Montbrú, el mas que dona nom al multipremiat formatge de Moià

El paisatge es pot transformar molt, en un segle. Quan Llogari Antúnez, besavi d’en Pere, va comprar la finca l’any 1908, Montbrú tenia 330 quarteres de vinya –unes 110 hectàrees–, que la fil·loxera havia anorreat. Tot eren feixes, tant a solei com a la baga. El besavi va construir una cisterna d’aigua i corrals, i va substituir la vinya per cereals i lleguminoses. Passats 120 anys, només queden 30 hectàrees de conreu i el bosc de pi i d’alzina s’ha fet protagonista, amagant les feixes. A inicis dels anys 80, Pere Antúnez i Imma Llonch van deixar el poble per anar a viure a Montbrú amb tres fills. En Pere tenia vocació de ramader i va posar un ramat d’ovelles. Però no els sortien les misses. La mare, una dona molt pragmàtica i amb visió, els va dir “feu mató”, perquè a la família ja n’hi havia experiència i els va anar esperonant comprant olles de 10, 20 i 40 litres. Van ser les primeres petites inversions del que esdevindria Formatges Montbrú. Aleshores elaboraven mató i formatge fresc que repartien directament a Moià, una distribució que es va anar estenent. La parella recorda la importància d’haver pogut assistir a uns cursos a l’Escola Marimon de Caldes de Montbui –tancada fa anys–, amb professors com Florenci Bayés, Enric Canut i un tal Badia, que venia de García Baquero “amb les idees molt clares”. A finals dels 80, però, el consum per càpita de formatge era de només tres quilos l’any a Catalunya, del qual un 5% d’ovella o cabra. Un consum testimonial arran de les febres de malta o la brucel·losi, que havien donat mala premsa a aquestes llets. L’any 1989 va ser un punt d’inflexió. Un veterinari visita les botigues de Moià i adverteix que si un dia el mató fa mal a algú el responsable civil en serà el botiguer. Els de Montbrú també hi parlen, i decideixen fer un obrador amb tot allò necessari per obtenir l’aval sanitari. Encara recorden el dia que el funcionari va fer la inspecció, venint per un camí ple de rocs, i que en lloc de posar-los pegues els va felicitar. A partir de llavors, van decidir treure’s tot el bestiar i en Pere va dedicar-se només a fer contactes. Com que amb el mató i el formatge fresc no gastaven sempre tota la llet que compraven, i com que no volien desatendre els compromisos amb els proveïdors, van començar a elaborar formatge de cabra curat. Els clients es van anar ampliant cap a Caldes, Palau, i cap a Vic i Torelló, que els funcionava molt bé. Manresa no tant, però sí el mercat de Montserrat, d’on eren proveïdors; i finalment van arribar a Barcelona. A mitjans dels 90 hi ha altres fites. Aconsegueixen clients molt importants, com el Punt de Trobada a Andorra, o un de Camprodon que venia 200 quilos en ple mes d’agost –cap dels dos existeix, avui en dia–. També incorporen Mallorca, on venen 1.500 quilos de formatge a la setmana. A inicis dels 2000 compren Queserías de l’Empordà, a Corçà, que suposa un increment de la facturació d’un 50% i unes instal·lacions més modernes que a Moià. Però el compte de resultats no sempre va ser positiu i en una ocasió van haver de renunciar a una oferta dels Estats Units amb volums importants. En l’èxit de l’empresa hi han contribuït factors externs i interns. L’any 2012, el consum de formatge a Catalunya ja era de 12 quilos per càpita, del qual el 30% de cabra, un creixement espectacular. Antúnez i Llonch creuen que la fidelitat amb els proveïdors, els clients i el producte ha estat clau. Si s’han compromès amb un venedor, li han mantingut el tracte. “No he ballat amb d’altres”, diu en Pere. Aquesta lleialtat s’estén al formatge, exclusiu de llet de cabra malgrat que la normativa permetria incorporar-hi un percentatge d’altres llets. En Pere va deixar l’empresa l’any 2017, i es va jubilar amb una facturació d’uns 4 milions d’euros que actualment s’ha triplicat. Ho va deixar al fill Oriol, que portava anys al negoci. Va prendre la decisió per no condicionar futures determinacions: “Crec que vaig saber renunciar”. Montbrú té actualment diferents habitatges. S’havien plantejat fer turisme rural, però ho consideren poc compatible, tocant paret per paret. En una punta de la finca, un fill està adequant una gran extensió per a un alzinar on cultivar tòfones. En un altre extrem, tenen llogats uns camps on pastura un ramat de cabres, i entremig, pels boscos i les feixes del que havien estat vinyes, hi ha l’Espai Harmonia, on una cinquantena de cavalls corren amb llibertat.

Montbrú, el mas que dona nom al multipremiat formatge de Moià

Xavier Baraut: “Costa d’entendre que la depuradora, que ens fa molta falta, ens l’hagi aturat una entitat ecologista”

El forn de Cal Xaconet de l’Estany continua buscant nous propietaris

Un error humà malmet centenars d’electrodomèstics a Sant Quirze Safaja

Neix a Moià el primer club de vòlei de la comarca

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Troben en una casa de Cànoves un gat perdut a Albacete

La botiga de fotografia Digital Print, de Granollers, tanca després de 43 anys

Un cotxe topa amb un mur a la plaça de Can Comas de Granollers en sortir d’un pàrquing

Una trentena de comerços de Granollers ofereixen fer trucades a menors de 16 anys sense mòbil

Salvador Illa, a l'hospital després de patir una indisposició mentre practicava esport

Esau Kemboi i Beyhelem Nega guanyen la Mitja en la 40a edició

Indemnitzat amb 120.000 euros un empresari de Lliçà de Vall que va ser extorsionat per un grup ultra vinculat al Barça

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Granollers començarà les obres de la quarta bressol al segon trimestre

Els metges de la Vall d'Hebron diagnostiquen a Illa una osteomielitis púbica provocada per un bacteri