Daniel Boil: “Aquest ha de ser l’any de les inversions”

Amb la satisfacció d’haver estat reconeguda com a millor delegació de Pimec el 2023, el president al Vallès Oriental, Daniel Boil (Granollers, 1970), repassa alguns dels aspectes claus de l’últim exercici i els que marcaran els propers 12 mesos. L’organització, que traslladarà la seu a Granollers properament, ha recollit les perspectives en una trobada de la seva diversificada junta directiva a la comarca.

Quin balanç apunta la prospecció dels membres de la junta i quines perspectives se’n poden extreure?

A grans trets, s’apunta que el 2023 ha estat moderadament bo. Millor que les perspectives de principi d’any. Més el primer semestre que el segon, que ha estat d’alentiment. Sobre les perspectives de 2024, la paraula que millor les defineix és incertesa. L’escenari canvia molt ràpid, sense que haguem acabat de consolidar una recuperació al ritme que es necessita, però sense indicadors que estiguem a la porta d’una crisi.

De què depèn que es consolidi la recuperació o que es caigui en una crisi?

Hi ha factors determinants: el primer és la falta de professionals. Per això Pimec impulsarà durant el 2024 una iniciativa público-privada de formació per intentar reduir aquesta mancança. El segon és l’augment de l’absentisme. També destaca l’augment de la morositat, que s’està intensificant des de després de l’estiu i ens està posant molt en alerta. Hi ha les pujades d’impostos, que han arribat a l’àmbit local. També hi ha preocupació pel tema dels salaris; entenem que han perdut poder adquisitiu per la inflació i s’han d’actualitzar, però les pujades tan fortes impacten en els marges. Un dels problemes més greus és la pujada dels tipus d’interès. I, finalment, el canvi als mercats per factors geopolítics.

Fa unes setmanes destacàveu que creix l’endeutament. Fins a quin punt emergirà aquest problema?

Ho hem començat a veure des de l’estiu per elements com la no renovació o l’enduriment de les condicions per part dels bancs. Els bancs han tingut uns resultats extraordinaris, però ara entren en una guerra pel dipòsit i no estan oberts a donar més finançament perquè l’escenari és de contracció o com a mínim incertesa. Estan endurint les condicions: tipus d’interès a l’alça i garanties addicionals. A això s’hi sumen els retards en el pagament. Comença a haver-hi morositat si l’empresa que té dificultats d’accés al crèdit es troba en una tessitura en la qual ha de passar finançament a proveïdors i allarga terminis de pagament. I això passa en un context en el qual s’han de fer inversions, tant sí com no. Sobretot en indústria. El Pla Nacional d’Indústria no és prou ambiciós, i és un problema perquè aquest ha de ser l’any de les inversions.

Com influeix el clima que estan creant les administracions a la competitivitat de les empreses?

Influeix moltíssim. Tenim un dèficit d’infraestructures endèmic, tant en transport públic amb el tema de rodalies, com en transport de camions. Aquest s’està intentant solucionar amb l’ampliació de carrils, però anem tard. I no tenim prou polítiques quant al desplaçament de persones per rutes alternatives com llançadores d’autobusos amb carrils propis, de les estacions als polígons. Ho estem reclamant contínuament i estem disposats a col·laborar.

De quina manera?

És qüestió d’asseure’ns per parlar-ne i veure quines complicitats podem teixir. Hi ha tota una xarxa estratègica de polígons a tocar del riu de Mollet a la Garriga, amb unes condicions orogràfiques que permetrien fer-ho. Entenem que els ajuntaments hi haurien de posar de la seva part; alguns ja ho fan, però voldríem més rapidesa. També tenim problemes al polígon de Sant Feliu, amb una carretera que és un caos.

La detecció de problemes té a veure amb l’esforç que està fent Pimec per eixamplar la incidència territorial a la comarca. Quina està sent la resposta?

Visitem els ajuntaments amb empreses locals i un membre de l’executiva i havent fet una trobada prèvia amb les empreses per portar una llista de demandes concretes. Se’ns demana col·laboració per revitalitzar les associacions de comerciants, suport en el tema de polígons… coses en les quals podem ajudar. Estem raonablement contents.

Més contents de la relació amb els ajuntaments que no pas amb les administracions superiors?

Estem molt enfocats al territori i les administracions principals són les locals. Tot allò que és competència de la Generalitat o de l’Estat com el desdoblament de l’R3, o ara amb el Circuit, ho traslladem a Barcelona i demanem suport. Les relacions amb la Generalitat han millorat, però penso que han millorat més amb els ajuntaments. Són més propers, ens veiem més, i la relació va més ràpida.

Abans parlava de problemes en el transport. Calen infraestructures noves com el quart cinturó?

Necessitem infraestructures noves? Sí. Però per a mi és més important l’estació de mercaderies de la Llagosta. Qualsevol comunicació entre el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Maresme és bona. Ara bé, si és de transport públic, si és no contaminant, és doblement bona. Si no tinc estació de mercaderies i no s’avança en el corredor mediterrani, es necessita el quart cinturó, però si s’hi avança potser no cal el quart cinturó, o no seria tan urgent. No puc dir un no al quart cinturó perquè no estem preparats, però, si us plau, posem la directa en el tema del tren.

També per connectar els dos Vallès i el Maresme?

Això és estratègic per la pervivència de la nostra economia. En infraestructures, tenim una molt mala entrada a Barcelona, una complicada sortida a França i una nefasta connexió amb el Vallès Occidental i nul·la amb el Maresme.

Deia que els ajuntaments els demanen revitalitzar les associacions de comerciants. S’està reduint el caliu associatiu al sector?

El president de Pimec Comerç, Carles Gironès, seria el més adient per respondre. Dit això, els comerciants veuen un canvi amb l’aparició de grans marques i, de l’e-commerce, que és una gran amenaça. Veuen la necessitat d’associar-se. La majoria d’ajuntaments estan sensibilitzats amb aquest tema. I nosaltres els podem oferir la capacitat, amb l’experiència de l’àmplia xarxa d’associacions que representem.

Per a Pimec, el Circuit és una prioritat. Com reacciona a les informacions sobre la possibilitat que es perdi la fórmula 1?

Estem inquiets amb la situació per la incertesa que genera. Creiem que s’ha de lluitar per la continuïtat de la fórmula 1, ens consta que no està perduda i treballarem per mantenir-la. Ara bé, hi ha d’haver un pla que sobrepassi la fórmula 1 i els actes esportius i que involucri la indústria. Ja fa temps que el defensem. Hem decidit organitzar, amb altres agents econòmics, una reunió público-privada per iniciar un debat seriós, públic i transparent de quin és el futur del Circuit. És una infraestructura absolutament estratègica per a la comarca i hem de tenir un pla consensuat. Pot ser el Pla Estratègic que té la Generalitat, però no podem esperar més temps que es desenvolupi i necessitem que hi hagi aquest debat públic amb caràcter d’urgència. Ens veiem obligats, com a agents socials, a impulsar-lo, no ens fa por liderar-lo i molta gent ja ens ha dit que estan disposats a fer-ho. Serà, sense buscar la confrontació ni centrar-nos en els retrets, un punt per buscar una solució. Nosaltres estem pensant en el futur i tenir solucions sobre la taula, no volem tenir un escenari d’incerteses, sinó solucions fermes i contrastades que facilitin la creació d’un hub industrial a l’entorn del Circuit. Amb un centre de formació i amb un centre d’innovació i amb un ús compartit de les instal·lacions. I amb això volem obrir un debat.