Luigi Vitaliano: “Catalunya és el millor país on viure per a un estranger”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Luigi Vitaliano, de 46 anys, va néixer a Lucera (Pulla), però va créixer a Milà des que tenia un any i mig. Se sent una mica del sud i una mica del nord. Quan els viatges de negocis li ho permeten, torna a Vilalba. Per què es va plantejar deixar Itàlia? Tenia uns amics a Milà que tenien uns cosins que vivien a Salou. El primer cop que vaig venir a Catalunya, de vacances, tenia 17 anys. I vaig tornar amb 18 anys, amb 20, amb 21... M’agradava molt. Tenia l’edat d’explorar i un dia ho vaig deixar tot. De cop? També hi havia una xicota, després una altra... Un mica per amor, doncs? No ben bé. Era l’excusa. Em servia de pont per fer el que de debò volia fer. Tens l’edat de conèixer, de provar coses. Vaig venir amb 22 anys i ara en tinc 46. Més de la meitat de la meva vida l’he passada aquí. I la relació amb Vilalba? Vaig viure a molts llocs i, a Vilalba, hi visc des del 2004. No hi visc moltíssim perquè treballo per a una multinacional nord-americana i em passo el dia viatjant. Haig de ser a Lisboa, a Madrid, a Sevilla, a València... i Vilalba és un lloc estratègic. És un poble petit, molt ben connectat, a prop de Barcelona, de Girona, de la platja i amb uns preus assequibles. Vilalba és petit, però preciós. El fet d’haver viscut a una ciutat com Milà, a una metròpoli, fa que el valori molt. Sempre he intentat escapar de les ciutats. Són per anar a treballar o a sopar o anar de festa. Per viure, prefereixo un poble. Què li va sorprendre en establir-se a Catalunya? Als anys vuitanta i noranta, per a nosaltres, venir de vacances a Salou o Cambrils era gairebé el mateix que anar a Cuba. Llavors encara hi havia pessetes i el canvi amb les lires era molt i molt interessant. En aquell moment, Itàlia vivia un moment molt dolç, era una època daurada. I Espanya era un país que acabava de despertar-se. Era un moment molt interessant. Catalunya és un país molt obert, és molt fàcil. Penso que és el millor país on viure per a un estranger. Per feina, he hagut de viatjar arreu del món i ho dic convençut. Aquí hi ha facilitats. Amb els anys, Catalunya, Espanya, tot el conjunt ibèric ha passat per sobre d’Itàlia. Vostè creu? Penso que sí. En infraestructures, absolutament. I en qualitat de vida, també. Soc italià i lògicament m’agrada Itàlia, però... Els italians són molt crítics amb el seu país. Allò del “piove, porco governo!” Sí, però també es basa en la realitat. Itàlia està estancada. Madrid o Barcelona funcionen més que Milà. Cada vegada que hi torno, ho veig. I la qualitat de vida es nota molt. No et parlo, és clar, d’un poble de la Toscana. Parlo de les ciutats. Allà les relacions entre persones són molt més fredes. Aquí és molt fàcil conèixer algú fent una cervesa. Allà tot és més esquemàtic: de la feina a casa i de casa a la feina. Em sembla que els italians del nord tenen una obsessió absoluta per la platja. Necessiten veure mar? [Riu de tot cor] Des de Milà, la platja més a prop és a Ligúria, que vol dir un mínim de tres o quatre hores de cotxe per anar i tres o quatre hores per tornar. Anar a la platja és com anar a la Lluna, gairebé impossible. El mateix que els passa a la gent de Madrid. Amb la meva parella, però, que és sueca i que té una casa a la Costa Brava –que és fantàstica!–, gairebé no hi anem mai. La seva empresa de grues i plataformes elevadores té a veure amb el sector de la construcció. S’està sortint de la crisi? La nostra facturació d’ara comparada amb la de fa set o vuit anys l’hem fet créixer un 200%. Però la crisi va ser molt forta. Va obligar totes les empreses a tocar de peus a terra, a ser més humils. Des de fa tres o quatre anys, la cosa va bé. Però encara perdura el record d’aquells anys tan durs i dolents. No serà fàcil.

Luigi Vitaliano: “Catalunya és el millor país on viure per a un estranger”

Mig segle de gitanes a la Llagosta

Els diables de la Garriga estrenen ‘Vitràlia’ per celebrar els 20 anys

El llibre ‘Economia amb repòs’, el “retrovisor” dels grans fets econòmics dels últims anys

EL 9 NOU dona divendres el conte ‘El peluix sota la pluja’

LA PREGUNTA

Creu que les converses d’alto el foc entre Iran i els EUA arribaran a bon port?

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Centenars de persones de Granollers participen en el projecte “I si fóssim 500” al pavelló el Parquet

Els Bombers apaguen un incendi que afecta dos vehicles a Granollers

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

L'Hospital de Granollers digitalitza la dispensació de medicació ambulatòria