Més dones al camp, però menys oportunitats laborals

El sector agrari i ramader del Vallès Oriental compta cada cop amb més treballadores dones que s’hi dediquen a temps complet. Rosa Pruna, agricultora de Llerona i expresidenta de l’associació agrària Asaja, reconeix que hi ha hagut un augment de dones que no necessàriament venen de famílies de pagès i volen dedicar-s’hi, especialment a la ramaderia. En alguns casos el que els empeny a fer-ho és el desig d’una vida fora de les ciutats. Un dels factors que ha contribuït a l’increment de dones treballadores al camp ha estat tot el que s’ha guanyat en representació. També ha afavorit la situació per a les dones una millora generalitzada de les seves condicions laborals, que, si més no, s’han fet equivaldre a les dels homes. “La dona no té por de treballar en el sector perquè hi ha igualtat de condicions”, declara Pruna. Ella va ser delegada del comitè professional agrari de les Agricultores d’Europa a la Unió Europea, on va tirar endavant l’any 2002 la petició que les dones agricultores es poguessin jubilar anticipadament igual que els homes. No obstant això, la quota continua sent inferior a la masculina. No hi ajuda que el panorama general sigui el d’un sector que pateix el tancament exponencial d’explotacions agràries i que “mai és segur”, com descriu Pruna. En les últimes dècades han tancat moltes granges lleteres, sobretot. “La comarca ha passat de tenir-ne 300 a una quinzena”, apunta Pruna. A la continuïtat influeix molt la irregularitat en els sous i els costos, i la subjecció de la collita i el bestiar a les circumstàncies climatològiques i ambientals que poden ser amenaçadores. És per això que, per manca de diners, moltes vegades és la dona qui busca feina fora per obtenir un sou regular. Pruna reconeix que “hi ha dones que prefereixen quedar-se a l’explotació però, per norma, sempre és ella qui busca un complement a fora”. El motiu històricament havia estat que l’home era qui continuava el llegat familiar i s’ajuntava amb dones que no eren del sector. Avui en dia, dins les explotacions, la dona també tendeix a ocupar-se d’àmbits com l’agroturisme o les escoles rurals. Pruna defensa que portar una empresa familiar avui dia acaba sent més una qüestió col·lectiva que no entén de distincions entre homes i dones. “És més important la distinció entre empreses petites, mitjanes i grans”, comenta. Cristina Clavell, de Sanata i també sòcia d’Asaja, defensa que les dones del sector han “guanyat molt en igualtat de condicions socials”. “Podem estudiar, formar-nos, votar, ser propietàries, sòcies… Però, com a autònomes i pel sector que ocupem, sobretot si parlem de bestiar, tenim un gran camí per recórrer”, explica Clavell, que també és responsable d’energies renovables de l’associació. Explica que, per exemple, la remuneració d’una baixa per maternitat és tan “minsa” que han de fer els dies justos per reincorporar-se de nou a la feina. “Els ingressos no permeten llogar ningú que faci la teva feina i tampoc és fàcil torbar algú que ho pugui fer.” Ajuts, sí; dignificar, també Una manera de donar suport als joves que es volen professionalitzar en el món rural són les ajudes com la de Jove Agricultor, per a tot aquell que es dona d’alta com a autònom per treballar al camp. Treballadores joves com Anna Fíguls, de 20 anys i de Palou, agraeixen molt que la retribució prevegi gairebé el doble de diners per a les noies. Ella ho considera un al·licient necessari. Tot i així, també hi ha mirades crítiques. Abril Fernández, de Castellterçol, reconeix que les ajudes van bé, però assenyala que van acompanyades de requisits i de restriccions. Per exemple, al·lega que “acaben arribant abans a les grans empreses”. Un dels motius és que “demanen que siguis productiu, però això és molt difícil quan comences”, argumenta. Fernández creu que en part és perquè són dissenyades des d’una oficina, i no preveuen gaires variables que tenen un impacte real com la sequera. En comptes d’ajudes, pensa que caldria incentivar el coneixement i els estudis per dedicar-se al sector agrari. “S’ha de fer difusió i divulgació a les escoles i instituts sobre l’existència d’aquestes oportunitats de feina”, ressalta, i demana més oferta d’ensenyament públic de ramaderia. Creu que cal eliminar els prejudicis que el món rural mata els animals i l’entorn i que s’ha de dignificar la feina. “Per donar futur cal una terra més accessible, ja que ara la majoria és privada, i desescalar indústries com la del porc, que els purins es carreguen la terra”, conclou. Actualment al Vallès Oriental hi ha més transformació i comercialització que producció agrària i ramadera. La major part de l’agricultura és periurbana, fet que Rosa Pruna veu positivament per la proximitat a les administracions i al consumidor. Per a ella, un dels factors que pot garantir que les explotacions continuïn vives té a veure amb potenciar el comerç local davant l’amenaça de la globalització. Una acció recent sobre la dona de pagès a la comarca ha estat l’exposició “Visibles”, que es pot veure els caps de setmana fins al 4 d’octubre al parc del Falgar de Llerona. Es va inaugurar amb motiu del 40è aniversari de l’entrada de l’Estat espanyol a la Unió Europea i de la constitució de l’Associació Femenina del Medi Rural. Després, la mostra es traslladarà al Museu d’Història de Catalunya.

Més dones al camp, però menys oportunitats laborals

Anna Fíguls, veu jove de la pagesia al llibre ‘Arrels rebels’

Senyals amb els noms de pobles capgirades: el retorn de Revolta Pagesa

Unió de Pagesos va al contenciós contra el procés de regulació de finques a Gallecs

Unio de Pagesos presenta recurs d’alçada contra el procés de regularització dels conreus de Gallecs

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

Patrimoni fa retirar la peanya instal·lada sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Un grup d'investigadors del Japó visita Granollers per conèixer un mètode pioner de control de plagues promogut pel MCNG

Una vintena de veïns passen la nit a l'ajuntament de Cardedeu per reclamar habitatge per a dues famílies que estan al carrer

L’aufrany consolida la seva presència al Montseny

[ACTUALITZACIÓ] Localitzada sana i estàlvia la nena de 12 anys desapareguda aquest matí a Sant Celoni

Mor a 76 anys el ginecòleg de Granollers Pere Rafecas

Mor a 76 anys el ginecòleg de Granollers Pere Rafecas

Els Mossos busquen cinc homes vestits de policies per endur-se un individu d'un cotxe a l'AP-7 a Montornès

Mor a 90 anys l'impressor Ramon Busquets, de Granollers

L’Hospital de Granollers supera els 50 assajos clínics en dos anys