Empenta industrial a la planta de rentat de llana de Tagamanent

La planta de rentat de llana projectada a Tagamanent té el suport dels sectors industrials implicats. Es va poder constatar aquest dimecres, en una trobada a Tagamanent que va aplegar representants de tota la cadena de valor del sector, des dels ramaders fins als usuaris industrials, però també de les administracions i de la comunitat acadèmica. Els uneix l’interès per convertir el que avui és poc més que un residu en una primera matèria amb aplicacions per als sectors tèxtil, químic o de bioconstrucció. Durant mesos, aquests sectors han anat exposant quines serien les necessitats que esperarien veure cobertes amb la construcció d’una planta de rentat. Aquest dimecres van tenir l’oportunitat de posar-les en comú. Fins a una quarantena d’assistents van poder exposar una trentena d’iniciatives a les quals una planta com la projectada a Tagamanent els donaria oportunitat de veure la llum. De la jornada en surt una concreció: la creació d’un grup de treball, que aplegarà la diversitat d’actors presents aquest dimecres a Tagamanent. En aquest grup es recolliran les necessitats que expressin els diversos actors per poder-les incorporar entre les ofertes de la nova planta. Tagamanent serà la seu d’aquest grup de treball. “Teníem l’interès de detectar la demanda dels sectors implicats per veure quins formats introduirem a la planta”, assenyala l’alcalde de Tagamanent, Ignasi Martínez. “Amb el que hem pogut veure ens aproximem més a saber quanta llana cal, les característiques que es necessiten i, fins i tot, a quins preus”, afegeix. Són criteris que han d’ajudar a completar el projecte de la planta, que actualment té el procés de redacció avançat. Presentació de projectes Durant la jornada es van poder conèixer alguns dels projectes que tindrien en aquesta planta una aliança idònia. Per exemple, el de les dues filatures artesanes que es dediquen a proveir llana a petits productors tèxtils. També iniciatives en el camp de les químiques, com la indústria dels fertilitzants, un camp que requeriria quantitats més elevades de llana. Un tercer camp amb aplicacions industrials és el de la bioconstrucció. La llana hi pot tenir un paper en aspectes com els aïllaments. En tots els casos són aplicacions factibles, però la inexistència de plantes de rentat a una zona propera els obligava a buscar la primera matèria a l’estranger o utilitzar els serveis d’una planta situada a Palència. Disposar d’un centre a Tagamanent els facilitarà l’accés a aquesta primera matèria, amb menors costos econòmics i ambientals. En la trobada hi van participar representants d’associacions ramaderes, com Ramats Montseny o associacions de pastors del Corredor-Montnegre o el Ripollès, per als quals la planta és una proposta que els permetria convertir en un recurs el que fins ara és un residu. La comunitat acadèmica va fer aportacions sobre les aplicacions de la llana. Les administracions van corroborar el suport a una iniciativa a la qual també estan aportant recursos econòmics. Avenços en la iniciativa La planta de rentat de llana de Tagamanent es construirà en el local de 3.000 metres quadrats d’un antic restaurant al peu de la C-17. El projecte avança perquè pugui ser una realitat durant l’any vinent. Seria una primera fase, la de la planta de rentat i tractat de llana, amb un procés que permetria també el cardat i el filat, amb un producte d’alt valor afegit per al sector. A més d’aquest benefici industrial, la planta destaca per la seva aportació ambiental. Als ramaders els ofereix una sortida a la problemàtica per la generació d’uns 500.000 quilos anuals de llana, segons càlculs del sector. Les dificultats per al tractament el convertien en un residu que s’aterrava. Ara, en canvi, es preveu dotar el sector d’una planta pionera, amb capacitat per tractar fins a 450 quilos diaris que es convertirien en 270 quilos de llana neta (la resta es convertiria en pèl·let). El projecte també té plantejat l’abastament d’un pou amb aigua no potable i que, un cop utilitzada, retornaria al cabal ecològic del riu. La planta de rentat de llana té el suport de l’Agència Catalana de Residus, que aporta 531.000 euros i de fons europeus. En una segona fase es preveu crear a l’espai un viver d’empreses.

Empenta industrial a la planta de rentat de llana de Tagamanent

Una mica de pau enmig de tanta guerra

La residència de Llinars disposa de 1.300 metres quadrats més

Granollers obrirà primera quinzena de maig les noves piscines cobertes

Les escoles vallesanes tripliquen els valors recomanats per l’OMS de contaminació en l’aire

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Mor a 82 anys Anna Ortega, botiguera de Granollers

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers