Montbrú, el mas que dona nom al multipremiat formatge de Moià

El paisatge es pot transformar molt, en un segle. Quan Llogari Antúnez, besavi d’en Pere, va comprar la finca l’any 1908, Montbrú tenia 330 quarteres de vinya –unes 110 hectàrees–, que la fil·loxera havia anorreat. Tot eren feixes, tant a solei com a la baga. El besavi va construir una cisterna d’aigua i corrals, i va substituir la vinya per cereals i lleguminoses. Passats 120 anys, només queden 30 hectàrees de conreu i el bosc de pi i d’alzina s’ha fet protagonista, amagant les feixes. A inicis dels anys 80, Pere Antúnez i Imma Llonch van deixar el poble per anar a viure a Montbrú amb tres fills. En Pere tenia vocació de ramader i va posar un ramat d’ovelles. Però no els sortien les misses. La mare, una dona molt pragmàtica i amb visió, els va dir “feu mató”, perquè a la família ja n’hi havia experiència i els va anar esperonant comprant olles de 10, 20 i 40 litres. Van ser les primeres petites inversions del que esdevindria Formatges Montbrú. Aleshores elaboraven mató i formatge fresc que repartien directament a Moià, una distribució que es va anar estenent. La parella recorda la importància d’haver pogut assistir a uns cursos a l’Escola Marimon de Caldes de Montbui –tancada fa anys–, amb professors com Florenci Bayés, Enric Canut i un tal Badia, que venia de García Baquero “amb les idees molt clares”. A finals dels 80, però, el consum per càpita de formatge era de només tres quilos l’any a Catalunya, del qual un 5% d’ovella o cabra. Un consum testimonial arran de les febres de malta o la brucel·losi, que havien donat mala premsa a aquestes llets. L’any 1989 va ser un punt d’inflexió. Un veterinari visita les botigues de Moià i adverteix que si un dia el mató fa mal a algú el responsable civil en serà el botiguer. Els de Montbrú també hi parlen, i decideixen fer un obrador amb tot allò necessari per obtenir l’aval sanitari. Encara recorden el dia que el funcionari va fer la inspecció, venint per un camí ple de rocs, i que en lloc de posar-los pegues els va felicitar. A partir de llavors, van decidir treure’s tot el bestiar i en Pere va dedicar-se només a fer contactes. Com que amb el mató i el formatge fresc no gastaven sempre tota la llet que compraven, i com que no volien desatendre els compromisos amb els proveïdors, van començar a elaborar formatge de cabra curat. Els clients es van anar ampliant cap a Caldes, Palau, i cap a Vic i Torelló, que els funcionava molt bé. Manresa no tant, però sí el mercat de Montserrat, d’on eren proveïdors; i finalment van arribar a Barcelona. A mitjans dels 90 hi ha altres fites. Aconsegueixen clients molt importants, com el Punt de Trobada a Andorra, o un de Camprodon que venia 200 quilos en ple mes d’agost –cap dels dos existeix, avui en dia–. També incorporen Mallorca, on venen 1.500 quilos de formatge a la setmana. A inicis dels 2000 compren Queserías de l’Empordà, a Corçà, que suposa un increment de la facturació d’un 50% i unes instal·lacions més modernes que a Moià. Però el compte de resultats no sempre va ser positiu i en una ocasió van haver de renunciar a una oferta dels Estats Units amb volums importants. En l’èxit de l’empresa hi han contribuït factors externs i interns. L’any 2012, el consum de formatge a Catalunya ja era de 12 quilos per càpita, del qual el 30% de cabra, un creixement espectacular. Antúnez i Llonch creuen que la fidelitat amb els proveïdors, els clients i el producte ha estat clau. Si s’han compromès amb un venedor, li han mantingut el tracte. “No he ballat amb d’altres”, diu en Pere. Aquesta lleialtat s’estén al formatge, exclusiu de llet de cabra malgrat que la normativa permetria incorporar-hi un percentatge d’altres llets. En Pere va deixar l’empresa l’any 2017, i es va jubilar amb una facturació d’uns 4 milions d’euros que actualment s’ha triplicat. Ho va deixar al fill Oriol, que portava anys al negoci. Va prendre la decisió per no condicionar futures determinacions: “Crec que vaig saber renunciar”. Montbrú té actualment diferents habitatges. S’havien plantejat fer turisme rural, però ho consideren poc compatible, tocant paret per paret. En una punta de la finca, un fill està adequant una gran extensió per a un alzinar on cultivar tòfones. En un altre extrem, tenen llogats uns camps on pastura un ramat de cabres, i entremig, pels boscos i les feixes del que havien estat vinyes, hi ha l’Espai Harmonia, on una cinquantena de cavalls corren amb llibertat.

Montbrú, el mas que dona nom al multipremiat formatge de Moià

El Consorci del Moianès adjudica la gestió de l’escorxador de baixa capacitat

Rodatges sota l’aigua amb estrelles del cine i la publicitat: la feina d’Eva Ponce, de Moià

Xavier Baraut: “Costa d’entendre que la depuradora, que ens fa molta falta, ens l’hagi aturat una entitat ecologista”

El forn de Cal Xaconet de l’Estany continua buscant nous propietaris

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

La nova era de Can Moreno arriba al Mercat de Sant Carles

[AMPLIACIÓ] Mor un motorista veí de la Garriga en un accident de trànsit a Llerona

Granollers suspèn el mercat de dijous i farà tancar terrasses de bars i restaurants pel temporal de vent previst

La Porxada de Granollers acollirà la ballada de Gitanes més multitudinària

Les autoritats turques detenen i deporten Joan Peiró, de Canovelles, de camí a Síria per denunciar els atacs al poble kurd

Mor a 70 anys Marc Ricart, conegut carnisser del Mercat de Sant Carles de Granollers

Les Gitanes de Cardedeu es traslladen a una plaça més gran

La Volta Ciclista 2026 travesserà el Vallès Oriental

L’Hospital de Granollers, pioner en l’atenció de pacients d’una malaltia de la pell molt desconeguda