Els parquets | Adversitats climàtiques

Successius estudis venen a corroborar que la dependència econòmica del sol i platja en el turisme –i del turisme en l’economia en general– acabarà comportant un problema. Dependre del clima és dependre de l’atzar. I l’atzar està cada vegada més en contra. Amb el canvi climàtic, les temperatures tendeixen a pujar i l’excessiva calor és un argument d’un contingent gens menyspreable de turistes potencials per desistir de visitar un determinat territori. Algun estudi fins i tot quantifica aquest contingent. Amb un augment de temperatura que arribi a tres graus respecte de la mitjana habitual, les costes mediterrànies arribarien a perdre fins a un 10% de turistes en temporada alta. Una dada genèrica ajuda a entendre fins a quin punt aquesta fita seria greu: el turisme explica un 70% del creixement del producte interior brut (PIB) a l’Estat aquest 2023. Dit d’una altra manera, sense el sector turístic el PIB espanyol hauria crescut un 0,8% el 2023 en comptes del 2,4% que auguren les dades del Banc d’Espanya. Qualsevol alentiment que es produeixi en el sector turístic incidirà en el creixement econòmic general si, com seria desitjable, no es comencen a fer esforços per reduir la dependència d’una activitat que representa el 12,8% de l’economia de l’Estat (un pes similar, per cert, al que té a Catalunya). L’alerta sobre la potencial reducció del turisme en un 10% en un cas de pujada extrema de les temperatures, que no seria un fenomen estrany si es tenen en compte les onades de calor dels últims estius, el posa un informe del Joint Research Centre, un organisme vinculat a la Comissió Europea. És cert que és el supòsit més extrem i que afectaria principalment les destinacions de sol i platja, però la previsible reducció de visitants es planteja com un dels grans reptes que ha d’afrontar el sector turístic en els anys vinents. I és un repte no només per l’augment de temperatures, sinó per un seguit d’afectacions també vinculades al canvi climàtic, com l’augment de la despesa energètica i de consum d’un bé cada vegada més escàs com l’aigua. Els auguris de l’informe de la Comissió Europea assenyalen que el turisme buscarà en un futur destinacions menys caloroses nord enllà, on sí que s’espera un creixement de visitants de l’ordre del 5% en detriment dels enclavaments turístics del sud europeu, com Catalunya. A la vista d’aquest informe, el servei d’estudis de CaixaBank va analitzar si l’escenari porta camí de complir-se. A partir de les dades disponibles per l’entitat, bàsicament l’ús de les seves targetes, es va determinar que, dins de l’Estat, ja s’està detectant un canvi de tendència. És cert que les dades s’analitzen a partir d’un any, el 2023, que va ser molt favorable per al sector, de manera que s’observaran creixements importants en la despesa sigui quina sigui la destinació, però els principals augments provenen més de localitzacions menys càlides. La comparació de la despesa es va fer entre els anys 2019 i 2023 i s’ha de tenir en compte que l’any passat hi va haver més turistes i que, en els quatre anys transcorreguts, també ha crescut l’IPC –especialment el 2022 i el 2023–. Fetes aquestes consideracions, la despesa amb targetes de CaixaBank l’any passat era un 45% superior a 2019 en destinacions amb temperatures mitjanes anuals inferiors a 17 graus, i entre un 25% i un 35% superior en les més caloroses. Hi ha entre deu i vint punts percentuals de diferència en el creixement. Tot un indicador de cap on poden anar els trets turístics en els anys vinents. Un aspecte afegit: allà on el diferencial és més gran és en els municipis costaners. El turisme més afectat és el de sol i platja. El que més depèn de l’atzar del clima. Donades les conclusions que s’extreuen del seu informe el centre d’estudis de l’entitat bancària apunta alguns dels reptes que hauria d’afrontar el sector turístic si vol ser veritablement proactiu davant de la potencial pèrdua de clients que comportaria la consolidació de l’augment de les temperatures que augura l’experiència de les onades de calor dels últims estius. Diu que seria necessari desenvolupar infraestructures resistents al clima, repensar experiències turístiques, assegurar la comoditat dels visitants, en una actuació compatible amb la promoció de pràctiques que ajudin a reduir la contribució del sector turístic a l’escalfament global. Una reflexió que contrasta amb la resposta d’un representant del sector que recull el digital Nació, “si fa més calor, tindrem temporades més llargues”, diu el president de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona. Saludar l’escalfament global com una notícia positiva en comptes d’un esperó per al canvi és el camí més directe a la caiguda lliure. Semblen en canvi més interessants les aportacions del vicepresident d’Exceltur, una entitat que aplega alguns dels principals operadors turístics. Després de destacar el fort creixement del sector l’últim any, i aventurar que el sector camina cap a una aportació en el PIB de fins al 13,8% l’any que ve, José Luis Zoreda es pregunta si aquest creixement és “sostenible” i, fins i tot, si és “desitjable”. “Cal produir una oferta turística de més valor afegit i que hi hagi una major acceptació ciutadana sobre aquesta oferta”, reflexionava en un fòrum sobre el sector que recull el diari El País. “Batre rècords d’afluència no és el nostre objectiu, no s’ha de seguir encoratjant el creixement pel creixement; la ciutadania ha de formar part d’aquest èxit.” És una reflexió interessant. El sector turístic s’ha de plantejar un futur més en clau de canvis que en clau de mantenir el que s’ha fet sempre. S’imposa una necessitat de canvis en el sector turístic i, de fet, de canvis en l’estructura econòmica general per reduir-ne la dependència.

Els parquets | Adversitats climàtiques

El mirall del joc del calamar, però a la japonesa i amb jocs més psicològics

És la vida una aventura ascendent o un declivi tràgic?

Joan Dausà tornarà el 2026 amb nou disc i 10 concerts

‘The last of us’ (T2): Odi desmesurat i fidelitat en
l’ambientació del videojoc

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Denuncien un prostíbul il·legal en un pis de Granollers

La Torreta tria retirar el mural de Lamine Yamal de la plaça Valldoriolf

El Portal Vell, de Lliçà d’Amunt, entra a la guia Michelin

Troben una granada a l’armariet d’un treballador acomiadat a Montornès

El govern prohibeix l'accés al medi natural als 20 municipis vallesans de la zona infectada per pesta porcina africana

Europa amplia les restriccions per la pesta porcina, que ja arriben a 20 municipis del Vallès Oriental

Presenten una foto panoràmica inèdita de fa un segle de Granollers

Un accident entre tres camions talla la C-17 en direcció Vic a Canovelles

La fiscalia demana la condemna d’un policia de Cardedeu acusat d’agredir un jove del Polvorí

Granollers talla el trànsit de l’avinguda Sant Esteve des d'aquest dilluns i fins divendres