Tot i que hi ha certs sectors en què la presència de la dona en càrrecs directius ha experimentat una gran millora, el panorama general continua beneficiant clarament els homes. La bretxa salarial continua essent molt gran (les dones guanyen de mitjana un 23% menys que els homes) i, a més, els homes poden arribar a salaris més alts.
A més, hi ha una dada demolidora: l’any passat, de totes les persones que es van graduar a Catalunya, un 57% eren dones; per tant, tot i que hi ha una majoria de dones formades, només el 35,4% ocupa càrrecs directius.
A la comarca, hi ha dos sectors on les dones predominen en els llocs de presa de decisions: el sanitari i l’educatiu. A l’hospital de Granollers, els càrrecs directius estan al 50% entre homes i dones, però en la resta de comandaments hi ha el 52,5% de dones i el 47,4% d’homes. A la Fundació Sanitària Mollet, les dones representen el 57% dels comandaments, pel 43% d’homes. Pel que fa a l’educació, el predomini femení és molt clar: 26 dones són directores d’institut, per només 14 homes. En darrer terme, l’Ajuntament de Mollet també respon a aquesta tendència: el 60% de la plantilla són dones i ocupen el 70% dels càrrecs directius (a l’Ajuntament de Granollers és a l’inrevés: 67% d’homes en càrrecs directius i als comandaments intermedis, només el 42% de dones).
Pel que fa a la representació política al Vallès Oriental, afavoreix els homes de forma notòria. Només hi ha 7 alcaldesses i 36 alcaldes (comptant els del Moianès), i tots els responsables comarcals dels principals partits són homes, tret de Catalunya en Comú, on un home i una dona comparteixen la direcció. Pel que fa als equips de govern, les xifres estan properes (157 homes i 132 dones), entre altres coses perquè la llei obliga a formar llistes paritàries; amb tot, aquesta paritat encara dona una majoria d’homes.
“S’avança, però molt més lentament del que voldríem”, considera Laura Martínez, presidenta de l’Institut Català de les Dones, que creu que els governs i les institucions han d’aplicar mesures. “El govern central pot legislar perquè el permís per tenir cura dels fills es vagi igualant entre homes i dones, i que els empresaris no prefereixin contractar un home perquè qualsevol membre de la parella pot assumir la cura dels fills”, diu, i en aquest sentit subratlla que un element fonamental és fomentar la corresponsabilitat dels pares en aquesta i la resta de tasques de la llar.
Martínez apunta que des de la Generalitat s’estan impulsant plans d’igualtat a les empreses. “Hem entrat el registre salarial discriminat per sexe, que permet veure si per la mateixa categoria s’estan pagant sous diferents a homes i dones. I també volem impulsar mesures de caràcter més incentivador, com un distintiu d’excel·lència en igualtat de gènere per a aquelles empreses que vagin més enllà del que marca estrictament el pla d’igualtat”, explica.
La presidenta de l’Institut Català de les Dones admet, però, que moltes empreses mostren reticències davant d’aquestes mesures. “És una qüestió de mentalitat. Les empreses no admeten que paguen de forma diferent a homes i dones i sempre troben excuses i maneres de justificar-ho. Ningú vol aparèixer com a masclista, però la realitat és la que és.”
Laura Martínez considera que els avenços que s’han fet en matèria d’igualtat de gènere tenen també un aspecte preocupant. “Quan no hi havia igualtat legal es veia molt clar que no se’ns tractava igual que als homes, però ara hi ha tota una generació que es pensa que ha crescut en la igualtat i no és així. Hi ha moltes actituds masclistes incrustades en els hàbits i costums quotidians perquè tots ens hem impregnat d’una cultura masclista durant molts anys”, conclou.
