Un any i mig després de l’aprovació de la Llei d’Amnistia al Congrés del Diputats, encara hi ha 10 persones del Vallès Oriental que segueixen encausades per fets relacionats amb el referèndum de l’1 d’octubre.
D’aquests fets, s’han de resoldre les situacions dels polítics Jordi Turull (Junts) i Josep Maria Jové (ERC), els dels tres represaliats de Granollers condemnats després de participar en una manifestació a Barcelona i els cinc veïns de Mollet, Sant Fost i Montmeló acusats de terrorisme en el marc de l’operació Judes.
Moltes d’aquestes situacions, de fet, segueixen aturades o pendents de la resposta d’altres tribunals. El cas més sonat, en què es demanaven penes de fins a 27 anys de presó als encausats de l’operació Judes, encara està pendent d’un posicionament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
L’estiu del 2024 l’Audiència Nacional va suspendre el procediment perquè considerava que la Llei d’Amnistia es contradeia amb la normativa europea sobre terrorisme i va ser llavors quan va plantejar una qüestió prejudicial al TSJUE que encara està pendent de resoldre.
S’espera que a finals del mes de novembre l’advocat general del tribunal europeu es pronunciï sobre el cas, però no serà fins al gener que el TSJUE resolgui les preguntes de l’Audiència Nacional.
Aquest cas afecta Alexis Codina, de Sant Fost; Germinal Tomàs, Esther Garcia i Rafa Delgado, de Mollet, i Sònia Pasqual, de Montmeló, a més a més d’altres membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) encausats per la mateixa operació.
“Segurament el que digui l’advocat general al novembre ens podrà donar alguna pista de la decisió que prengui finalment el tribunal, però els advocats prefereixen no mullar-se. Quan tens davant la justícia espanyola, tot és possinble”, explica Tomàs, que va estar 110 dies a presó pel cas.
Germinal Tomàs es queixa de la lentitud de la justícia. Fa pocs dies, el 23 de setembre, va fer sis anys de la detenció. Els grups de suport segueixen actius i, coincidint amb l’aniversari dels fets, van fer un acte. “Cadascú s’ha pres la causa a la seva manera, però el que és cert és que no et planteges plans de futur quan tens pendent una causa així”, diu Tomàs, a qui van acusar d’haver estat en contacte amb “percusors d’explosius”.
Un altre cas pendent és el dels Tres de Granollers, on s’acusa tres militants amb penes de presó per haver tirat suposadament pedres als Mossos en una manifestació a Barcelona. El TJSC va aministiar-los inicialment, però l’acusació particular va recórrer la decisió al Tribunal Suprem.
La defensa hi va presentar al·legacions, però encara estan pendents de resposta. Jordi Turull i Josep Maria Jové, a qui no se’ls ha volgut amnistiar perquè es considera que la llei no empara “delictes per malversarció”, segueixen pendents dels seus casos.
L’últim amnistiat, de Lliçà d’Amunt
L’últim amnistiat per causes relacionades amb el procés ha estat, justament, Santi Andaluz, de Lliçà d’Amunt. El 25 de març del 2018 va ser detingut en les protestes contra l’empresonament de Carles Puigdemont a Alemanya. El 2021 va ser jutjat i condemnat en primera instància i el 12 de juliol de 2022 en va rebre una confirmació del tribunal d’apel·lació.
El 8 de setembre passat finalment va rebre una resolució que acorda l’amnistia. Els advocats d’Alerta Solidària, tot i així, insisteixen que no li servirà de res, perquè els 900 euros que va haver de pagar en concepte de multa per resistència als agents de l’autoritat no li seran retornats.
Santi Andaluz se suma a altres encausats de la comarca que ja han estat amnistiats, com és el cas de l’Álvaro i el David, de Parets; la Sane, de Sant Celoni; Xènia Garcia, de Caldes; Ernest Legaz, de Santa Eulàlia, i el cas dels 44 investigats pel tall de carretera del 2019 a l’Ametlla.
