Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Dos magistrats del Tribunal Constitucional consideren “desproporcionada” la condemna per l’1-O

La majoria, però, avalen la decisió del Tribunal Suprem. La resolució del TC obre la porta a Turull a reclamar a la justícia europea

Dos magistrats del Tribunal Constitucional, Juan Antonio Xiol i Maria Luisa Balaguer, consideren “desproporcionada” la pena de presó que el Tribunal Suprem va imposar després del judici del procés, i creuen provat que en aquell procediment judicial es van vulnerar els drets a la legalitat sancionadora (article 25.1 de la Constitució), en relació als drets a la llibertat personal (art 17.1), a la llibertat ideològica (art 16) i de reunió (art 21).

És el que expressen al vot particular que han presentat contra la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que avala la condemna imposada a Jordi Turull per delictes de sedició i de malversació de fons públics. La defensa la recorrerà ara a la justícia europea.

Xiol i Balaguer van votar en contra d’aquesta sentència, que va quedar aprovada per set vots a dos. Cal recordar que el tribunal hauria d’estar format per 12 magistrats, però Fernando Valdés va renunciar l’octubre passat després de ser investigat per maltractaments, i Cándido Conde Pumpido i Antonio Narváez es van apartar de les deliberacions per haver fet consideracions prèvies sobre el procés independentista.

Els dos magistrats que discrepen de la sentència consideren que el Tribunal Constitucional no ha explorat la possibilitat “de formular un judici diferent sobre la proporcionalitat de les penes imposades” que estigués “més d’acord amb una interpretació oberta del principi de legalitat i en sintonia amb la cultura jurídica comuna dels països de la Unió Europea”. “Una visió del principi de legalitat” –assenyalen- “que troba la seva articulació òptima en la preservació de l’estat de dret”.

En aquest sentit retreuen al tribunal que no hagi fet gala d’una “flexibilitat” que permetés que la defensa de l’estat de dret es conjugués “amb una protecció i garantia dels drets fonamentals fins i tot dels qui no comparteixen aquesta mateixa visió del respecte a l’estat de dret”. Per això creuen que el tribunal hagués hagut de donar la raó a Turull i establir una pena que casés “amb el principi de proporcionalitat penal en atenció a la gravetat de la conducta jutjada i a la seva vinculació amb el context de l’exercici de drets fonamentals”.

“Dubtes notables” sobre el delicte de sedició

Ho argumenten, entre altres, per l’existència de “dubtes notables” sobre el fet que es cometés el delicte de sedició. Començant pel fet que s’aplica en base als fets del 20 de setembre del 2017, una manifestació convocada per organitzacions civils “aliena a una tasca de decisió política o administrativa del Consell Executiu de la Generalitat”. A més, recorden que Turull es va integrar al Govern el juliol del 2017 i se li imposa la pena per una suposada ‘garantia solidària’ de tots els membres del Govern.

Segons el vot particular, també hi ha “dubtes” sobre el fet que les manifestacions del 20 de setembre i el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 es puguin considerar com un “alçament públic i tumultuari”. “Els fets del 20 de setembre es van desenvolupar en el curs d’una concentració, i per tant en principi es troben emparats en l’exercici del dret de reunió”.

Pel que fa al referèndum de l’1-O, els dos magistrats consideren que els incidents que es van produir “van tenir caràcter aïllat” i per tant “no és fàcil atribuir a aquesta mobilització ciutadana elements tumultuaris”. A més recorden que el control institucional era “molt alt” i implicava la “suspensió de qualsevol tipus d’eficàcia de la normativa que pretenia donar legitimitat al denominat referèndum i als seus resultats”.

Per tant, segons els dos magistrats hi ha “dubtes seriosos” que l’1-O i el 20 de setembre posessin en risc el sistema democràtic.

Els magistrats també consideren que el Tribunal Constitucional no ha abordat a fons l’aplicació del principi de proporcionalitat als condemnats i creu que la imposició de penes tan altes pot tenir com a efecte secundari el desànim dels ciutadans a exercir drets fonamentals. Per últim, recorda que les sancions previstes en una norma “no han d’excedir del necessari per aconseguir els objectius legítimament perseguits per la norma”, i que les sancions han d’adequar-se a la gravetat de les infraccions que castiguen.

Els arguments de la sentència avalada per la majoria de magistrats

El Tribunal Constitucional nega en la sentència que desestima el recurs d’empara de l’exconseller Jordi Turull que la condemna de 12 anys de presó per sedició i malversació imposada pel Tribunal Suprem sigui desproporcionada.

La sentència rebutja que Turull tractés de defensar drets fonamentals si no que sosté que amb la seva conducta “el que pretenia era neutralitzar les decisions adoptades per aquest tribunal i els òrgans judicials servint-se de la mobilització ciutadana per a aquest propòsit”. La majoria del ple del Constitucional avala la lectura del tribunal del procés i veu encaix dels fets en el delicte de sedició en el qual no veu “vaguetat”.

El Constitucional nega que la manca de violència sigui argument per descartar “l’alçament tumultuari”. “El delicte de sedició no preveu, en el tipus bàsic o en la modalitat agreujada, la causació de lesions o l’ús d’armes; de manera que l’absència d’aquestes circumstàncies no impedeix apreciar la comissió del referit delicte”, diu el text fet públic aquest dimecres.

“La responsabilitat penal que se li atribueix, com a autor d’un delicte de sedició, tampoc dimana del fet d’haver induït els convocats a comportar-se de manera agressiva”, diu la sentència de la qual ha estat ponent el magistrat Pedro González-Trevijano, que remarca que Turull “venia obligat a exercir el càrrec de conseller conforme al marc normatiu”.

“Hem de rebutjar que, sota el pretext de facilitar l’exercici d’aquests drets, estigués legitimat per incomplir les obligacions inherents al càrrec que desenvolupava”, diu el TC. La sentència nega que el delicte tingui un “grau de vaguetat tal” que impedeixi identificar els fets com a sedició.

El TC també nega que s’hagin lesionat els drets de Turull a la defensa, a no ser discriminat per raó de llengua en el judici oral, el dret a la igualtat d’armes o el dret de prova. També rebutja les acusacions de parcialitat dirigides a magistrats del Suprem i torna a confirmar la seva competència per encausar els fets.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Està a favor que es demani el ‘certificat covid’ per entrar en espais públics?

En aquesta enquesta han votat 223 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.