Julien Moutte: “Ens va sorprendre com és d’amable i oberta la gent”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Julien Moutte, de 39 anys, viu a Riells del Fai. Va arribar a Barcelona fa 17 anys per ampliar la seva empresa emergent, la seva ‘start-up’. Ara treballa com a consultor i ajuda uns altres a crèixer. Per què va decidir deixar França? Vam arribar el 2001, amb la meva dona. Ens acabàvem de casar. A Lió tenia una empresa que havíem engegat amb uns amics. Creixíem bastant i ens calia reclutar talents internacionals. L’aeroport de Lió no està tan ben connectat com el de Barcelona. I la ciutat és maca, però el clima no és tan agradable com el d’aquí. Buscàvem solucions per créixer i també on viure millor. Barcelona ens va semblar una ciutat estupenda. Quan es tracta de fitxar gent d’altres països, només cal que els convidis a passar-hi un cap de setmana i el dilluns proposar-los feina: acostumen a signar de seguida. Aterren a Barcelona, treballen a Barcelona, però viuen a Riells... Al principi, com la majoria de francesos, vam anar a parar a Castelldefels, a una casa de lloguer a prop de la platja, de l’aeroport... Però al cap d’un any ens vam adonar que ens volíem establir aquí, que ens agradava el país i la seva cultura. I vam decidir comprar una casa. I buscant, buscant, tot que i ens va costar perquè llavors la bombolla immobiliària era molt gran, vam trobar Riells. A França el model de compra immobiliària és bastant diferent. Allà pots comprar la casa amb hipoteca, però no pot representar més del 30% dels teus ingressos i no pots finançar el 100% de la inversió. Pel preu i gairebé sense mirar la casa de Riells, només pel jardí i l’entorn, vam dir: “Aquí ens quedem.” I com prova la vida en un poble petit com Riells? És molt agradable. Tenim quatre nens i els hem tingut aquí. La primera el 2004, i hem anat fent fins al 2010. Els nens s’ho passen genial: fan vida de poble, al mig de la natura, l’aire és molt sa... És genial per a una vida familiar. L’únic problema és per treballar, però Riells té el gran avantatge que està molt ben comunicat i és a prop de Barcelona. Què els va sorprendre quan van establir-se a Riells? Ens va costar molt la manera de fer relacions. Tots els francesos que coneixem aquí tenen aquesta mateixa sensació. A França coneixes gent a la feina o a l’escola o pel que sigui i la gent es convida a casa seva o fan coses plegats. Aquí no funciona igual. Aquí anàvem coneixent gent i, pensant que fèiem amics, els convidàvem a casa nostra: un cop, dos cops... A França, si vols continuar l’amistat també et conviden a casa seva. Aquí, mai! A l’inici, amb aquesta construcció mental francesa, pensàvem que no ens volien veure: “No saben com dir-nos-ho, però no els agradem...”. Aquest canvi cultural ens ha estat complicat. Però de mica en mica n’hem anat aprenent. I també ens ha sorprès com és d’amable la gent. És molt càlida, molt oberta... A França és més tancada. Vostè és consultor de start-ups. Què és una start-up? És un terme per descriure una empresa que està arrencant. Tota la vida hi ha hagut empreses que arrenquen. És d’allò més normal, oi? Però les start-ups són aquelles que busquen enlairar-se ràpid. Creixen molt i busquen finançament per a un nínxol de mercat on aportar alguna cosa. Per tant, necessiten fundadors que posin capital o treballin molt i molt. Són una aventura que menja molt del teu temps. Acostumen a ser projectes entre amics que consumeixen el 80% del seu temps, busquen finançament i cremen diners. Si funcionen, es converteixen en una gran empresa, però en el 90% dels casos es converteix en una pèrdua seca, de temps i de diners. I són frustrants aquests fracassos o se n’aprèn alguna cosa? Jo crec que se n’aprèn moltíssim. Però també és veritat que si vas de fracàs en fracàs et pot robar l’ànim i la motivació. Sí, se n’aprèn a coces.

Julien Moutte: “Ens va sorprendre com és d’amable i oberta la gent”

La festa de Sant Antoni Abat de les Franqueses prescindirà dels tres tombs

Statu Quoniam, de Cardedeu, aconsegueix el segon lloc a l’Op Fest

El restaurant Les Voltes de Sant Sebastià, de Moià, arriba als 25 anys

Oriol Garcia Molsosa, de la Garriga, publica dos nous contes per a diferents edats

LA PREGUNTA

Està d’acord que el salari mínim pugi 50 euros més al mes?

El segon tall per desdoblar l’R3 s’allargarà entre 10 i 12 mesos

Un ferit lleu en un foc que crema una cuina en un pis de la Garriga

Un quiosquer de Lliçà d'Amunt converteix part del negoci en una botiga de segona mà

Granollers reactiva el projecte urbanístic per allargar el carrer Ponent cap a l’Hostal

L’habitatge cooperatiu, alternativa al Vallès Oriental

L'ermita de Sant Hilari de Cardedeu estrenarà campana per l'aplec de diumenge

El restaurant Layon, de Granollers, encara l’última setmana

Zeleris ocuparà la nau del solar de l’antiga Bimbo a Granollers

Nadir Louah, de les Franqueses, millor jugador del món de la Kings League

Reconeixen un metge de l’Ametlla pel tractament d'una malaltia minoritària