos veïns van gravar amb els seus mòbils l’escena. Als col·legis, alguns responsables van buscar alternatives per salvaguardar les urnes en cas que la benemèrita entrés a buscar-les. Al Pallerola, van omplir de sobres una urna falsa, mentre amagaven els vots de veritat. Finalment, els vehicles van anar a l’Ateneu on la resistència de centenars de persones als seus accessos va obligar els antiavalots a girar cua i marxar del poble.

Cardedeu: l’amagatall de les urnes

Durant una falsa alarma que assegurava que la policia anava cap a Cardedeu, al migdia, la gent que era a la Tèxtil Rase va amagar les urnes a l’últim lavabo del recinte. Per posar-ho més difícil als suposats agents i evitar que trobessin les urnes, uns quants van arrossegar un armari ple de llibres i jocs i el van col·locar davant la porta, de manera que descobrir-les s’hauria convertit en una fita èpica.

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

En aquesta enquesta han votat 236 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't