L’eclipsi de 1905 fotografiat per dos garriguencs

Carles Romaní Com és prou sabut, l’eclipsi solar del 30 d’agost de 1905 és el precedent immediat d’aquest extraordinari fenomen astronòmic que s’acaba de viure en una part del país. Aleshores, com ara –i també com va succeir durant l’eclipsi total anterior, l’any 1860–, a Catalunya només les Terres de l’Ebre van poder gaudir d’aquest fenomen en la seva totalitat. A les comarques de Barcelona, per exemple, la cobertura del Sol no va arribar al 98%. Malgrat això, l’excepcionalitat de l’esdeveniment va mobilitzar, a més dels científics, a una bona part de la societat i dels aficionats a l’astronomia i a la fotografia, una disciplina que començava a popularitzar-se, però que encara no estava a l’abast de tothom. Afició a la fotografia En canvi, Joan B. Blancafort (la Garriga, 1866?Vic, 1948), l’hereu diletant de la família propietària del Balneari Blancafort de la Garriga, s’havia permès destinar temps i recursos a aprendre i perfeccionar la tècnica fotogràfica, mentre que sota el mestratge de Josep Pratdesaba (Vic, 1870?1867), l’astrònom vigatà que feia estades de repòs al balneari, s’introduïa en la ciència de l’astronomia i la meteorologia. Llicenciat en Farmàcia i amb una excel·lent formació musical, enamorat de les novetats científiques i amb una curiositat infatigable, Joan B. Blancafort va experimentar amb l’enregistrament de so, la construcció d’aparells de ràdio i la llanterna màgica; va fundar i dirigir una coral (Cor l’Espiga) i va compondre cançons de caràcter popular i obres per ser interpretades en actes religiosos; va aixecar del no-res una exitosa empresa de fabricació de rotlles de pianola (Rollos de Pianola Victoria), però no va saber conduir la fàbrica de sabons i perfums de la marca Blancaflor, la direcció de la qual va haver de traspassar als fills. Una altra imatge del moment de l'eclipsi de 1905 / Autor desconegut / Fons Joan B. Blancafort / Arxiu Comarcal d'Osona Considerat com el primer fotògraf de la Garriga, Joan B. Blancafort agafa la càmera amb l’esperit del reporter gràfic, com demostren les imatges incidentals: el descarrilament d’un tren, una autòpsia, el pas per la Garriga del cotxe descobert d’Alfons XIII amb Antoni Maura, una cursa de bicicletes o la fabricació de maons en una bòbila. Per tant, és obvi que no podia desaprofitar l’oportunitat única de capturar els instants màgics, gairebé irrepetibles en la vida d’una persona, de l’atmosfera que envolta un eclipsi. A finals d’agost del 1905, el balneari estava en la segona de les dues temporades anuals, que en aquella època començava el 20 d’agost i finalitzava el 30 de setembre. Les imatges capturades per Joan B. Blancafort al jardí i la terrassa sobre l’antiga carretera de Barcelona, al voltant de les 13.19h, mostren dones i criatures que miren el sol i es protegeixen els ulls amb unes ulleres no gaire diferents, aparentment, de les actuals. La sèrie està constituïda per 11 plaques estereoscòpiques, tres de les quals confirmen un cert grau de coneixement del fenomen en observació: el fotògraf intenta capturar l’efecte estenopeic, o sigui, la projecció sobre el terra de centenars de mitges llunes produïdes pels petits espais o obertures que queden entre les fulles dels arbres. En l’actualitat aquests “negatius” formen part del Fons Fotogràfic Joan B. Blancafort dipositat a l’Arxiu Comarcal d’Osona. Lluís Llagosta, a les terres de l'Ebre En el mateix instant, a més de 200 quilòmetres de distància, a Xerta (el Baix Ebre), el doctor Lluís Llagostera (Barcelona, 1867?1939) també alçava el cap per observar l’eclipsi i fotografiava els seus acompanyants, entre els quals el seu futur cunyat Ramon Jardí (Tivissa, 1881?Barcelona, 1972), astrònom, sismòleg i meteoròleg. Propietari d’una casa d’estiueig a la Garriga, ben a prop de l’estació, Lluís Llagostera era un actiu membre de la colònia i contertulià de la “penya nocturna” del balneari Blancafort. Membre de l’Ateneu de Barcelona i de diverses societats mèdiques i esperantista convençut, amb Joan B. Blancafort l’unia l’interès per la fotografia, l’astronomia i l’excursionisme, activitat que practicava amb molta empenta: va ser el primer membre del Centre Excursionista de Catalunya en ascendir un cim de 4.000 metres (el Breithorn, l’any 1908). La relació de confiança mútua va afavorir, sens dubte, que donés suport a Joan B. Blancafort en el projecte de la fàbrica de rotlles de pianola, de la qual es va convertir en segon accionista. De l’estada de Lluís Llagostera a les Terres de l’Ebre n’és testimoni la sèrie de 19 plaques de vidre que Ramon Jardí va entregar a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre. El poble i el castell de Miravet, un llaüt navegant l’Ebre, l’assut de Xerta o el balneari de Cardó són alguns dels temes fotografiats per Lluís Llagostera. Però, avui, destaquen les tres imatges que ens transporten al precís moment de l’eclipsi, en què els observadors es valen d’un telescopi i binocles, un centenar de metres sobre l’Ebre i amb els Ports de Beseit com a teló de fons. A més de Lluís Llagostera, darrere la càmera, i Ramon Jardí, probablement també va formar part del grup el doctor Manuel Font (Barcelona, 1856?1928) ?possiblement l’home que mira a través del telescopi en una de les imatges?, metge especialista en bacteriologia resident a la Garriga, membre de la penya nocturna del balneari Blancafort, del Centre Excursionista de Catalunya i de l’Ateneu de Barcelona com Lluís Llagostera, però també de la penya del Cau Ferrat i Els Quatre Gats. Un personatge excepcional que va ser retratat per Ramon Casas i de qui Josep Pla va escriure: “Va ser un dels esperits més cultivats, més aguts i més sarcàstics que en la vida hagi tractat. La seva conversació era divertida i càustica. En les tertúlies el seu paper fou preponderant.” Cinc anys després de l’eclipsi, el 1910, Lluís Llagostera, Ramon Jardí i Manuel Font van formar part del grup fundador de la Societat Astronòmica de Barcelona, entitat presidida per aquest últim l’any 1914.

L’eclipsi de 1905 fotografiat per dos garriguencs

Gairebé un any pendent d’una operació per una lesió d’esquena

Mor a 90 anys l’impressor Ramon Busquets, de Granollers

Laboral Kutxa amplia la diversitat bancària a Granollers

Laboral Kutxa amplia la diversitat bancària a Granollers

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

L’aufrany consolida la seva presència al Montseny

Una laica s’instal·la a Puiggraciós i mantindrà obert el santuari

Un motorista de 28 anys mor en un xoc frontal amb un cotxe a la C-59 a Caldes

Les monges de Puiggraciós s’acomiaden amb un acte multitudinari

Sagalés compra l’empresa andalusa Rosabus per créixer a l’Estat

Ferran López, de Granollers, nou director general de la Policia en substitució de Josep Lluís Trapero, que ha dimitit

Investigat un veí de Granollers per estafar més de 15.000 euros a través d’apostes esportives

Enllestida La Termal, l’edifici pioner d’alta eficiència energètica a la Garriga

Els Mossos desmantellen una plantació amb 912 plantes de marihuana a Cardedeu

El govern espanyol destina 17 milions d'emergència a comprar 70 quilòmetres de cable després de 63 robatoris a l'R3